Les claus del Vila-real - Barça

BarcelonaPoc trident al Madrigal. Poc atac efectiu d'un Barça anul·lat per l'entramat defensiu del Vila-real de Marcelino, que s'ha acabat enduent un empat merescut. El pla groguet ha aconseguit que Messi, Suárez i Neymar entressin poc en joc, fins al punt de reclamar modificacions tàctiques de Luis Enrique. Però l'estrany 4-4-2 amb què ha acabat el Barça per reconnectar l'argentí per la zona central ha pogut desfer la teranyina castellonenca, premiada amb un punt.

El Barça s'ha trobat un Vila-real que tenia l'ordre de pressionar molt amunt només en la sortida de pilota de Bravo o quan l'equip blaugrana iniciava el joc des del darrere. Marcelino era conscient dels problemes que, en molts partits, ha tingut l'equip català i ha intentat provocar que sortís en llarg. Era un dels mecanismes de defensa dels groguets, que tenien clar que no volien que el trident fos activat amb una bona triangulació blaugrana que els agafés desorganitzats.

I és que, a la mínima que el Barça trencava una línia, el Vila-real reculava. L'equip local ha oblidat la pressió alta quan s'ha vist en inferioritat i s'ha recollit en un bloc bastant baix, en un 4-4-2 espès que basculava amb la prioritat de tapar els passadissos interiors. En tot cas, defensava amb menys densitat la zona de banda (tot i que el lateral reaccionava als moviments d'aproximació de Neymar amb un marcatge individual), cosa que animava la pujada dels laterals blaugranes. El ritme de circulació blaugrana era lent i això facilitava la feina defensiva del Vila-real, que sabia que només havia de tenir paciència i esperar.

Esperar era la manera com Marcelino es preparava per atacar el Barça. Els groguets han confiat a recuperar la pilota per construir un bon contracop i han tret profit de la presència a dalt de dos davanters. Soldado i Bakambu s'han sincronitzat a la perfecció perquè un dels dos, sempre, oferís un moviment en ruptura i l'altre es quedés en una zona intermèdia per rebre al peu. A més, els davanters han tingut la complicitat de Denis Suárez per la dreta o Samu Castillejo per l'esquerra, els complements ideals quan les bandes no havien arribat a tancar amb prou garanties.

El Barça no estava prou ben alineat sobre la pèrdua de pilota i s'ha anat desajustant entre els centrals i Busquets. El pas endavant del migcentre contrastava amb l'insegur replegament de Piqué i Mascherano. S'ha generat un forat que el Vila-real ha aprofitat per anar trepitjant l'àrea de Bravo.

Malgrat dominar la possessió clarament, el Barça no tenia una dinàmica favorable. Ni tan sols el marcador, que s'ha aclarit en dues accions a pilota aturada (una falta i un penal), ha ajudat a donar autoritat als blaugranes al Madrigal. El trident participava poc, Marcelino s'estava sortint amb la seva.

No ha sigut fins al segon temps, però, quan el tècnic local ha començat a recollir els fruits del seu bon plantejament defensiu. També en dues accions relativament aïllades, i consecutives, el Vila-real ha entrat en el partit, amb un 2-2 que ha agafat el Barça a contrapeu. No perquè s'hagués relaxat, però sí perquè no acabava d'entendre com se li havia girat el partit sense aparents canvis dràstics. Potser ha sigut pels matisos invisibles que aporten dues substitucions (la d'Alves per Turan i de Mathieu per Piqué) que, tot i estar justificades per l'amenaça d'una targeta groga amb més de mitja hora encara per al final, semblaven mirar més al Bernabéu que a la realitat present. O potser era per les modificacions fetes al descans.

La incomoditat blaugrana, tant en fase ofensiva com en defensiva, era evident i Luis Enrique ha volgut intervenir-hi a la mitja part: ha ressituat l'equip en una mena de 4-4-2, especialment visible en fase defensiva. Havia de ser una fórmula que, amb Rakitic més obert a banda dreta i Neymar ajudant enrere Jordi Alba, protegís més bé les accions exteriors del Vila-real i ordenés la pressió blaugrana. Pel centre, Suárez ha hagut de conviure amb Messi, en el que era un intent d'activar el trident, massa poc productiu en els primers 45 minuts.

És cert que el Barça ha reanimat el seu atac amb la nova disposició, amb algun eslàlom interior de Messi o més profunditat amb Alves per la dreta, però tampoc ha desfet l'entramat defensiu local, que ha sabut resistir el 2-2 fins al final.