Barça

Neymar, un somni i una obsessió

Piqué desvela a ‘El Larguero’ que els jugadors es van oferir a ajornar el cobrament del seu salari per facilitar el retorn del davanter al Barça

L’estiu del 2017 alguns pesos pesants del vestidor del Barça van intentar, sense èxit, convèncer Neymar perquè es quedés en comptes de marxar al París Saint-Germain. Aquest estiu, sabent que el brasiler estava penedit d’haver fet les maletes i que hi havia una opció real perquè tornés al Camp Nou, van decidir posar-hi de la seva banda per aplanar el camí: com que hi havia risc que el Barça incomplís el fair play financer, van proposar ajornar el cobrament del seu salari per fer viable l’hipotètic fitxatge. Ho va reconèixer Gerard Piqué en una entrevista a El Larguero, de la Cadena SER. Una operació que no es va poder concretar l’estiu passat però que segueix oberta de cara al 2020.

Tot havia començat uns mesos abans, quan el president Josep Maria Bartomeu es va reunir amb Leo Messi per parlar de la nova temporada i d’algunes qüestions de caràcter contractual. En aquella reunió, celebrada a casa del davanter argentí poc després del fiasco de Liverpool, Bartomeu li va explicar que per a aquesta temporada incorporarien Griezmann. Però el capità, asseguren des de l’entorn de la directiva, va respondre proposant el retorn de Neymar per tenir un equip més competitiu que aspirés a la Champions. Quan el president va tornar a les oficines i ho va explicar, diuen que a més d’un se li va desencaixar la cara.

En realitat, l’opció que Neymar tornés a Barcelona ja s’havia arribat a plantejar prèviament en alguna reunió de treball. Havia sigut el jugador qui, a través del seu entorn, s’havia ofert. Però al Barça això sempre s’havia vist com una opció molt llunyana. Des de les altes instàncies del club expliquen que per més que el Barça i el jugador arribessin a un acord seria “gairebé impossible” convèncer el PSG perquè el vengués. A més, en el supòsit que a França negociessin, els condicionants econòmics del Barça -el cost salarial al límit del fair play financer de la UEFA- ho farien del tot inviable. De fet, tot plegat es va arribar a qualificar de “suïcidi econòmic”. Però va passar el que pocs s’imaginaven: que el PSG s’atiparia de Neymar i li obriria les portes. Començava una negociació amb molts condicionants.

“El que li vam plantejar a Bartomeu és que ens podíem retocar el contracte, perquè sabíem que era un tema de fair play. Si el tema era aquest, li vam dir, en comptes de cobrar-ho el primer any ho cobraríem el segon, el tercer o el quart perquè Neymar pogués entrar. Que si nosaltres hi podíem ajudar no teníem cap problema. La relació amb el president sempre ha sigut molt bona. Es tractava de buscar una fórmula, i el club va dir que li semblava bé”, va explicar Piqué. No era una opció aplicable a tota la plantilla, sinó només a alguns dels jugadors amb més ingressos del vestidor, com Leo Messi o Luis Suárez, a banda del mateix central barceloní.

Tant en l’òrgan directiu com en l’executiu del Barça el fitxatge de Neymar generava molt debat. De fet, alguns veien en la interferència i la insistència dels jugadors un punt de xantatge per pressionar la directiva. “Però és que el president n’està convençut, ho veu molt clar”, explicava una de les fonts consultades. Si bé a principis d’estiu hi havia molta oposició interna, a mitjans d’agost la cosa es veia d’una altra manera. “Des del punt de vista esportiu, és una discussió interessant sobre què necessites realment i què et pot donar Neymar. Des del punt de vista capitalista, no hi ha debat: més entrades, més patrocinis, més marca... en el fons, més diners”, afegeixen des de les oficines del club.

L’operació era tan complexa, amb unes xifres tan astronòmiques i tants actors implicats -alguns jugadors del Barça havien d’actuar de moneda de canvi- que al final no es va acabar completant. Però això no evita que en el futur, l’estiu del 2020, torni a estar sobre la taula. “En el futbol tot pot passar. Quan va marxar ja li vam dir que se n’anava a una presó d’or. Crec que la porta està oberta”, afegia Piqué. Aquest cop no caldria cap negociació llarga i feixuga amb el PSG, sinó que el brasiler, que no té clàusula de rescissió estipulada per contracte, podria acollir-se a la normativa de la FIFA sobre traspassos. Així, seria l’organisme internacional qui fixaria el preu de venda de Neymar, tenint en compte que el brasiler ja portaria tres anys al club i que no hauria renovat el contracte inicial. La xifra, informava Mundo Deportivo, rondaria els 170 milions d’euros.

Dos casos judicials pendents

Ara bé, salari i clàusula al marge, perquè Neymar acabi tornant al Barça s’han de donar alguns condicionants judicials. D’una banda hi ha el cas de les primes de renovació -pendent de veredicte abans de finals d’any-, i de l’altra, el cas DIS -que encara no té data de judici-.

El primer dels casos és també el més controvertit i es remunta a l’estiu que Neymar va marxar a París. Tres dies abans de concretar-se la sortida, el brasiler havia de cobrar 43,65 milions d’euros. Aquesta xifra corresponia a la segona part de la prima de fitxatge, però el Barça, que ja tenia coll avall el fitxatge per al PSG, s’hi va negar. Aquí va començar un encreuament de demandes: el jugador reclamava els diners, i el Barça, que ho considerava incompliment contractual, volia que li tornés els que li havia pagat abans. El cas, que es va jutjar a Barcelona el 27 de setembre, està pendent de veredicte després que les parts presentessin fa dues setmanes les conclusions respectives. Tot i l’optimisme del Barça, diferents experts creuen que el club difícilment pot guanyar la batalla. És per això que fins l’últim moment es va estar treballant en un pacte de conformitat que no va arribar a reeixir. Entre d’altres, el brasiler accedia a retirar la demanda si el Barça podia garantir-li que el fitxaria l’estiu vinent.

Però encara més important que la causa econòmica hi ha la causa penal corresponent al cas DIS. Aquesta cadena de supermercats, que tenia el 40% dels drets del jugador quan era al Santos, va demandar el futbolista per una suposada simulació contractual. Una querella també dirigida al seu pare, al llavors president del Barça, Sandro Rosell, i a l’aleshores vicepresident i actual president, Josep Maria Bartomeu. Els acusats s’enfronten a multes milionàries i a peticions de fins a cinc anys de presó. Fonts blaugranes van reconèixer a l’estiu que havien explorat un pacte amb aquesta cadena de supermercats brasilera, tot i que finalment no s’havia arribat a cap acord.

Però encara que es tanquin aquestes carpetes judicials i que la FIFA estableixi la clàusula de rescissió, quedarà pendent el límit del fair play financer. “Et pot portar problemes i enrenous extraesportius, però un club com el Barça necessita un jugador com Neymar”, admeten fonts properes al president blaugrana, que el segueix volent. El dubte és si les primeres espases del vestidor tornaran a estar disposades a ajornar el cobrament del seu salari per fer-li lloc.