Adrián Campos: potenciar el talent aliè per davant del propi

Barcelona“Aquest paio retirarà Michael Schumacher, creu-me”, em va dir Adrián Campos un xafogós matí d’agost del 2000 mentre esperàvem que comencés el GP de Bèlgica de F1. El valencià es referia a Fernando Alonso, un nano de només 19 anys que poca estona abans s’havia adjudicat de manera magistral la última prova de la temporada de la Fórmula 3.000. L’asturià va deixar tothom bocabadat amb la manera com es va adjudicar aquella victòria al majestuós circuit de Spa –una pista no apta per a diletants– al volant d’un Astromega gens competitiu, destrossant els temps del seu company d’equip, el veterà Marc Goosens –que corria a casa– i, sobretot, els de Bruno Junqueira i Nicholas Minassian, que aquell dia es jugaven el títol de la categoria. La victòria d’Alonso li va obrir les portes de la F1, de la mà precisament de Campos, que va ser el seu primer mànager fins que en va traspassar els drets a Flavio Briattore.

Campos i Alonso s’havien conegut dos anys abans. Va ser durant un xou de kàrting indoor que Marlboro va organitzar al Palau Sant Jordi de Barcelona, com a promoció del GP que s’havia de córrer pocs dies després a Montmeló. Els organitzadors de la cursa havien convidat a participar-hi pilots de renom, entre els quals Campos. I com que l’espectacle l’havien de transmetre per Tele 5 van portar un pilot de kàrting de nivell perquè dugués una càmera subjectiva per recollir imatges excitants. L’invent va sortir malament perquè aquell pilot (Alonso, aleshores un desconegut per al gran públic) es va escapar des de la sortida i la càmera només va poder mostrar com anava doblant pilots, un rere l’altre, com si estiguessin aturats. Campos va quedar impressionat d’aquell potencial i em va preguntar si coneixia aquell xaval i si li podia presentar. Així va començar una història que per a alguns ha sigut fonamental a l’hora de definir la transcendència d’algú que ha sigut molt més que “el descobridor de Fernando Alonso”. O un d’ells, si més no.

I és que una de les grans virtuts del finat va ser la capacitat de descobrir joves talents –a més d’Alonso–, com el madrileny Antonio García –un crac de les curses de resistència–, el català Marc Gené i, més recentment, el vallesà Àlex Palou, que aquest any pot ser un dels grans protagonistes de la categoria Indy als Estats Units. “Si no fos per tu no seria on soc”, piulava avui mateix el de Sant Antoni de Vilamajor.

Campos es va iniciar en l’automobilisme relativament tard, en part a causa de l’oposició familiar, que no volien que s'hi dediqués. La seva trajectòria va anar en paral·lel a la d’un dels seus millors amics, el quatre vegades campió mundial de motociclisme Jorge Martínez Aspar, a qui va ajudar a finançar alguna de les primeres motos dels seus començaments. “No m’ho acabo de creure. Divendres el vaig veure i estava ple de projectes i d’il·lusions”, explicava aquest matí per telèfon l’excorredor de Derbi.

Tots dos es coneixien d’Alzira, on havien nascut. Però mentre el motorista era “el fill de l’espardenyer” (per això se'l coneix per Aspar), l’Adrián era el net d’un conegut i poderós industrial, Luis Suñer, propietari de l’empresa d’aliments i congelats Avidesa, que el 1980 es va convertir en la primera persona segrestada per ETA que no havia nascut al País Basc.

Tot i que la pròspera empresa del seu avi el va patrocinar quan ja havia acreditat ser un pilot de nivell a la F3 i a la F3000, Campos sempre va buscar recursos econòmics fora de l’àmbit familiar per poder córrer i va aportar espònsors molt nous a l’automobilisme, com el fabricant de texans Lois –de la família Saenz-Merino, també de la zona–, LeasePlan i Telefònica. I és que el perfil de Campos com a empresari, creador d’equips que han reeixit en moltíssimes categories (Fórmula Nissan, World Series, F3, GP2, Fórmula-e, etc.), ha estat per sobre fins i tot del seu prestigi com a pilot. Per això la seva desaparició ha sigut molt sentida per institucions com les federacions internacional i espanyola d’automobilisme, el CSD i els organitzadors de campionats com la F1.

El 1992 va estar a punt de crear el primer equip espanyol de F1, Bravo, que no es va fer realitat. El 2010 va formar part de l’equip fundacional de l’escuderia Hispania, d’on se'n va anar només començar, i últimament s’havia especulat amb la possibilitat d'intentar formar un nou equip per al campionat. Campos també va ser un dels principals impulsors del Circuit de Xest i dels GP de F1 que es van fer a la ciutat de València.

El 1987 es va convertir, amb el barceloní Lluís Pérez Sala, en el primer pilot espanyol de F1 de l’època moderna, com a companys a l’equip Minardi, que actualment coneixem com a Scuderia Alpha Tauri. Amb ell va participar en vint-i-una curses sense puntuar en cap ocasió. Campos després va obtenir bons resultats amb Alfa Romeo al competit Campionat d’Espanya de turismes, i també va participar en les 24 Hores de Le Mans.

A més dels campionats de F3 i F2 i la Fórmula e, l’equip Campos Racing tenia previst fer aquest any la temporada F4 amb pilots molt joves, i és probable que aquesta estructura continuï els plans inicials amb un dels fills del desaparegut esportista i empresari al capdavant.

Un dels comentaris més repetits per la seva mort l’ha fet Fernando Alonso, que ha piulat: “Un dels dies més tristos per a la família de l’automobilisme. Pilot i gran impulsor d’aquest esport. Gràcies per somiar amb la F1. Gràcies per creure en els joves”. Una magnífica definició de qui va saber veure molt aviat que la seva millor virtut era abocar-se més en el talent aliè que no pas en el propi.