Barça

Busquets, víctima d'un context canviant

A partir de les paraules del seleccionador Robert Moreno, analitzem quan i per què juga el de Badia

Busquets durant el partit de Lliga de Campions a Praga / EFE

Què ha canviat perquè Sergio Busquets ja no sigui indiscutible? Fa setmanes que el barcelonisme busca entendre la nova realitat amb el migcampista de Badia del Vallès, que ha passat de ser un dels cinc jugadors més utilitzats de la plantilla a ser el més substituït. Dimecres a Praga va tornar a viure els minuts finals a la banqueta: ha passat en els tres partits de Champions de la temporada. De fet, només ha completat 4 dels 9 partits en què ha sigut titular, i s'ha quedat en tres ocasions a la banqueta. Després de més d'una dècada d'erigir-se en imprescindible, a finals d'octubre té vuit companys amb més minuts que ell. Què ha canviat?

Abans d’enfrontar-se a Suècia la setmana passada, l’exajudant de Luis Enrique Martínez al Barça i ara seleccionador espanyol, Robert Moreno, va deixar anar una reflexió que ajuda a explicar aquest nou moment amb Busquets. “Busquets és fort en el que és fort”, deia. I quins són els contextos que fan fort Busquets? Des del 2008 el Camp Nou ha donat per bona la màxima que quan Busi juga bé, el Barça juga bé –o al revés, de fet–, ¿però quins dies juga “prou bé” el Barça perquè el de Badia estigui còmode i ofereixi la seva millor versió? El tècnic barceloní va ampliar la resposta: “Busquets és fort iniciant el joc i sortint de pressió quan ningú més sap sortir, donant solucions a l’equip per canviar l’orientació i sent el primer en la pressió després de pèrdua”. Però per destacar en això, el seleccionador matisava que cal que l’equip jugui d’una determinada manera. “Cal que Busquets tingui solucions en la passada i cal que s’ataqui i es defensi amb l’equip ben junt”. Si això no passa i s’han d’assumir “transicions de 80 metres i córrer enrere”, Busquets és dèbil i pateix perquè “no és ràpid en desplaçaments llargs”.

La majoria de jugadors necessiten un context determinat per brillar, però per a alguns de més específics, com Busquets, les possibilitats d'adaptar-se es redueixen quan el partit es dispersa per altres vies. Com es tradueix això en òptica culer? A l’ARA hem fet l’exercici de posar la lupa en els partits que Valverde ha prescindit d’ell i en alguna titularitat seleccionada per mirar de treure algunes conclusions de quan és, a ulls del tècnic, útil o no Busquets en el Barça actual.

A San Mamés, a la banqueta

El joc directe de l’Athletic i un partit de fricció podien fer patir Busquets

La intensitat i el joc directe de l’Athletic es multipliquen quan juga com a local. Els de Bilbao aconsegueixen que hi hagi més fricció que joc i porten el partit d’àrea a àrea amb accions molt verticals. És el quart equip de la Lliga que juga més en llarg del campionat, amb prop del 22% de passades llargues. Valverde s’esperava un partit interromput, ple de duels aeris i amb risc d’haver d’assumir una cursa a camp obert. Si aquest era l’escenari que preveia, i no sentia que podria modificar el context per acostar-lo a favor seu, s’entén que prescindís de Busquets. No va ser una opció ni com a recanvi per alterar la dinàmica del partit.

A fora quan Dortmund es descontrola

Amb 0-0 i al minut 60, Valverde canvia Busquets per Rakitic

D’inici a Dortmund, les intencions del Barça eren les que més potenciaven les fortaleses de Busquets: tenir la pilota, sortir de manera controlada de la pressió del Borussia i mirar d’acumular efectius en camp contrari. Calia evitar que el Dortmund sortís en cavalcada, actuant sobre la primera pressió, accions que Busquets domina. Però el partit s’estava descontrolant, Alcácer era activat amb massa comoditat i el Barça no aconseguia portar el partit pel terreny conegut pel de Badia. Valverde va aturar el cop amb algú que respongués millor a l’escenari, perquè col·lectivament no es podia evitar la inèrcia. Va entrar Rakitic. Era el minut 60.

Un partit neutre a Granada

Després de setmana de Champions, semblava un dia per reservar Busquets

La suplència a l’estadi Nuevo Los Cármenes es podria explicar, senzillament, com a mesura de descans després d’una setmana d’aturada internacional, 90 minuts contra el València i estrena a la Champions davant el Dortmund. No s’esperava un Granada especialment brusc en transició ni angoixant en la pressió, tot i que es podia preveure un partit descontrolat per les cavalcades per les bandes d’Antonio Puertas i Vadillo. L’experiència recent en partit europeu no havia donat prou garanties amb Busquets. En previsió d’uns contraatacs que estiressin massa l’equip, Valverde va descartar el 5 blaugrana.

