Esports 27/09/2021

Al Benfica, els presidents també acaben a la presó

Luís Filipe Vieira baixava al fossar dels elefants del zoo de Lisboa per recollir monedes quan era petit i va acabar aixecant un imperi de la construcció

5 min
Luis Filipe Vieira, president del Benfica

El Gaddafi dels pneumàtics i el rei dels pollastres. Luís Filipe Vieira i José António dos Santos es van fer amics quan eren joves. Dos joves que s'escapaven dels barris pobres de Lisboa obrint i tancant negocis, buscant-se la vida. No estaven disposats que res els pogués aturar. I, de fet, Vieira va arribar tan lluny que durant més de 20 anys ha sigut el president del Benfica. Aquest juliol, però, just quan el club portuguès jugava la prèvia de la Lliga de Campions, tots dos van anar a la presó. Tant Vieira, el Gaddafi dels pneumàtics, com Dos Santos, el rei dels pollastres. Malnoms guanyats gràcies als seus primers negocis, quan es creien imparables. La llei, però, sol ser pacient. I tard o d'hora, t'enxampa.

El Barça no és l'únic club que ha vist com els últims anys els seus presidents passen per comissaries i presons. El club blaugrana continua sent més que un club en moltes coses, però en altres és un club gran més, amb els seus empresaris que volen utilitzar el futbol per inflar el seu ego i omplir-se les butxaques. Al Benfica, rival del Barça aquesta setmana, ho saben prou bé. A tota la lliga portuguesa, de fet, els periodistes judicials escriuen més de futbol que els esportius.

L'operació "targeta vermella" ha investigat diferents empresaris, un dels quals Luís Filipe Vieira, president del Benfica des de l'any 2003, quan va imposar-se amb el 90% dels vots en les primeres eleccions a un club esportiu europeu amb l'ús del vot electrònic. El Benfica, malgrat tenir forma d'empresa privada, escull els presidents amb els socis d'una massa gegant social. Cap equip s'estima més que el Benfica, allà on es parla portuguès; de Lisboa a les antigues colònies africanes, o les comunitats de portuguesos que van emigrar als Estats Units o Alemanya. El regnat de Vieria ha sigut exitós en l’àmbit esportiu, però es va veure forçat a dimitir quan la justícia va enxampar-lo. Entre les acusacions, el frau fiscal utilitzant residències a Moçambic o Angola i haver-se embutxacat una gran comissió juntament amb José Antonio dos Santos per vendre el 25% del Benfica a un empresari nord-americà. Operació que va ser amagada als aficionats, per cert.

Acusat de blanquejar capitals i frau fiscal, Luís Filipe Vieira va acabar en arrest domiciliari fins que pogués pagar una fiança de tres milions d'euros. El seu lloc com a president del club l'ha ocupat una autèntica llegenda sobre la gespa, Rui Costa, exjugador del Benfica, el Fiorentina o el Milan. Mentre no es decideix el futur del club a nivell accionarial i directiu, Rui Costa uneix una massa social sempre molt viva, que s'engresca amb el retorn d'un tècnic tan estimat com odiat, Jorge Jesús. Malgrat que Jesús mai ha amagat que és aficionat del rival, l'Sporting, el seu primer periple a la banqueta del Benfica va ser tot un èxit. I de moment, el club lidera la lliga i s'ha classificat per a la fase de grups de la Champions superant rivals com el PSV Eindhoven.

Del zoo de Lisboa a la llotja de l'estadi

Luís Filipe Vieira, de 72 anys, era fill d'una treballadora d'una fàbrica i un paleta. Les seves primeres feines van ser aquestes, a la construcció, portant totxos. Ho va fer al seu barri natal, ben a prop de l’estadi del Benfica, en una zona humil. "Per tenir diners, quan era nen, saltava literalment a un fossar del zoo de Lisboa per recollir les monedes que algunes persones llançaven a la zona dels elefants", explica el periodista José Miguel Pires.

A finals dels anys 70 va començar a fer-se camí obrint un negoci per vendre pneumàtics que va fer fortuna. Els anys 80, però, va ser enxampat robant un camió per tornar un deute que havia demanat, cas que l'hauria portat a la presó si no fos per una amnistia de l'estat portuguès. Ambiciós, la seva irrupció al món dels pneumàtics li va provocar enemics. Amb Eduardo Carvalho, un soci, va crear l’empresa Auto Pneus da Póvoa, quan es guanya el malnom de Gaddafi dels pneumàtics, una frase creada per Gomes de Lourosa, empresari del nord del país que va acusar-lo de ser un "terrorista dels negocis", explica Pires. A finals dels 80, Vieira va invertir en el sector de la construcció, i va fer de la seva empresa, Obriverca, la més gran del sector a Portugal. I com tants altres empresaris fets a si mateixos, va buscar reforçar una imatge de poder presidint un club. El primer va ser el modest Alverca, el 1991, entitat que va pujar per primer cop a Primera el 1998 gràcies als seus diners. Curiosament, aquells anys Vieira era soci de l'Sporting de Portugal i va fer una oferta per entrar com a accionista al Porto. Durant anys va ser soci en negocis del president del Porto, Jorge Nuno Pinto da Costa, i va arribar a ser el soci 17.599 del club del nord del país. És a dir, arribaria a ser soci dels dos grans rivals del Benfica, club en què entraria al consell administratiu el 2001, abans de ser elegit president el 2003. L'Alverca passaria a ser durant uns anys una mena de filial del Benfica, per cert. Un cop el tracte va trencar-se, va acabar tornant a Tercera.

Amb Vieira de president el Benfica ha guanyat més de 115 títols en 18 anys, entre totes les seves seccions professionals, com el futbol, el bàsquet, l'hoquei patins, l'atletisme o el futbol sala. L'equip de futbol ha guanyat 7 lligues, i s'ha quedat dos cops a un pas de guanyar per fi un títol europeu, al perdre dues finals de l'Europa League. A més, va liderar la construcció del nou estadi de Da Luz, aixecat just al costat de l'antic, i va fer del Benfica el club amb més socis del món al superar els 300.000 ara fa 10 anys. Tot, mentre per darrere movia els fils d'uns negocis que l'han acabat portant a la presó. "Durant gairebé dues dècades la seva vida i el Benfica s’han convertit gairebé en la mateixa cosa. De fet, la seva dona és familiar d’Antonio Simoes, un dels jugadors més importants en la història del Benfica. Malgrat que no li agrada tant com a Pinto da Costa, el president del Porto, sortir a la premsa, sempre apareix a les notícies pel seu estil polèmic", defensa Pires, que defineix aquests directius com exponents d’una època en què el futbol portuguès ha pogut continuar sent gran, creuant en massa ocasions línies vermelles. Si el president del Porto va ser investigat per comprar àrbitres i rivals, Vieira ja va ser jutjat el 2018 per formar part d’una xarxa que subornava jutges per evitar sentències en contra quan les seves empreses tenien problemes. I ara, aquesta nova investigació ha acabat amb la seva presidència, tot i que molta gent creu que continua manant a l’ombra.

stats