Un Barça experimental sobreviu al caos de Guadalajara
Els gols de Christensen i Rashford desencallen els setzens de Copa
BarcelonaEl Barça ja és als vuitens de final de la Copa després de derrotar el Guadalajara (0-2) en una eliminatòria a partit únic que va tenir de tot. D’un protagonista inesperat a l’onze titular fins al caos a les graderies. Sense gols a la primera part, les dianes de Christensen i Rashford van decantar la balança després del descans un duel que va començar amb mitja hora de retard per un problema de seguretat a les graderies suplementàries que, fins i tot, va amenaçar amb la suspensió. Al final, el club local va aconseguir resoldre el problema en un temps rècord.
Hansi Flick és dels entrenadors que donen tant valor a la Copa com a la gestió de vestidor. En l’eliminatòria del debut, contra un Primera RFEF, la temptació podia ser la de deixar els pesos pesants a Barcelona. En canvi, el tècnic alemany va endur-se tota la plantilla a terres manxegues. Un missatge clar: que per guanyar títols no pot haver-hi diferències de classes al vestidor. Li va funcionar la temporada passada i continuava aplicant la recepta el dia que el vigent campió començava la defensa del títol.
La sorpresa va arribar quan es van conèixer les alineacions. Ter Stegen era titular i Szczesny es quedava a la banqueta. Un gir de guió, ja que al club es donava per fet que l’alemany ja no tindria més minuts al Barça. Però Flick va fer confiança al primer capità, en part perquè demostrés que està per jugar i en part perquè, posant-lo a l’aparador, potser apareix alguna oferta en aquest mercat d’hivern. Ter Stegen no va encaixar cap gol, tampoc va haver de fer cap aturada de gran mèrit, més enllà de dos xuts llunyans, tot i que se’l va veure una mica rovellat amb el joc de peus i vacil·lant a l’hora de sortir de la porteria. Res greu que no es pugui atribuir a la falta d’activitat. Com també va sorprendre Casadó, que va situar-se al lateral dret malgrat que el tècnic havia dit a la prèvia que no el veia en aquesta posició.
Per sobreviure a la Copa, en les rondes inicials, cal igualar la intensitat del rival. I el Barça ho va saber fer. Li va faltar, això sí, un punt de clarividència en els últims metres, en part perquè va trobar a faltar tenir els davanters centres de referència, ja que Ferran i Lewandowski van quedar-se a la banqueta. Conscients que era una oportunitat única per a ells, els jugadors del Guadalajara, extramotivats, van sortir a menjar-se la gespa i van defensar amb ordre i rigor. Una línia de cinc i una de quatre, deixant un únic home en punta. Però amb això només van poder frenar a mitges el vendaval blaugrana, que es va passar la major part del partit remenant la pilota a prop de la porteria de Dani Vicente.
Un resultat enganyós
El porter local va ser clau per evitar que el Barça encarrilés el partit molt abans del que ho va fer. I això que va començar nerviós, incapaç de blocar pilotes, més enllà de refusar-les. Això sí, es va lluir tant en xuts llunyans com en rematades interiors d’un Rashford que no va acabar d’estar còmode jugant de nou i que a la segona part va acabar desplaçant-se a la banda esquerra, deixant la posició a Fermín. Tampoc va tenir el dia Lamine Yamal, a qui Flick va situar novament de mitja punta. Ell tampoc trigaria en canviar de posició i marxar cap a la dreta, on malgrat tot va tenir molts problemes per superar el seu marcador en l’un contra un.
A banda de Roony, l’altre blaugrana amb fitxa del planter va ser Jofre, que en els 60 minuts que va jugar va oferir un bon repertori al lateral esquerre. A la zona de pivot, Flick va tornar a fer confiança a Marc Bernal. El berguedà va completar una primera part molt seriosa, amb recuperacions i passades de mèrit, tot i que va ser substituït al descans després de veure una groga.
El Guadalajara va fer canvis de seguida que les forces van començar a caure i això va permetre que els locals allarguessin l’esperança de la classificació. El partit es va trencar una mica i van arribar algunes ocasions interessants dels locals, tot i que la defensa blaugrana sempre va estar al cas. Flick, gat vell, va moure la banqueta i va fer entrar pesos pesants com Pedri i Kounde per jugar els últims minuts. Tot i que va ser Christensen, ahir titular, qui va acabar obrint el marcador rematant de cap una centrada. Quedava un quart d’hora i, amb el Guadalajara totalment abocat a l’atac, Rashford va fer el segon. Feina feta, tot i que va costar més del que molts pensaven.