Lamine Yamal s'ho passa pipa amb un Barça encara més líder

BarcelonaCal ser molt valent per mirar als ulls un equip com el Barça i decidir jugar-li de tu a tu. I l’Elx és un d’aquests equips, atrevit com el seu entrenador, Eder Sarabia. Però el món és ple de valents que acaben derrotats i la proposta il·licitana va ser una invitació perquè el Barça es fes un fart de crear ocasions de gol en un partit ben entretingut en què els homes de Flick van saber enllestir la feina tot i tenir la punteria ben desviada. El Barça hauria pogut fer un cabàs de gols amb més encert. L'atreviment de Sarabia va permetre veure un partit preciós en què l’equip de Flick va reforçar la primera posició mentre Lamine Yamal s’ho passava pipa, amb tants espais.

Alguns equips intenten que passin ben poques coses quan s’enfronten al Barça. L’Elx, tot el contrari. Va passar de tot, al Martínez Valero. Tot i algunes baixes importants, Sarabia va instal·lar la seva defensa al mig del camp i es va iniciar un intercanvi de cops esbojarrats en què, en ocasions, el mig del camp no existia. En cinc minuts, Lamine Yamal ja havia fet el primer trencant amb molta facilitat la defensa local. Un altre vell conegut, Iñaki Peña, va dubtar en la sortida i el geni de Rocafonda ho va aprofitar per continuar engreixant les seves magnífiques estadístiques. Avança la temporada i el nivell de Lamine creix. Bon senyal.

Flick havia sortit amb De Jong i Fermín al mig del camp, deixant Lewandowski a la banqueta per prioritzar un Ferran que va fallar un munt d’ocasions. Bé, tothom en va fallar. Fermín, Ferran, Raphinha, Olmo... Tothom hauria pogut fer un parell de gols en un partit on l’Elx s’esquerdava en defensa, però mossegava en atac. A la mitja hora, va pagar a l’equip de Flick amb la seva moneda, trencant la defensa catalana i permetent que Álvaro empatés. Poc li va durar l’alegria als locals, ja que ferit, el Barça va generar fins a deu ocasions clares de gol en tot just 15 minuts abans del descans. Ara la pilota anava al pal, ara la salvava Peña, ara anava fora. Era qüestió de temps veure el segon gol blaugrana i va arribar després d’una gran cursa vertical de Frenkie de Jong. El neerlandès, a vegades massa apagat, s’ho va passar pipa en un partit on va poder anar amunt i avall amb conduccions llargues, com feia fa anys a l’Ajax. I així va crear la jugada en què Ferran Torres, per fi, va aconseguir batre Iñaki Peña.

Sarabia semblava enfadat. Sabia que estava jugant amb foc. Flick també ho semblava, ja que s’havia perdonat massa a la primera part. No només això. Raphinha va notar una molèstia muscular i, per si de cas, Rashford va entrar a la segona part d’un partit divertit. Un escenari on Lamine Yamal anava desplegant tots els seus encants. Ara una sotana, ara un regat elèctric i ara un control impossible. El jugador de Rocafonda té un munt de trucs amagats i els va desplegant sobre la gespa amb la seva rialla trapella.

El problema del Barça era que no havia sentenciat el matx. I l’Elx, de tant en tant en tenia una per empatar, mentre Flick feia entrar Bernal per posar ordre i Lewandowski per marcar. Calia fer el tercer i amb espais; el polonès havia de ser letal. Era impossible que el Barça continués fallant tants gols. I finalment, el tercer gol de l’alliberació va arribar gràcies a una nova genialitat de Lamine Yamal, que va salvar una pilota que semblava perduda i que va ser l’autor de la jugada que va rematar Rashford per acabar, ara sí, amb la resistència dels locals. La feina estava enllestida, el liderat assegurat i la pressió per al Reial Madrid en el seu partit. El futbol, sempre sorprenent, va veure el Barça guanyar un partit en què encara que sembli estrany, no va tenir el dia en atac. Tot i perdonar gols, va saber enllestir la feina.