BARÇA

Leo Messi posa la cirereta a la Lliga (2-4)

L'argentí lidera el triomf contra el Dépor per guanyar la 25a Lliga de la història del Barça

El Barça torna de Riazor amb els tres punts sota el braç i, el més important, el títol de Lliga. Tot i no fer un partit excel·lent i veure perillar la ratxa d’imbatibilitat, l’efectivitat de Leo Messi, autor d’un 'hat trick', acaba sent clau per derrotar el Deportivo i permetre que els blaugranes s’assegurin matemàticament el títol, el 25è de la història del club, quan encara li falten quatre partits per disputar.

Serà una Lliga recordada per moltes coses. Pel comiat d’Iniesta, per exemple, que després d’anunciar el seu adeu del Barça va jugar els últims minuts a Riazor, quan el marcador ja estava sentenciat. O per l’estranya irregularitat de l’equip, al qual, malgrat no haver perdut cap dels 34 partits disputats, li ha costat molt completar 90 minuts rodons i en alguns moments ha perdut inexplicablement el control, com al camp del Dépor, on tot i anar guanyant 0-2 va veure com els gallecs empataven i estaven a punt de capgirar el marcador. També serà la primera Lliga de Valverde en la seva primera temporada de blaugrana i, deixant de banda el naufragi a la Champions, l’any del vuitè doblet. Però sobretot, i una temporada més, serà l’any de Leo Messi, punta de llança d’un equip que s’activa quan el de Rosario està activat. Com a Riazor, on va ser el salvavides en un partit que anava a la deriva.

Perquè va ser un partit estrany. Es notava a l’ambient que tothom donava per fet que el Barça guanyaria i semblava que només s’anava a Galícia a recollir la copa. Valverde apostava per l’onze de gala, amb la baixa obligada de Sergi Roberto per sanció i la d’Andrés Iniesta, reservat perquè tenia molèsties. I els blaugranes, tot i no dominar gaire el mig del camp, en tenien prou amb un parell de fogonades per posar-se amb dos gols d’avantatge. Un marcador enganyós que va dur els jugadors a cantar victòria abans d’hora. I l’equip va estar a punt d’enganxar-se els dits, perquè es va desactivar, va renunciar a la pressió i va convidar el Deportivo a creure en el miracle.

Els gallecs, desnonats de Primera, afrontaven el partit sense gaire ànim, conscients que passés el que passés acabarien perdent la categoria, si no ahir, a la jornada següent. Això sí, també tenien ganes de quedar bé amb la seva afició i regalar-los un triomf que, tot i ser estèril, servís per endolcir el descens. Un deute moral. Per això no van abaixar els braços amb els dos gols culers, van protestar fins a l’extenuació un gol anul·lat -correctament per fora de joc- i van remar després del segon gol visitant per escurçar distàncies, primer, amb un gol de Lucas Pérez, i empatar a la segona part amb una rematada de Çolak. I com que el Barça seguia desaparegut, el Dépor va continuar atacant i va fer mèrits per capgirar el marcador. Només Ter Stegen, ferm sota els pals, ho va impedir.

Els nervis del tram final

No és que el Barça s’apagués de cop, és que va començar el partit pensant que en tindria prou jugant a mig gas. I quan es va veure amb l’empat ho va passar malament. Van aparèixer els fantasmes de Roma i a l’ambient es generava aquella sensació de no veure-ho clar, del clàssic “ai, ai, ai” tan característic del barcelonisme. No es dominava el mig del camp, no s’atacava amb pausa i jugadors com Dembélé estaven més pendents d’esprintar que de col·locar-se bé. El francès no va ser l’únic culpable, però sí la primera víctima de Valverde, que el va rellevar per Denis Suárez. Amb l’entrada posterior de Paulinho el partit va deixar de ser d’anada i tornada. I les coses van tornar a lloc quan Messi va accelerar el ritme. Va ser insistent fins al final, buscant una vegada i una altra un Luis Suárez que tenia la pólvora molla. També semblava que havia perdut precisió l’argentí, que va errar dos xuts relativament clars. En canvi, no va fallar els dos següents. En un obrir i tancar d’ulls el Barça passava de patir pel resultat a sentenciar el títol.

Etiquetes

Més continguts de