Una solució a Getafe

La pressió alta de Bordalás reclamava el talent per iniciar del jugador de Badia

El partit contra el Getafe podia repetir alguns dels patrons de joc que s’havien vist contra l’Athletic: el conjunt madrileny és qui més en llarg juga i a qui més faltes xiulen de tota la Lliga. La fórmula sense Busquets a San Mamés tampoc va ser convincent i l’equip va necessitar l’entrada de Rakitic per equilibrar forces al mig del camp. Entre aquest aprenentatge i el matís de la idea de joc dels madrilenys en relació amb l’estil de l’Athletic, Valverde va prendre una decisió diferent per visitar el Coliseum: va optar d’entrada per Busquets. La justificació sembla clara: el Getafe és, juntament amb l’Eibar, l’equip que pressiona més alt de la Lliga. És l’equip més agressiu en camp contrari, qui més ofega l’adversari en sortida de pilota. Era un partit que necessitava el talent per iniciar de Busquets. Va sortir bé.

Fora per arriscar

Davant l’Inter, Valverde va treure Busquets per canviar l’estructura i corregir errors en la pressió

Havien passat només 8 minuts de la represa. El primer temps havia sigut fluix, el Barça s’havia vist superat posicionalment per l’Inter. El pla de partit dissenyat per Valverde havia imaginat més control, havia previst un equip ordenat, dominant en camp contrari. Però no estava funcionant: l’Inter movia la pilota amb criteri i esquerdava el Barça en cada acció combinada. La solució del tècnic va ser immediata a la segona meitat: va entrar Arturo Vidal i es va retirar Busquets. La justificació posterior va apuntar a la necessitat de corregir el posicionament de l’equip en la pressió i a afegir dinamisme en l’últim terç de camp en atac. On Busquets no arribava, hi arribava el coratge del xilè. Anant per sota en el marcador, el Txingurri va sentir que calia convertir un partit tàctic en un partit energètic.

Per adormir el Sevilla

Contra els andalusos, Busquets només va participar quan el partit ja estava calmat

Com havia passat a Granada, l’experiència a la Champions segurament va condicionar l’onze de Valverde, que va deixar Busquets fora de l’alineació d’un partit al Camp Nou. El rival era el Sevilla, equip perillós en la transició ofensiva. Les seves sortides a l’atac són ferotges, sobretot per activar situacions de centrada (és el tercer equip de la Lliga que més pilotes penja a l’àrea). No és especialment pressionador amunt, sinó que alterna. Busquets podia no ser necessari per desencallar l’inici del joc, l’equip requeria un futbolista amb més capacitat de recuperar terreny en cas de pèrdua. De Jong va ser l’aposta. El partit va sortit rodó i Busquets va assumir un nou paper: entrar al tram final del partit per adormir-lo, per rematar-lo. Amb ell al camp, el Barça va marcar el quart i no va deixar que el Sevilla s’activés.

Seny i atracció contra l'Eibar

La presumible pressió alta de Mendilibar feia necessària la presència del migcentre

En l'última jornada de Lliga, Valverde no ho va dubtar: en el seu onze hi havia d'haver Sergio Busquets. Gairebé sempre que al davant hi té un adversari que pressiona molt amunt, el tècnic tria el de Badia. El necessita per ordenar l'inici del joc i per fer el que deia Moreno: "Sortir quan ningú més sap sortir". Certament, l'Eibar és l'equip de la Lliga que més temps es posiciona al terç contrari (40%) i que més recuperacions fa en camp rival (17%). Amb Busquets damunt la gespa i amb un pla col·lectiu ben estudiat i ben executat, el Barça va dominar els inicis de joc i va rebaixar l'energia de l'Eibar per domar-lo al seu gust. Altres companys van brillar més, com De Jong i Lenglet, però un dels nuclis de la idea que tocava a Ipurua era Busquets.

Vigilat i prescindible a Praga

Stanciu va seguir de prop Busquets, que va deixar el camp al minut 74

L’Slavia hi va amb tot, és l'equip que més corre de la Champions i amenaçava amb crear un partit caòtic. Amb Busquets i el seu mig del camp de gala ara per ara, Valverde buscava estabilitat i ordre. Va topar contra un rival que feia marcatge individual als homes de dins, amb Stanciu sobre Busquets. Quan el duel va embogir, Valverde el va substituir.