El Barça preferiria que es deixés de xiular l'himne de la Champions

BarcelonaBerlín, 6 de juny del 2015. Mentre el Barça guanya la final de la Champions contra el Juventus, un empleat de la UEFA es dedica a comptar estelades entre els aficionats blaugranes que hi ha a l'estadi. Amb el Procés en plena ebullició, algú de Madrid s'havia posat en contacte amb l'organisme europeu per dir-li que les banderes independentistes eren pancartes polítiques i que, segons el reglament, haurien d'estar prohibides. Uns dies després la UEFA multava el Barça amb 30.000 euros. El 29 de setembre d'aquell mateix any, el Barça rep el Bayer Leverkusen. És el primer partit com a local des de la sanció i la resposta del públic va ser clara: es van exhibir més estelades que mai, es van fer càntics d'independència al minut 17 amb 14 segons i, sobretot, es va xiular l'himne de la Champions com a senyal de protesta.

La conseqüència va ser una multa addicional de 40.000 euros. I unes setmanes després n'arribaria una altra, per reincidència, de 150.000. Els ànims estaven molt encesos. No preocupava la quantitat de la sanció –de poca importància en comparació amb la facturació del club– sinó el que significava. La UEFA s'havia enrocat i la directiva del Barça estava entre l'espasa i la paret, conscient que no podia demanar al públic que deixés d'exhibir-ne. Les protestes seguien i el club decidia recórrer al Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAD) com a últim recurs. Però el setembre del 2016 hi va haver un canvi. Aleksander Ceferin es convertia en president de la UEFA. Hàbilment, el Barça ho aprofitava per acabar amb el conflicte amb un pacte als despatxos: es retirava el recurs al TAD a canvi de modificar la normativa. Les sancions es van acabar, però els xiulets han continuat aquests deu anys.

El Barça creu que xiular l'himne de la Champions és "injust" amb la UEFA actual

"S'ha instaurat com una tradició. El 2015 tenia molt sentit, però ara ja no", apunten des de la directiva blaugrana, on s'imposa la tesi que els xiulets són "injustos". "La protesta es podia entendre amb la UEFA antiga, que era molt casposa. Però amb l'arribada de Ceferin es va donar un cop de timó", afegeix una persona molt propera a Joan Laporta. Aquesta mateixa font assegura que el president blaugrana està "en contra" de les xiulades, però deixa clar que ni ell ni el club faran cap gest en aquest sentit. "No som ningú per dir a la gent què ha de fer. Xiular o mostrar disconformitat, sempre amb respecte, és llibertat d'opinió. Els xiulets són respectables, però no hi estem d'acord", insisteixen des dels despatxos nobles del Camp Nou.

Des que Barça i la UEFA van arribar a un pacte per les estelades, el desembre del 2016, la relació entre els dos ha estat bona. Llevat, esclar, del moment que el Barça es va convertir en un dels clubs impulsors de la Superlliga i començava un litigi perquè la UEFA deixés de tenir el monopoli del futbol continental. La realitat és que el projecte no ha arrencat –i no sembla que ho faci mai–. Al contrari. Laporta cada vegada està més a prop de Ceferin per aconseguir que algunes de les propostes de la Superlliga formin part d'una Champions que en els últims anys s'ha començat a renovar i a repartir més milions entre els clubs.

De veure fantasmes a abraçar la UEFA

Avui les relacions entre els uns i els altres són "extraordinàries" i a la llotja asseguren que les xiulades "no afecten" al dia a dia, ni als despatxos ni al terreny de joc. I és que el Barça ha patit alguns arbitratges discutibles en les últimes temporades, com els que van acabar suposant l'eliminació del club a la fase de grups de la Champions el curs 22-23 –amb el neerlandès Pol van Boekel al VAR en els partits al camp del Bayern i de l'Inter de Milà–. Per més que aquells dies traguessin treien foc pels queixals, amb el temps ja ho tenen superat i han deixat de veure fantasmes.

El Barça s'ha acostat a la UEFA perquè necessita el seu favor en temes clau com el fair play financer i el retorn al Camp Nou per jugar-hi la Champions. "Ceferin és l'únic que ens està ajudant de tot Europa –diu una de les fonts consultades–. Ha permès que juguem el primer partit fora, quan no teníem un estadi on jugar; està disposat a parlar de tornar al Camp Nou durant la fase inicial; va acceptar l'apel·lació per la sanció a Flick, i va rebaixar la multa de 60 a 15 milions per no complir amb el pressupost". Tot són elogis. Per això a les altes esferes blaugranes els agradaria que no es xiulés l'himne de la Champions. Però saben perfectament que l'afició ho seguirà fent. I durant molt de temps. Començant pel partit d'aquest dimarts contra l'Olympiacos a Montjuïc.