Álvaro Vázquez: “El que més trobo a faltar són els amics i les coses del dia a dia”

GetafeSacrifici, perseverança i esforç són tres paraules que serveixen per definir Álvaro Vázquez (Badalona, 1991). El jove davanter català és una de les referències del Getafe. Un equip en hores baixes, que està a només un punt del descens i que busca al Camp Nou el que fa cinc mesos que ningú no ha aconseguit: derrotar el Barça de Luis Enrique. Format a les categories inferiors de l’Espanyol, Álvaro Vázquez va fitxar pel Getafe el 2012 i va jugar un any al Swansea en condició de cedit. En aquesta entrevista, repassa la seva trajectòria com a futbolista professional.

Ja fa quatre anys que vas marxar de casa. Com ho portes?

És un tema delicat. Suposo que cadascú ho porta millor o pitjor, com és obvi. El que més trobo a faltar són les coses del dia a dia a la meva ciutat. Coses tan simples com anar a una terrassa a prendre una cervesa amb els amics i parlar de les nostres coses. Els trobo a faltar, a ells i a la meva família. Però a la vida cal tirar endavant i per fer-ho vaig haver de marxar fora.

Ets feliç al Getafe?

Molt feliç. Visc a Madrid, que és una ciutat molt bonica i m’encanta. ¿El Getafe com a equip? És lluita i superació. El club porta 12 anys a Primera i tant de bo que en siguin molts més. Han disputat finals i han estat en competicions europees. En els últims anys l’aforament s’ha incrementat i els aficionats que vénen al camp són valents i animen. Nosaltres, el club i jugadors, volem retornar-los aquesta confiança.

A l’Espanyol t’hi vas formar i hi vas debutar. Quin record en guardes?

Què puc dir de l’Espanyol que no hagi dit ja! És un club molt familiar. Els jugadors i la resta d’empleats, des del cos tècnic fins als jardiners, estan units per una mateixa causa, és la força d’un sentiment. És una cosa única que em va atrapar des de petit i que encara em manté atrapat.

¿De tots els gols que has marcat fins ara, des que ets professional, amb quin et quedaries?

Hi ha un gol que mai oblidaré i que tinc guardat a la retina, a càmera lenta. Va ser el primer de tots a Cornellà-El Prat, contra l’Osasuna. Tot just era el meu segon partit a Primera Divisió! Va ser inoblidable, no només per a mi sinó també per a la meva família i amics.

De fet, el debut també va ser especial perquè et vas estrenar al Santiago Bernabéu contra el Reial Madrid…

El debut en si ja és una cosa increïble. Penses en tots els entrenaments i els partits que has jugat fins aleshores per arribar al primer equip. Llavors et sents professional de debò, i a més a més t’estrenes al Bernabéu… Espectacular!

De tots, quin és l’entrenador que més t’ha marcat i per què?

En realitat, tots els entrenadors et marquen perquè tots et fan millorar en alguna cosa… Però em quedo amb Mauricio Pochettino. Va ser el que va confiar en mi per fer el salt a l’elit, a l’Espanyol. Li dec molt!

Com a futbolista, portes viatjant a tot arreu, constantment, des de molt jove. Com ho vius?

Tot són experiències interessants. Viatjar és molt bonic tot i que, en realitat, nosaltres som com l’equipatge de mà. Anem de l’aeroport a l’hotel, de l’hotel a l’estadi i tornem cap a casa. Seria meravellós poder gaudir més de tot aquest munt de viatges!

L’any passat vas passar pel quiròfan per operar-te de l’espatlla i et vas perdre tres mesos de competició. Com va anar el procés?

Van ser moments molt difícils, però em quedo amb el sacrifici: veure com millorava dia a dia, com patia per recuperar-me del tot i, sobretot, com patia per no poder fer el que realment em motivava, competir.

Vas jugar cedit al Swansea la temporada 2012-2013. ¿Vas gaudir del teu pas per la Premier League?

Of course! És una lliga preciosa. Va ser una experiència molt enriquidora, com a futbolista i com a persona. En conservo amics i records genials.