El Barça no sap quan tornarà a ser el Barça

El camí del retorn a l’elit europea se li està fent llarg al Barça. La màgia de les palanques ha servit per fer un salt endavant evident que li està deixant en safata la Lliga, però no ha estat suficient per recuperar l’excel·lència continental. Després de jugar-s’ho al tot o res, al president Laporta li hauria agradat anar per la via directa, però Bayern de Munic, Inter de Milà i Manchester United han demostrat als blaugranes que encara necessiten més qualitat per guanyar-se un nou bitllet per a l’Olimp. Sempre quedarà el dubte de què hauria passat si l’equip no hagués tingut unes baixes tan determinants tant a la Champions com al play-off d’accés als vuitens de l’Europa League, però la realitat s’imposa i els culers encara reciten el cèlebre “no nos alcanza” de Leo Messi. I aleshores hi era ell. 

Com a mínim ara ja competeixen i hi ha estones que es miren de tu a tu els rivals imponents: un indicatiu que s’està treballant bé i que l’entrenador està aconseguint solidificar un ideari que, de moment, ja li ha donat el títol de la Supercopa d’Espanya contra el Madrid. Però quan Xavi es mostra orgullós de la línia ascendent a Europa i parla de seguir així la temporada que ve, no sap què passarà al club. El pitjor de la ressaca d’Old Trafford és aixecar la mirada i pensar en l’estiu que li ve al damunt al Barça, farcit d’interrogants. ¿Com es pot continuar acumulant talent i recursos a Europa sense fair play i estant tan econòmicament escanyats? ¿Com es pal·liarà la baixada dràstica d’ingressos pel trasllat a Montjuïc? ¿Com es pot mirar amunt amb un deute monstruós que t’arrossega avall? El 30 de juny ara mateix és com una mena d’abisme cap a un buit difícil d’imaginar. 

Mentre alguns sectors encara alimenten el globus psicotròpic de Messi, el projecte actual del Barça pivota al voltant d’una estrella només un any més jove que l’argentí i que a mitja temporada s’ha desdibuixat. Robert Lewandowski, que complirà 35 anys a l’agost, està sent sobretot diferencial a la Lliga, però a Europa no ha estat cap superheroi sobrenatural quan més ho exigia l’escenari. El polonès és molt valuós per tot el que aporta a l’equip –només cal pensar en els 25 gols que ha marcat fins ara–, però el més normal és que el seu rendiment comenci a anar de baixada perquè el temps no perdona ningú i el millor moment de la seva carrera ja ha passat. Això sí: ho farà amb un contracte creixent fins al 2026. Amb aquest còctel explosiu, és impossible saber quan el Barça tornarà a ser el Barça.