Aitana Bonmatí, la futbolista que completa els puzles

Sant Pere de RibesEl nom d'Aitana Bonmatí Conca és una revolució per si sol. Bonmatí és el cognom de la mare i Conca, el del pare. El canvi d'ordre el van decidir els seus progenitors, la Rosa i el Vicent, el 1998, no sense haver de passar primer per un laberint burocràtic. La llei espanyola, aleshores, no permetia aquesta mena de desafiaments. Finalment, després d'un any i mig que no va tenir res a envejar a El procés de Franz Kafka, ho van aconseguir. I amb aquest ordre, avui Aitana Bonmatí Conca, amb el guardó de la Pilota d'Or a les mans al Théatre du Châtelet de París, ha encaixat l'última peça d'un puzle que li ha comportat una enorme alegria, però també un patiment considerable.

Si en alguna cosa té traça l'Aitana, a banda de jugar a futbol, és en completar puzles. Encaixa una peça amb una altra i, mentre la imatge final es va formant, ella se sent lluny de la voràgine que comporta avui dia el món del futbol femení de primer nivell. Fer puzles la relaxa i, a més, la transporta a la seva infància, quan ja era un dels seus passatemps preferits. A la seva mare també li agrada fer-los i moltes vegades que la futbolista visita casa els pares a Sant Pere de Ribes, l'ajuda a anar encaixant peces.

El puzle que l'Aitana ha acabat a París precisament va començar a Sant Pere de Ribes, on encara viu. Allà també va desafiar la normalitat de l'època quan, amb l'empenta de l'educació inconformista dels seus pares, tots dos llicenciats en llengua i literatura catalanes, va iniciar-se en la pràctica del futbol amb set anys al CD Ribes desafiant l'espessa boira d'una societat masclista que emetia alguns renecs en veure una noia jugant a aquest esport. La resta d'integrants del seu equip eren nois. Aquell mateix camp de futbol de terra que la va veure donar les seves primeres pilotades en un terreny de joc, 18 anys després és de gespa artificial, porta el seu nom i 14 equips de noies s'hi entrenen i hi juguen.

"La idea de posar-li el seu nom a l'estadi va començar a sorgir entre la gent del poble a mesura que l'Aitana anava aconseguint èxits amb el Barça. La decisió va ser compartida entre el club, la societat civil i l'Ajuntament. Tothom tenia clar que l'estadi havia de portar el seu nom", explica a l'ARA Abigail Garrido, l'alcaldessa de Sant Pere de Ribes, una població que l'Aitana ha situat al mapa mundial gràcies a les constants referències en públic que fa sobre els seus orígens. "Ella sempre ha format part de la cultura del poble. Per exemple, estava implicada en els balls populars. I ara, quan ve aquí, visita el club de futbol i parla amb els equips. És una gran referent tant per als equips femenins com per als masculins. Però el nombre d'equips femenins s'ha doblat en el període que ella s'ha fet coneguda", continua explicant a peu de gespa mentre un d'aquests conjunts s'entrena al Camp de Futbol Aitana Bonmatí Conca. A fora del recinte, hi ha un mural d'Aitana que ella mateixa ha dedicat al seu poble.

Amb només 25 anys, l'Aitana ha aconseguit un dels últims grans trofeus que li faltaven -ara l'Eurocopa i els Jocs Olímpics seran els reptes pendents- gràcies a un any en què ha aixecat com a líder la Champions League i la Lliga amb el Barça i el Mundial amb la selecció espanyola. La migcampista, amb el 14 de Johan Cruyff a l'esquena, era conscient que la greu lesió de genoll que va patir l'estiu del 2022 Alexia Putellas, la seva companya i la guanyadora de les dues anteriors Pilotes d'Or, comportava dues coses: la responsabilitat d'agafar el timó del Barça i la selecció espanyola per cobrir la baixa de la de Mollet del Vallès i la clara possibilitat que, si complia la faceta amb nota, pogués emportar-se els premis individuals que tant anhelava. Dit i fet. La Pilota d'Or ha arribat després del The Best.

Es reuneixen per veure els partits del Barça femení

Des de fa quatre mesos, la Penya Barcelonista de Sant Pere de Ribes també porta el nom d'Aitana Bonmatí. Malgrat el poc temps d'existència, als televisors del bar de la penya la gent del poble ja ha vist com l'Aitana guanyava la Champions League i el Mundial. Hi donen tots els partits del Barça femení i avui també s'han ajuntat en aquest local de la plaça Marcer guarnit amb detalls de la migcampista per veure la gala de la Pilota d'Or. "Ve gent gran i gent jove, molts d'ells amics de l'Aitana", diu Josep Mestre, el responsable del local, que encara va rumiant noves decoracions que facin referència a la futbolista de casa.

De totes maneres, si un lloc explica la manera de ser de l'Aitana és el GER, una entitat promotora de l'activisme cultural que et rep amb les banderes antifeixistes, LGTBI+ i de Palestina penjades als balcons de la seu del carrer del Pi. "Els seus pares són uns activistes que han estat molt vinculats a aquest lloc", assegura l'alcaldessa de Sant Pere de Ribes. Aquí l'Aitana anava de petita a l'esplai, a tocar el piano i la guitarra, i a veure els partits del Barça quan amb prou feines aixecava un pam de terra. De fet, al GER va conèixer molts dels seus amics, que manté malgrat que la seva vida hagi canviat radicalment. El televisor de la sala, custodiat per quadres on apareixen David Bowie i Freddie Mercury, està decorat amb un escut del club blaugrana que deixa clar a qui s'anima.

El patiment darrere l'alegria

Però també toca parlar de patiment. El que ha sofert l'Aitana durant el camí a l'èxit. "Moltes vegades m'he enfadat amb ella perquè no gaudeix les coses. Li deia: «No saps si ho tornarem a viure això. Pot ser que no ho tornem a guanyar, que et lesionis o qualsevol altra cosa»", diu a aquest diari Lluís Cortés, que la va entrenar en el primer equip del Barça del 2019 al 2021, quan el conjunt blaugrana va alçar la seva primera Champions League. L'Aitana fa anys que treballa aquest aspecte amb psicòlegs de dins i de fora del club.

"Sempre he estat molt autocrítica i molt exigent amb mi mateixa, i també amb la resta. Soc tossuda i insistent, fet que de vegades em beneficia i d'altres em perjudica", explica l'Aitana en el llibre sobre la seva vida, Aitana Bonmatí. Totes unides fem força. "M'he sentit esgotada, buida i desganada en moltes ocasions i, a vegades, he arrossegat una motxilla plena d'emocions", afegeix. L'autoexigència que l'ha fet patir és la mateixa que li ha permès abraçar la Pilota d'Or. Només ella sap si ha valgut la pena.