31/03/2022

Del fang… a la glòria del Camp Nou

2 min
El Camp Nou, amb més de 90.000 aficionats i aficionades, va lluir un gran mosaic en una jornada que ja forma part de la història del club.

BarcelonaLa temporada 2001-2002, quan la UEFA va organitzar la primera Champions femenina, el Barça ni tan sols tenia un equip oficial. Les noies anònimes s’entrenaven als terrenys annexos del Camp Nou, que servien per aparcar els cotxes en dia de partit. Les jugadores de l’època recorden que, si havia plogut, havien de córrer entre bassals, les marques de pneumàtics i els tous de fang. L’escenari era pantanós i groller. Aquesta mirada enrere amplifica i dona encara més valor a la fita històrica aconseguida pel Barça de batre el rècord mundial d’assistència a un partit de futbol practicat per dones. Si se us va escapar alguna llàgrima: tranquil·les, és normal. 

20 anys separen aquell inframon minoritari de somiadores que lluitaven contra estigmes, insults i menyspreus constants de la glòria de ser aplaudides i reconegudes per 91.553 ànimes. La reverència d’Alexia al públic, amb més dones i nenes del que és habitual, simbolitza la creació de referents a l’engròs gràcies a nits com la de dimecres. Per a elles, i també per a ells: perquè ara hi ha nens que, a més d’admirar Pedri, també volen ser com Aitana Bonmatí a l’hora del pati. Cal elogiar l’ambició de la junta de Joan Laporta per decidir-se a obrir l’estadi i potenciar, encara més, la visibilitat d’un equip que està adquirint una dimensió social que va més enllà de les seves gestes a l’esport. El relat no va acabar-se amb la fita del triplet.

El Barça lidera un moviment transformador a Espanya des que el 2015 va apostar per professionalitzar la secció femenina d’una manera decidida amb passes endavant marcades des dels despatxos, especialment de l’exdirectiva Maria Teixidor. Per exemple, comprenent que calia dotar l’equip d’uns serveis mèdics especialitzats i adaptar la preparació física al cicle menstrual de les jugadores. El perfeccionament de l’estructura que ha anat construint el Barça els darrers anys, començant per l’arquitecte Markel Zubizarreta, ha obligat clubs escèptics com el Reial Madrid a posar-se les piles per no quedar-se enrere definitivament.

El repte que té ara el Barça és mantenir-se al capdavant, no abaixar la guàrdia ni cansar-se d’aguantar el pal de la bandera del lideratge: ni des de la llotja, ni tampoc des de la graderia. La dinàmica extraordinàriament exitosa de l’equip facilita l’eufòria, les fotos i el màrqueting, però caldrà ser-hi també quan el camí faci una mica més de pujada. Si no, la normalització no serà possible. Que la festa del 30 de març serveixi per no tornar mai més al fang.