Un tren perdut per sentenciar la Lliga (0-0)

BarcelonaL’escenari era el millor: San Mamés, la Catedral. El moment també, just després del derbi de Madrid. El Barça va perdre una gran oportunitat per fer baixar els fums a aquest Reial Madrid renascut i, de passada, sentenciar la Lliga escapant-se vuit punts empatant contra un Athletic Club que va fer mèrits per marcar a la primera part però va acabar resant a la Nostra Senyora de Begoña, agraint-li l’ajuda divina a la segona part, quan el Barça va dominar el partit. A San Mamés, per defecte, no s’hi guanya passejant. Cal fer-ho patint, tacant-se la samarreta i rebent cops. I Valverde, que sap a la perfecció com és jugar a Bilbao, la ciutat que ha sigut tants anys casa seva, va fer jugar de sortida un munt de titulars, liderats per un Messi que sense estar al 100% segueix sent el jugador més clarivident. Però ni ell va trobar la manera de fer el gol del triomf.

Valverde, com si calculés els minuts jugats i el calendari amb un full d’Excel, va decidir fer sortir pel túnel de vestidors de San Mamés els titulars. Suárez, Piqué, Busquets i Rakitic van suar contra l’Athletic Club. Gens ni mica de descans, segurament pensant que aquesta setmana toca tenir-ne, abans de tornar a la Champions d’aquí deu dies. Si han d’arribar les rotacions, ja arribaran la setmana que ve contra el Valladolid, en un partit en què haurien de jugar Murillo i Boateng. Si no juguen llavors, quan ho faran? Però Valverde no va ni considerar optar per ells, ja que després dels resultats de dissabte sabia que Bilbao, un desplaçament sempre complicat, podia ser un escenari per començar a posar un llaç blaugrana a la copa de campions de Lliga. Guanyar significava escapar-se vuit punts. Les rotacions ja arribaran més endavant. A la Catedral calia anar amb les primeres espases. I malgrat tot, va tocar patir.

Però el futbol no deixa de ser un ball col·lectiu, una suma d’individualitats en què s’ha d’intentar aconseguir crear una personalitat única. I el Barça, que normalment la sol tenir, va dubtar massa durant la primera part, enyorant un Jordi Alba dotat de tanta personalitat que és decisiu quan juga i quan és baixa. El seu forat, ara mateix, no es pot substituir en una plantilla sense lateral esquerra suplent de nivell. Semedo ho va intentar, però, allunyat de la seva banda dreta natural, mai va saber aliar-se amb un Messi que va allunyar-se molt de l’àrea, conscient que li tocaria ser el líder un altre cop, encara que no estigui al 100%. Però Messi, fora de forma, amb dolor o amb les cames lligades, segueix tenint la capacitat de canviar els partits que altres no tindran mai. L’argentí i Ter Stegen van ser els millors, a Bilbao.

Tot i així, Messi, sense amagar-se, s’anava mossegant els llavis, frustrat, durant un primer temps en què l’Athletic va fer mèrits per marcar. A la segona part l’argentí es va encarregar de canviar l’escenari, però abans el protagonista va ser un Ter Stegen que va fer dues intervencions a la primera part, una d’elles tan plàstica que per moments va semblar que el temps s’aturava: l’alemany va estirar el braç cap a l’escaire i va negar als bascos el primer gol.

Reacció blaugrana

L’Athletic, admetent que no podia aconseguir la possessió de la pilota, va convertir el duel en un partit d’aquells de pati d’escola, sense ordre, amb els dos equips amunt i avall. I així va saber treure de polleguera un Barça que s’esquerdava pel mig, en el qual Rakitic, cansat, no seguia el ritme. Arturo Vidal, en canvi, tenia justament el problema contrari: jugava massa endollat, intentant ser a tot arreu i quedant-se sense fer res bé. El xilè va fer-se un fart de perdre pilotes i va desesperar un Valverde que no va tenir cap altre remei que enviar-lo a la dutxa a la segona part i apostar per Aleñá. Va ser un partit de dues cares, una primera de clar domini dels bascos i una segona en què Messi va donar un cop sobre la taula, tip de veure com Coutinho no deixava de perdre pilotes. I Vidal, directament, ni sabia on era ell.

Si durant la primera part els homes de Gaizka Garitano ho van donar tot per intentar aconseguir un gol, a la segona a l’Athletic li va començar a faltar aire als pulmons. I l’instint de Messi és gairebé animal. Sent l’olor de la sang, interpreta els gestos dels rivals, sap quan se senten insegurs. Omnipresent, va anar estovant els rivals, que només el podien aturar amb un munt de faltes. Però ni Aleñá ni Dembélé, que va jugar els últims minuts, van poder canviar el partit. Amb el francès al camp, de fet, l’atac blaugrana, orfe de Jordi Alba, es va desordenar, mentre que l’Athletic, renascut des que va entrar Muniain, va reaccionar donant més feina a Ter Stegen, Piqué i Lenglet, protagonistes d’una actuació magnífica. Un partit frustrant, amb pocs xuts a porteria del Barça i amb dos possibles penals no xiulats al líder, que va acabar convertit en el segon empat consecutiu. El segon tren perdut per al líder per deixar mig sentenciada la Lliga.