Barça
Esports  /  Barça 24/06/2022

Bartomeu va amagar el cost real de l'Espai Barça als seus companys de junta

Els tècnics van advertir al president que el preu era almenys un 30% superior al que estava pressupostat

4 min
Presentació de la maqueta guanayadora de l'Espai Barça l'any 2016

BarcelonaL'abril del 2016 Josep Maria Bartomeu, aleshores president del Barça, va organitzar un acte amb els capitans del primer equip de futbol i l'entrenador per descobrir la maqueta del nou Camp Nou. Un projecte modern i innovador que havien ideat els arquitectes catalans Pascual i Ausió, amb la col·laboració de l'equip de Nikken Sekkei. Mentre es brindava amb cava per la joia de la corona de l'Espai Barça, als despatxos es vivia una reacció totalment oposada: "Aquest projecte, tal com està plantejat, és absolutament impossible de realitzar".

La frase la va dir William T. Mannarelli, un arquitecte nord-americà que havia estat contractat, uns mesos abans, per dirigir la construcció de l'Espai Barça. Era el gran projecte del mandat de Bartomeu –que havia guanyat les eleccions el 2015–, que tenia un pressupost de 600 milions i comptava poder començar les obres l'estiu del 2017. Però aquestes eren les estimacions de la junta, basades en el que els socis havien aprovat el 2014 en referèndum. En canvi, els tècnics sostenien que no es podia dur a terme ni pel preu –perquè seria més car– ni pels terminis –perquè duraria més–. El posterior encariment del projecte i el retard de les obres –s'havien d'acabar el 2021 i avui encara no han començat– els han acabat donant la raó.

Segons asseguren a l'ARA fonts vinculades directament a l'Espai Barça, tant Mannarelli com els tècnics que treballaven en la remodelació del Camp Nou ja van advertir de tots aquests problemes Bartomeu, però l'aleshores president va mirar cap a una altra banda. Per exemple, hi ha documents i correus electrònics en què alertaven del sobrecost "que es van ometre". Fins al punt, asseguren, que "va arribar a amagar informació als seus companys de junta". "Hi havia un problema de base amb el projecte, que necessitava l'aprovació del pla urbanístic [MPGM], i aquí el projecte es va encallar notablement perquè l'Ajuntament va collar molt el Barça, en les negociacions. Però encara que això hagués anat ràpid, igualment no s'hauria pogut executar l'obra perquè cap empresa hauria licitat el projecte", comenta un antic treballador de l'Espai Barça. Un punt de vista que confirmen els actuals gestors del club. De fet, com va explicar l'ARA, la directiva actual de Joan Laporta es va endur una sorpresa desagradable quan va entrar al club, perquè va saber de primera mà que cap constructora estava disposada a tirar endavant unes obres que tenien un pressupost molt per sota del seu preu real.

Ara bé, els problemes van anar més enllà. Segons els tècnics, en una de les reunions van aconseguir fer veure a Bartomeu que s'havia d'apujar el pressupost. Però la primera resposta del president va ser una altra. "Es va ordenar que es retoqués el projecte per abaratir-lo", comenta un antic empleat. Així va ser, expliquen, com es va intentar "mutilar" la maqueta guanyadora perquè les reformes fossin més econòmiques, per exemple estalviant-se diners amb algunes de les estructures. I també van mirar de retallar utilitzant materials més econòmics que els que estaven previstos inicialment. "Fins que van veure que era impossible".

Al final es va "imposar la lògica", comenta una persona que havia estat vinculada a l'Espai Barça. Es va mantenir el projecte inicial i es va apujar el cost. Dels 600 milions inicials es va passar a 815 . Aquest era el preu final que els socis havien d'aprovar en un referèndum previst per al 2020, però que va saltar pels aires arran del coronavirus. Després arribaria la dimissió de Bartomeu i, amb Laporta a la llotja, el projecte de l'Espai Barça faria un gir copernicà.

Imatge virtual de l'Espai Barça

De totes maneres, els 815 finals "tampoc eren reals", segons sostenen les fonts consultades. "El projecte seguia infravalorat i el seu cost era, com a mínim, un 30% superior", apunten des de l'Espai Barça. De fet, la nova directiva va denunciar fa uns mesos que ja s'havien invertit 125 milions, un 25% del pressupost inicial del 2014, però només s'havia executat un 5% del total –bàsicament, l'estadi Johan Cruyff–. "Això demostra com estava d'infravalorat el projecte", va dir en una compareixença Ferran Reverter quan encara era el CEO del Barça. "Bartomeu va dir 815 però el projecte s'hauria enfilat fins als 1.200, al final. Per més que es volgués insistir o que es tractés del Camp Nou, cap empresa hauria treballat perdent-hi diners", sosté una persona vinculada molt estretament al projecte durant anys.

El rol de William T. Mannarelli, el director del projecte Espai Barça

Avui Mannarelli ja no és al club. Va acabar la seva relació contractual l'estiu del 2021, poc després de l'arribada de Laporta. "Podia haver estat molt crític amb Bartomeu i amb el projecte, però arriba un punt que s'acaba convertint en còmplice de tot plegat", diu una persona molt propera al president. Segons va explicar l'ARA, a més a més, la decisió estava motivada pels dubtes sobre les inversions que havia dirigit aquest arquitecte referents a la remodelació del Camp Nou i a les obres paral·leles.

Abans de ser cessat, però, Mannarelli s'havia encarregat de fer arribar un informe extens i precís sobre l'Espai Barça a tots els membres que formaven part de la comissió, renovada després de les eleccions. L'arquitecte també havia alertat del cost i d'alguns problemes. En part, la directiva de Laporta va recollir el guant i va retocar substancialment la reforma. "El primer que vam fer va ser mirar el cost real. Ens vam emportar una sorpresa, perquè sabíem que pujaria el preu però no ens imaginàvem que ho faria tant. Després vam viatjar, vam veure altres estadis i vam fer una proposta definitiva", apunta un membre d'aquesta comissió. Avui, dels 600 milions inicials, el cost total s'enfila fins a un màxim de 1.500 . "Hi haurà gent a favor i gent en contra, però almenys hem dit la veritat", comenten des de la junta.

stats