Les claus de l'Espanyol-Barça

BarcelonaEl tercer derbi en onze dies no s'entendria sense els dos anteriors. Sobretot sense l'últim, perquè el 4-1 del Camp Nou ha condicionat el ritme del duel de tornada de Copa. La lleugeresa de la majoria de pilotes dividides s'explicava per l'excés d'ímpetu de dies anteriors, que demanava més seny ara. Amb un resultat menys obert i ja gairebé decidit pel marcador de l'anada, el partit s'ha pogut jugar amb aquell aire d'experimentació per a uns i altres, destensadament. Galca ha utilitzat el partit per seguir reforçant la seva idea de construir un Espanyol valent a camp rival, mentre que Luis Enrique ha aprofitat que l'eliminatòria estava encarrilada per provar en competició la seva nova alternativa tàctica, el 4-2-3-1.

Aquesta nova estructura del Barça ha sigut determinant. L'Espanyol ha intentat repetir el patró de pressió alta dels anteriors dos derbis, però s'ha trobat sense migcentre a qui asfixiar i, per tant, sense passada per censurar als centrals. L'esforç de Caicedo i Salva Sevilla o Abraham per dins ha sigut més estèril que en dies anteriors.

Tot i així, que el Barça preferís no arriscar-se a descontrolar el partit li ha complicat la sortida de pilota i l'ha tingut molts minuts a camp propi, amb l'Espanyol animant-se a avançar les seves línies.

Era fruit dels dubtes blaugranes i la convicció periquita, però ha acabat sent una mena de parany que ha capgirat la dinàmica inicial, més inestable del que preferia el Barça.

Amb el pas dels minuts, però, el Barça ha començat a moure les peces blanc-i-blaves com havia dissenyat. En l'inici, ha començat a trobar el seu doble pivot, Rakitic i Sergi Roberto, en una passada senzilla per dins que no tenia cap més objectiu que seguir allargant la possessió i movent al rival. Ha tingut l'efecte esperat, perquè ha atret l'atenció dels pivots locals. Els ha fet avançar més del que hauria volgut Galca, sobretot perquè la capacitat visitant d'estirar els seus homes d'atac mantenia la línia defensiva periquita massa lluny dels seus migcampistes.

És el que volia Luis Enrique, perquè a l'esquena de Jordán i Abraham hi havia Leo Messi. L'argentí s'ha ubicat avui de mitjapunta, acompanyat per fora d'Arda Turan i Aleix Vidal.

I Messi, a mesura que els seus companys han anat madurant el partit, ha començat a trobar les recepcions entre línies que volia. Ha arrencat, ha accelerat, ha fet mal a l'Espanyol, que s'ha vist desbordat per l'argentí.

El Barça ha gestionat la possessió amb tranquil·litat, sense arriscar més del compte, còmode amb les recepcions per dins que anava trobant i que, a més, li han donat el 0-1 de Munir. Als espais interiors, a més, li ha afegit de seguida la profunditat per fora, sobretot amb Mathieu. El francès ha tingut més responsabilitat que l'altre lateral, Alves, perquè era per la banda esquerra per on s'esperava que Arda Turan abandonés el carril per sumar efectius a dins. L'efecte ha consolidat el 4-2-3-1, que també pretenia trobar Aleix Vidal prop de Munir a la punta d'atac.

Els canvis (Bartra ha entrat de central per Vermaelen i Adriano ha substituït Sergi Roberto, per enviar Mascherano al lloc de pivot i Mathieu al de central, deixant la banda el brasiler) i un resultat inabastable per a l'Espanyol han deixat una segona part sense al·licients.

L'Espanyol, d'altra banda, ha intentat fer-se fort per dins per complicar les arrencades de Messi i frenar la dinàmica del primer temps, i ha anat refrescant les peces d'atac per mirar d'establir-se a camp rival amb més garanties. Però el Barça no li ha donat cap opció de ficar-se, ja no en l'eliminatòria, sinó ni tan sols en el partit, mort del tot amb el 0-2.