Barça

Les claus del Barça-Athletic

Victòria per la mínima del Barça al Camp Nou, gràcies a un gol de Rakitic al tram final del partit, després d'un partit que ha costat d'obrir.

Messi i l'embut ofensiu

En la seva primera alineació d'inici amb Griezmann i Suárez, Setién va buscar una fórmula per trobar-los com una mena de doble punta per davant de Messi. La intenció ofensiva del Barça contra l'Athletic va ser connectar amb l'argentí en zones de mitja punta i oferir-li almenys tres moviments per davant: Griezmann traçava diagonals sortint des de l'esquerra i Suárez i Vidal s'escampaven per la resta d'espais. El recurs no va ferir gaire l'Athletic, que es defensava amb vuit futbolistes al límit de la frontal de l'àrea. 

Sense ningú que obrís bé el camp (Alba i Semedo no arribaven a cobrir tot el carril), el Barça no trobava espais reals per dins.

Les primeres urpades de Williams

Garitano, amb un onze de circumstàncies pensant en un partit de 90 minuts, va preparar el duel des de la reacció. Confiava en la fiabilitat de la seva organització defensiva i esperava la pèrdua blaugrana per desbocar Iñaki Williams. A la velocitat del 9 bilbaí hi va sumar la intel·ligència en zones mortes de Sancet, que actuava com a llançador ideal en la transició.

En els primers compassos del xoc, l'Athletic va transmetre perill i va posar contra les cordes Piqué i Lenglet, incòmodes en el duel amb Williams.

L’únic requisit de moure’s

La revetlla estava moixa, com si encara no toqués la traca. Els petards van fer-se esperar, l'equip no volia la pólvora de Griezmann, un dels pocs que es movia amb intenció. L'estatisme general, sumat a la falta d'amplitud col·lectiva, va ser tan frustrant que Setién va avançar els canvis per apujar la marxa de l'equip. I de seguida que van entrar les noves energies, es van multiplicar els recursos.

Riqui va estimular Griezmann i, de retruc, també Vidal. La cadena la van continuar després Rakitic, Ansu i Braithwaite. No va fer falta més. Només moure's una mica.