Aquesta és la setmana X, la que qualsevol esportista vol viure una vegada a la vida. A una final de la Champions no s’hi arriba com si res, i encara menys si el format de competició fa que depenguis tant del sorteig per estalviar-te els favorits als primers encreuaments.

Sabem que aquesta final s’ha de viure molt intensament, i no només a partir de les 18 h de dissabte a Budapest, sinó abans, durant aquests dies previs, perquè és una final i cal gaudir dels moments. Sempre estem pensant què passarà, com serà, què passaria si es guanyés o es perdés..., però no gaudim del tot del moment que vivim, i cal assaborir-lo perquè mai saps quan pot tornar a passar. Una de les bones notícies és que s’han canviat els horaris de l’última jornada de Primera Divisió masculina, que inicialment coincidien amb l’horari de la final. Rectificar és de savis i des d’aquí aplaudeixo que ho hagin fet.

No puc fer una porra del partit perquè el cor em tira molt més que tot. Per a mi el Barça guanyarà. Han arribat a una final i no sortiran al camp a fer-se fotos, perquè, tot i que a priori l’Olympique de Lió tingui millors jugadores, cal jugar a futbol. Ja tenim més d’un exemple en què l’equip amb més pressupost o millor plantilla no acaba guanyant, aquesta és la part xula del futbol i de les finals, que són només 90 minuts -en el pitjor dels casos, 120 minuts més la tanda de penals-. Per què no?

Segur que intentaran guanyar-la, perquè les finals es competeixen fins al final i ningú hi va a perdre-les. I perquè són un equip competitiu, perquè tenen una il·lusió immensa, perquè creuen en la seva manera de jugar, perquè tenim unes jugadores que valen un imperi -molt més del que us podeu creure!- i perquè nosaltres, com a afició, els farem costat i les animaren fins a quedar-nos sense veu.

Sabeu què? No paren de preguntar-me quin percentatge d’opcions té cada equip en aquesta final, i ja sigui un 1%, un 10% o un 50%, sé que tenen un percentatge, per molt Lió que sigui. Perquè en una final on no arriben les cames hi arriben les ganes, l’ambició de créixer, la il·lusió d’aixecar una Champions. No els podrà la pressió perquè són jugadores del Futbol Club Barcelona i saben gestionar la pressió molt més bé del que us penseu!

Noies, tot un país estarà pendent de vosaltres! Els que siguem a Budapest hi deixarem la veu perquè sentiu al màxim el nostre suport. Som-hi, Barça!