Pier Luigi Chierubino: “Un gol que pren la Lliga al Madrid i l’hi dóna al Barça et col·loca en un pedestal”

BarcelonaQue la Lliga es decideixi en una tarda ha portat el barcelonisme a recordar els títols que el Barça de Cruyff va guanyar gràcies als triomfs del Tenerife amb el Madrid. Pier Luigi Chierubino té més vives que ningú les imatges del 3-2 de l’any 1991/92.

Suposo que li hem preguntat tantes vegades per aquell gol que fa al Madrid que el recorda com si fos ahir.

Han passat més de vint anys i sembla que va ser fa res. És maco, perquè fa que la gent s’enrecordi d’un mateix i parli altre cop del Tenerife.

Aquell any va marcar només tres gols però un va ser històric! ¿En va ser conscient en aquell moment? Era molt jove.

És un gol que val més de vint anys! Recordo que el pare de Redondo, al final del partit, em va dir: “¿Tu saps què has fet, nano? D’aquí deu anys encara es parlarà del teu gol!”, i mira, han passat més de vint anys i encara es recorda.

Quan veu que Sanchís fa la cessió enrere al seu porter, ¿intuïa que Buyo podria cometre aquella errada?

A ells no els servia l’empat i quan jo vaig veure que la passada de Sanchís volava enrere vaig córrer per si picava al travesser. Potser tenia aquell punt de bogeria de la joventut, que et fa creure en el que és impossible, i vaig anar-hi a tota velocitat. No va ser el travesser, però Buyo va voler evitar que la pilota sortís a córner i me la va deixar bé.

Fa poc va tenir una mena de discussió televisiva amb ell, precisament.

Sí, Buyo té l’errada gravada i se l’ha pres malament, intenta desprestigiar el que va fer el Tenerife. Fins que jo me’n vaig cansar i vaig acceptar tenir un cara a cara amb ell per deixar les coses clares.

És que el Madrid va perdre una altra Lliga contra el Tenerife l’any següent.

Sí, però aquell partit va ser diferent, ens jugàvem entrar en competició europea per primer cop a la història, i a més el Madrid va venir amb cara de por. Sabien que ja havien perdut una Lliga allà i que es tornaven a repetir els fets. L’ambient va ser espectacular i nosaltres vam gestionar millor el fet de ser el focus d’atenció del futbol mundial. Per motivar-nos, Valdano ens va dir durant la setmana que era un partit que podia canviar les nostres carreres. Fer-ho bé contra el Madrid o contra el Barça sempre et posava a l’aparador. Molts futbolistes, com Pizzi o Redondo, van pujar un graó futbolístic després d’aquell dia i el bon futbol que feia el Tenerife va començar a cridar l’atenció.

L’hi ha agraït gaire, el Barça?

Sí, sempre! Per a mi va ser especial perquè de petit era del Barça i fins i tot quan vaig estar al Terrassa notava l’estima de la gent. Als restaurants, si em reconeixien, algun cop em van convidar i tot.

Un gol que dura vint anys i que et regala fins i tot algun menú! ¿És el gol més important de la seva carrera?

Vaig fer-ne d’importants, un que va salvar l’Sporting i alguns al derbi sevillà amb el Betis, però un que pren la Lliga al Madrid i l’hi dóna al Barça et col·loca en un pedestal on no arriba cap altre gol.

I com veu la Lliga, ara?

Si el Granada s’estigués jugant el descens, encara, però crec que tot quedarà igual i el Barça serà campió.