Barça

Les 3 claus del Llevant-Barça

Els culers no troben ritme d'atac al primer temps i deixen viu un partit que mai acaben de dominar

El Barça ha caigut desplomat al Ciutat de València i ha perdut 3-1, després que el Llevant li hagi capgirat el marcador en set minuts.

Una porta i ningú que l'obri

La primera meitat al Ciutat de València oferia al Barça una via d'atac molt clara. Era la banda esquerra, on la diagonal cap a dins de Griezmann deixava Semedo sol al pic esquerre.

Però el portuguès, incòmode en un sector no natural, no donava prou profunditat. Controlava per retrocedir i no veia el desmarcatge del francès a l'esquena de Miramón. En l'única acció que Semedo va buscar un moviment vertical, assistit per Arthur, va néixer el penal del 0-1. Massa poc rèdit, però, d'un forat que a la segona part va desaparèixer.

Conduccions com a únic canvi de ritme

L'actuació blaugrana ja era pobra abans de la remuntada valenciana. L'equip estava estàtic, el joc era pla. L'ensopiment general derivava en passades lentes de peu a peu, amb ningú que busqués algun moviment agressiu a l'espai. I els pocs que hi havia no rebien pilota. La paràlisi va obligar a abusar de les conduccions per resoldre situacions que demanaven un sol moviment. De Jong superava la pressió del Llevant amb acceleracions i Sergi Roberto també buscava avançar amb eslàloms impossibles. Al davant, pocs es movien.

Una deixadesa que acaba en ridícul

El 0-1 al descans era enganyós. El Barça no jugava bé, no era dinàmic. La gran diferència entre la primera i la segona meitat va ser l'encert dels valencians en els sis o set minuts d'intenció ofensiva. Els de Paco López van veure que podien treure suc d'un marcador curt, conscients que la balança estava igualada. L'equip blaugrana va abaixar el ritme de joc, va perdre metres i, quan se'n va voler adonar, li havien capgirat el marcador. La incertesa i impotència es va fer evident en mals refusos i una nul·la operativitat a dalt