Un any en blanc també pot ser útil
BarcelonaA aquestes altures, qui més qui menys té assumit que el Barça ja no està en disposició d’aspirar a triplets. No és un club respectat a Europa, com passava fa poques temporades. Li costa ser regular a la Lliga i no és fiable en partits a cara o creu, com s’ha vist a la Copa o a la Supercopa. Aquesta temporada semblava que havia de ser de transició, però, per la situació caòtica de l’entitat, afectada per una crisi econòmica de grans dimensions que ha comportat, també, la caiguda de la junta directiva, es fa difícil pensar que amb un curs n’hi haurà prou per arreglar els problemes. Caldrà més temps. I paciència.
La setmana vinent farà un any just que l’afició no pot anar a l’estadi. El futbol ha continuat, però ens hem quedat sense referèndum quinzenal que servia per prendre el pols a la culerada. Ara bé, no cal ser Sherlock Holmes per veure que hi ha molt malestar a la massa social. Ni tampoc cal ser un especialista per observar que el culer, en general, té la necessitat d’agafar-se a qualsevol cosa positiva, per petita que sigui, per no perdre el somriure.
Abans de jugar contra el PSG semblava que hi havia esperança perquè s’havien guanyat set partits consecutius de Lliga, sense tenir en compte que eren contra rivals de la zona mitjana i baixa. Apallissats a Europa, es creia que es podia atrapar l’Atlètic a la Lliga perquè els matalassers van perdre cinc punts en dos partits: llavors el Barça va i empata contra el Cadis. Ara s’ha guanyat l’Elx –sense brillar– i ja es torna a parlar en positiu. És bo veure el got mig ple. Però s’ha d’anar amb compte perquè a vegades es confon l’optimisme amb la falsa esperança i es prenen decisions errònies.
Desenganyem-nos, aquest curs no s’aixecarà cap títol. La clau és entendre que això no és necessàriament un drama sinó part de la reconstrucció. Cal quedar entre els quatre primers a la Lliga i prou. Si s’és tercer, millor que quart. I segon, millor que tercer. Punt. Això és bàsic per evitar atacs d’entrenador i presses innecessàries. Tot ha de començar el dia 8, l’endemà de les eleccions, un cop hi hagi president. És evident que la nova directiva no solucionarà per se els problemes, però almenys designarà una nova estructura esportiva que, a banda de pensar en fitxatges, ja haurà de decidir en qui es confia i en qui no. Amb quins jugadors et quedes i de quins prescindeixes. I apostar-hi als onzes. I que agafin rodatge. És l’única manera de fer que aquest any en blanc serveixi per a alguna cosa.
