Les claus de l'Sporting-Barça

BarcelonaGolejada del Barça a Gijón (0-5), però victòria més pragmàtica que imponent. Dues aparicions consecutives al primer temps, de Luis Suárez i Rafinha, han trencat la monotonia després d'una actuació rígida però efectiva dels blaugranes, que han merescut els tres punts tot i haver tingut un d'aquells dies de domini poc brillant, fins i tot espès. Quan l'Sporting ha abandonat i ha deixat de competir, després de l'expulsió de Lora, Neymar i Arda l'han castigat per tancar una golejada cruel per als asturians. L'equip sempre ha sabut trobar situacions perquè la seva superioritat qualitativa s'imposés.

Abelardo ha sigut fidel al que s'esperava del seu Sporting –si més no, és el que Luis Enrique havia avisat que es trobaria el Barça al Molinón– i ha combinat diferents actuacions defensives per mirar d'incomodar el joc blaugrana. Quan el Barça, que més enllà de la baixa de Messi també ha volgut jugar sense Iniesta, Rakitic, Alba o Mascherano, iniciava el joc des del darrere, l'Sporting avançava les seves línies per buscar una pressió alta que posés en problemes la sortida de pilota dels catalans. I ja des del principi ha quedat clar que les bases del partit havien de passar, entre altres coses, per construir-se a partir de la tranquil·litat de Ter Stegen dins de l'àrea i la visió de Busquets per trobar la superioritat numèrica entre centrals (Piqué i Mathieu) contra la primera línia asturiana (Cop i Víctor Rodríguez).

Sobre el 3-2 inicial, el Barça ha pogut anar progressant per permetre que els seus laterals, avui Sergi Roberto i Digne, se situessin a l'altura dels migcampistes. L'estructura blaugrana, quan ha pogut trepitjar camp rival, ha sigut un 3-4-3 que intentava imitar algunes de les coses ja vistes contra l'Alabès o el Leganés.

Inevitablement, l'Sporting ha hagut d'anar reculant i ha intentat mantenir-se compacte per dificultar la circulació de joc blaugrana. El ritme de pilota del Barça no ha sigut mai prou ràpid per esquerdar la defensa local, per molt que Neymar intentés aparèixer en espais interiors per sacsejar alguna cosa.

L'equip ha intentat aclarir-li el panorama sempre que ha pogut, com té el costum de fer per provocar recepcions de Leo Messi. Però les aparicions del brasiler per dins s'han solapat massa sovint amb la posició poc profunda d'Arda Turan, excessivament estàtic en algunes situacions i massa en línia amb André Gomes a l'eix central.

L'habilitat del portuguès per desajustar aquesta rigidesa circumstancial dels interiors ha sigut determinant per anar trobant forats entre línies (a l'esquena de Nacho Cases i Sergio Álvarez) quan l'atac blaugrana s'allargava. La feina bruta de Luis Suárez per fixar els centrals Amorebieta i Meré ha ajudat a guanyar metres.

El Barça estava estovant el partit de mica en mica, amb lleugeres millores posicionals que li han anat donant fluïdesa, tot i que no ha acabat de consolidar mai el seu domini en forma d'ocasions. Cuéllar pràcticament no ha hagut d'intervenir fins a l'acció del 0-1, que ha vingut d'una mala gestió de la segona jugada en un servei de porteria. Sense temps per pair-ho, l'Sporting ha encaixat el segon cop, després d'una bona combinació entre Neymar, Sergi Roberto i Rafinha. Seria la primera de les tres centrades de mèrit que ha acumulat avui el lateral dret.

Entrar al descans amb 0-2 ha sigut la millor garantia per al Barça però, contradictòriament, ha acabat sent un marcador que ha animat les esperances locals. Decidit a anar pel partit, l'Sporting ha portat més al límit el seu pla de partit, com si el pas per vestidors li hagués reforçat l'autoestima. Al cap i a la fi, la seva primera meitat havia sigut més bona del que reflectia el resultat.

En paral·lel, el Barça ha perdut presència a camp rival, ha anat perdent metres. Els laterals eren menys profunds i, sense la seva empenta, la capacitat de l'equip de viure a camp rival era més dèbil. Del 70% de possessió s'ha passat a un protagonisme més gran d'un Sporting que ha crescut a partir de Víctor Rodríguez, despert i inquiet per dins. El Barça ha patit per controlar el menut davanter de l'Sporting en les seves recepcions entre línies, tot i que tampoc ha encaixat remats i ha pogut mantenir la millora asturiana lluny de Ter Stegen.

Abans que el partit es compliqués, Luis Enrique ha mogut fitxa i ha donat els descansos que volia a Busquets i Luis Suárez, per fer entrar Denis (cosa que ha implicat més minuts de migcentre per a André Gomes) i Paco Alcácer.

I just després, ha canviat el partit: Lora, per haver escombrat Sergi Roberto, ha vist la segona groga. L'expulsió ha acabat d'aclarir el panorama per a un Barça que ha recollit el regal i s'ha posat a golejar. Per intimidar, per maquillar un fluix segon temps de l'equip. Al final, l'equip resol la visita al Molinón amb el que se li exigia: els tres punts. Però sense brillar. Serà missió per a un altre dia.