El primer australià que vesteix la Jaqueta Verda

BarcelonaL'australià Adam Scott i l'argentí Ángel Cabrera van arribar empatats a l'últim forat del Masters d'Augusta. I amb un cop d'aproximació magistral, Scott va fer volar la bola per aquest 18è forat de 465 iardes per quedar a un pas de guanyar i poder lluir la famosa Jaqueta Verda. Dins del green Scott no va fallar; va alçar els punys i es va abraçar amb el seu caddie , Steve Williams, l'home que havia portat la bossa a Tiger Woods en 13 dels 14 títols majors que va guanyar el nord-americà. "C'mon, Aussie ", va cridar Scott, fent referència al crit d'ànim dels australians. Però havia cantat victòria abans d'hora. Cabrera, després d'un primer cop dolent, va aconseguir el birdie en el divuitè forat i va portar el Masters d'Augusta a un play-off . " ¡Vuele, vuele! ", li deia el jugador de Córdoba a la bola. Scott i Cabrera van oferir als espectadors un Masters d'Augusta memorable. I va guanyar l'australià.

En tota la història del prestigiós torneig, jugat des de l'any 1934 a l'estat de Geòrgia, un australià mai havia aconseguit imposar la seva llei. Era una de les poques espines clavades que li quedava a l'esport d'un país famós per la seva competitivitat. "Som una nació orgullosa de la seva tradició esportiva. Si el destí m'ha convertit en el primer australià que guanya aquí és gràcies al meu ídol, que va fer que fos jugador de golf. Li dedico el triomf a Greg Norman", va comentar Scott ja lluint la seva americana de color verd, un dels grans símbols de l'esport mundial.

Dins de la cultura esportiva australiana, una imatge que se solia recordar quan es parlava de derrotes doloroses era la de Greg Norman al Masters d'Augusta del 14 d'abril del 1996, quan va ensorrar-se quan ja tenia el títol al sac. Norman va arribar a l'última jornada amb 6 cops d'avantatge i va acabar perdent per cinc davant de Nick Faldo, que va fer 11 cops menys que ell en 18 forats. Aquella derrota del tauró blanc , l'home que amb el seu estil agressiu va aconseguir reunir milions d'australians davant la televisió, va ser un cop molt dur. Norman només va poder guanyar dos tornejos majors durant la seva llarga carrera (tots dos van ser un Open britànic), i aquella desfeta del 1996 era una ferida que ha sagnat fins ara, quan Scott ha fet justícia amb un triomf que permet oblidar una mica els cops directes a l'aigua de Norman d'ara fa 17 anys.

Scott, que puja fins a la tercera posició del rànquing mundial, va superar amb constància en el segon forat del play-off final el Pato Cabrera, que, amb els seus cops i el seu fill fent de caddie , es va guanyar el suport d'un públic que va acabar fent costat a un home que ni sap anglès ni en vol aprendre. Cabrera, que ja sap què és guanyar un major , no va poder amb la fam d'un Scott que als 32 anys va oblidar de passada la segona posició aconseguida al Masters britànic del 2012, per darrere del gran sud-africà Ernie Els. Una de les nombroses ferides tancades amb el triomf d'Augusta.