Barça

Todibo, potència per domar a l'eix de la defensa

El nou central del Barça té moltes virtuts físiques però encara ha de perfeccionar l'art defensiu

"Ve amb perspectiva de futur". Ernesto Valverde va ser tan clar en roda de premsa com Éric Abidal durant la presentació. L'aposta del Barça per Jean-Clair Todibo (que ni tan sols va ser inscrit per jugar la Champions) és a llarg termini i s'emmarca en la intenció del club de tenir controlats els futbolistes que encara no han esclatat al gran mercat, ja sigui com a aposta de futur o, si no acaba de quallar, si més no com a inversió. Si s'ha precipitat l'acord ara és per evitar que s'estigui sis mesos sense jugar al Toulouse. Així, a més, es va guanyant temps d'adaptació amb un futbolista jove (acaba de fer 19 anys) amb moltes condicions però que encara ha de polir molts detalls de la demarcació per convertir-se en un central de referència. Conscient d'això, ja ha deixat clar que arriba a Barcelona "per aprendre i millorar".

Velocitat per corregir

Una de les primeres coses que criden l'atenció quan s'analitza el joc de Todibo és la seva potència. És molt ràpid quan entra en cursa. En situacions obertes i d'inferioritat numèrica no està incòmode.

De fet, tendeix a portar els rivals a situacions en què pugui exhibir la seva fortalesa física per prendre'ls la pilota.

També és prou àgil per recuperar metres en espais reduïts i oferir una bona ajuda en cobertura al seu lateral, quan l'encaren.

Potència i disputes aèries

Per alçada i capacitat física, sembla que amb Todibo el Barça es garanteix un especialista en el joc aeri. No és ben bé així. Todibo ataca bé determinades accions ofensives, sobretot quan pot preparar el salt amb espais i en contextos amb pocs rivals. Aquí exhibeix potència i ambició per caçar la pilota en disputa a l'aire.

Però en algunes accions defensives, Todibo encara es mostra dèbil en les disputes aèries. Li costa guanyar els salts amb alguns davanters, sobretot si les accions arriben brutes. De vegades està massa estàtic en la defensa de l'àrea i es deixa guanyar la posició. Quan vol saltar ja ho fa amb desavantatge.

Buscar el cos a cos

Todibo sap que ha de fer-se fort en el duel individual (un aprenentatge que potser li ve del judo, esport que va practicar de petit) i, quan l'acció s'orienta cap a la banda, mira de referenciar la seva marca contactant-hi amb el braç.

Sovint busca l'emparellament, un context defensiu que li simplifica la feina. Té més problemes per respectar comportaments de línia i prefereix viure l'acció defensiva des de l'un contra un.

De fet, en pilotes interiors acostuma a ser qui salta sobre un receptor que hagi guanyat l'esquena als seus migcampistes.

Obsessió amb la pilota

Aquest moviment ja insinua una de les seves debilitats ara com ara: es focalitza massa en la pilota (o el posseïdor) en les accions defensives. Tot i els esforços per referenciar el rival, té alguns problemes per visualitzar l'acció completa i atendre els espais perillosos, que no sempre estan al seu radi immediat d'intervenció.

La seva orientació corporal no sempre és l'adequada i tendeix a perseguir la marca encara que això impliqui, fins i tot, que es creui amb el seu company a l'eix de la defensa.

A mesura que vagi madurant haurà de corregir aquesta tendència a caure en el parany d'un davanter que l'arrossega o una pilota que el tempta, un patró que al Toulouse ha repetit sovint.

Amb pilota, millor amb espais

Situat a la dreta, a Todibo li agrada el desplaçament en diagonal per activar la banda esquerra i, si pot, avançar amb conducció per filtrar passada sobre el seu carril. No n'abusa, però té valentia per jugar pilotes interiors.

De tota manera, ha mostrat alguns problemes d'orientació corporal quan rep una mica de pressió. La seva inseguretat en el posicionament l'ha enredat i l'ha ofegat a fer mals controls i errors en sortida de pilota. Més abrigat, i amb el suport d'uns companys més dotats en aquest sentit que els que ha tingut a França, ho podrà polir.

Vincular-se més amb el joc

És, de fet, una assignatura que té pendent: implicar-se més en el joc ofensiu del seu equip. No sempre visualitza la següent passada ni s'activa quan la jugada no l'afecta directament.

Aquesta lleugera tendència a la desconnexió no se la pot permetre el Barça, que exigeix als seus centrals que avancin posicions quan el joc s'instal·la en camp contrari i, sobretot, quan el rival recupera la pilota. Aquest pas endavant encara l'haurà d'aprendre Todibo. Com tants altres conceptes que l'ajudaran a donar forma a unes condicions físiques excepcionals.