Com juga Samuel Umtiti?

BarcelonaTransferir el joc d'un futbolista d'un equip a un altre, sobretot si aquest altre és el Barça, sempre és un exercici de futbol-ficció, per molt que s'intentin individualitzar els seus comportaments per, després, intentar-los aplicar a una altra lògica col·lectiva. I a la lògica concreta del Camp Nou, a més. Però malgrat aquesta dificultat d’anàlisi, alguns trets característics del joc de Samuel Umtiti permeten valorar el seu fitxatge i projectar el rendiment que s'espera del defensa de l’Olympique de Lió.

Concentrat i actiu

Pot semblar una obvietat que a un futbolista i, en concret a un central, se li demani una alta capacitat d’atenció, però el cert és que és un factor determinant que, per exemple, havia eliminat de l’equació a anteriors candidats com ara David Luiz. Per això és interessant destacar d’Umtiti la seva concentració durant el joc. El francès és un defensa actiu, sempre atent al que va passant i al que pot passar. Sobre això (pilota, rival, companys), repensa la seva posició i es mou per facilitar la conservació de la possessió (s’ofereix en línia de passada clara per garantir una opció segura als seus migcampistes), per activar les vigilàncies defensives o per protegir la seva esquena davant un possible contracop en llarg del rival.

És difícil veure Umtiti aturat o desconnectat del joc, encara que l’acció s’estigui desenvolupant lluny de la seva zona d’influència. Això li permet anticipar moltes accions i prendre la millor decisió sense caure en la precipitació.

Líder amb caràcter

A priori, la recerca del central a can Barça busca un substitut per a Mascherano i un bon company per a Piqué i, per tant, serà positiu que el pròxim central blaugrana cobreixi alguns punts del lideratge del Jefecito. Assumint el grau de timidesa inicial i la relativa inexperiència del jove francès, a Umtiti se’l veu autoritari, director, líder. Està còmode avisant de possibles receptors per activar el marcatge d’algun company, dirigint la defensa per controlar el fora de joc, demanant mobilitat als companys per construir en atac o reclamant algunes decisions a l’àrbitre.

Potser no intimida i acostuma a evitar la confrontació directa (sembla de perfil tranquil en aquest sentit), però no s’amaga com a últim home. De fet, aprofita aquesta visió privilegiada del tot per ordenar la millor estratègia del seu equip.

Defensa a camp obert

Si al Barça li costa trobar un central és, en molts casos, per la dificultat de trobar equips que defensin habitualment a camp rival. I l’Olympique de Lió és un cas força adequat perquè, especialment a la Ligue1 francesa, busca dominar els partits i situa la seva línia defensiva a dalt, el més lluny possible del porter.

Umtiti, per tant, està acostumat a mantenir la defensa ben alta i a haver de gestionar molts metres a la seva esquena.

La cobertura al lateral és un dels gestos tàctics més freqüents que ha de fer en un partit i que gestiona amb rapidesa i contundència en el cos a cos.

Còmode en el cos a cos

Sense ser un central extremadament contundent o agressiu, a Umtiti li surt amb naturalitat el marcatge individual. Acostuma a ser, de fet, el central que se n'encarrega. Li toquen les disputes aèries i les vigilàncies i en aquestes accions es manifesta amb rotunditat.

Se sap prou ràpid i prou potent en el cos a cos com per resoldre els duels al seu favor i, en la mesura del possible, evita cometre errades. És més reactiu que actiu en l'un contra un, sap esperar la decisió del davanter per intervenir i aprofita el marge espacial que es concedeix per interceptar o refusar, sense faltes.

Bona visió de joc en la sortida

Amb la pilota als peus, Umtiti sembla un jugador tècnic i eficaç. No assumeix excessius riscos en conducció –ja sigui per consigna tècnica o per decisió pròpia– i té habilitat per moure la pilota al primer toc.

Això insinua una alta qualitat tàctica, bona visió i bona lectura del joc. Donarà velocitat al joc amb accions senzilles amb la seva cama esquerra, ja sigui per obrir al lateral o tocar amb el pivot, i en els canvis d'orientació, fins i tot s'atrevirà a filtrar passades interiors als companys més avançats. És, potser, la seva passada amb més segell.

Aquesta precisió en la sortida vertical pot ser especialment interessant pel sector esquerre, on el Barça sempre ha explotat la connexió Mascherano-Iniesta-Neymar. També explora amb relativa freqüència el desplaçament llarg i creuat a la banda contrària, a l'extrem dret. Però, sobretot, prioritza iniciar l'atac col·lectiu amb ritme i seguretat.

Disciplina i potencial

En un dels punts anteriors es parla de la bona capacitat aèria que té Umtiti, però el cert és que insinua més potencial del que ara mostra. En les accions ofensives a pilota aturada ni tan sols puja al remat, en un clar símptoma d'una qualitat en la qual no sobresurt. Sí que gestiona bé les accions defensives, sobretot frontals, on acostuma a imposar-se als davanters, però tampoc sembla que sigui una característica destacada del seu joc.

De fet, si es comparem alguns ítems d'Umtiti, tant a la lliga francesa com en els partits de Champions League, amb les estadístiques de Piqué, Mascherano, Vermaelen o Bartra, s'ajusta el nivell real del futbolista. Cal tenir en compte, però, que no són equiparables les dades dels jugadors per les diferents exigències dels partits que han jugat en cada cas.