Esports 19/02/2021

L'escut desconegut d'un Barça en crisi

La primera insígnia pròpia del club, del 1910, tenia més franges que les que reflecteix la història oficial

Josep Bobé
4 min
L’escut apareix l’any 1910 en el cartell que anuncia l’estrena de l’himne durant la festa de celebració del triplet aconseguit aquella temporada

Barcelona17 de febrer del 1910. “El club Barcelona ha acordat verificar un concurs de dibuixos entre els seus socis per poder escollir una insígnia. El premi [...] consistirà en un jersei amb les sigles brodades i la insígnia guanyadora". Un mes més tard, ja hi ha guanyador: "El Foot-ball Club Barcelona, mitjançant un concurs al quan han acudit molts dels seus socis, ha adoptat una nova insígnia, que creiem que és molt maca i original. L'autor del dibuix oculta el seu nom i es fa dir un soci". A partir d'aquell moment, el Barça lluiria un escut propi diferent del de la ciutat.

Avui es coneix la identitat del guanyador del concurs. El soci que ocultava el seu nom era Santiago Femenia Aubert, que havia jugat a futbol al FC Internacional, on va arribar a ser president. A l'escut hi figuraven tots els elements d'identitat del Barça. La Creu de Sant Jordi –en referència a la ciutat–, les quatre barres –símbol de Catalunya–, els colors de la institució representats per les franges blava i grana, la pilota de futbol com a identificació de l'esport i les inicials FCB en una franja central. 

Sempre s'ha cregut que l'escut del Barça tan sols havia sigut modificat, de forma voluntària, en la seva silueta exterior, i que els altres canvis registrats al llarg de la història van ser durant el franquisme, quan les sigles van passar a ser CFB i CdeFB i la senyera va perdre dues barres. Però l’escut guanyador, el de Femenia, no era ben bé com s'explica en els nostres dies. La part superior s'ha mantingut intacta, però la inferior no era realment com la coneixem. El primer escut no tenia set franges blaugranes, sinó quinze: set de granes i vuit de blaves. Així ho demostra el segell oficial del club que hi ha al títol del soci Lluís Dalmau Amorós, amb data 1 de gener del 1911. Un títol que s’entregava encolat a dins d'una carpeta que lluïa el nom del club, l’any de fundació i l'escut. Igualment podem veure’l a la tapa de la carpeta que el Barça va fer per a l'estrena del seu primer himne. Allà, a la part inferior, també hi podem veure les quinze franges.

Segell oficial del club que hi ha al títol del soci Lluís Dalmau Amorós, amb data 1 de gener del 1911

El cert és que aquell escut va durar poc. La complicació a l'hora de fer els brodats, els segells i les impressions va comprimir les quinze ratlles en les set actuals. Una de les modificacions que es van plantejar, en un intent frustrat de reforma de l’escut per part de la junta de Josep Maria Bartomeu, era precisament la reducció de les set franges a tan sols cinc.

Un Barça a punt de la dissolució

Per entendre per què el Barça va canviar l'escut el 1910 cal remuntar-se al 2 de desembre del 1908. En aquell moment el club tenia només 38 socis i va celebrar una assemblea extraordinària amb un únic punt a l'ordre del dia: la dissolució de la institució. El president, Vicenç Reig, havia dimitit quan encara no portava un mes al càrrec i l'entitat vivia una greu crisi econòmica, social i esportiva. Gairebé no es jugaven partits i el nombre d'associats queia any rere any. Un cop exposada la situació, el vicepresident i jugador, Charles Wallace, demanà si algú s’atrevia a aixecar el Barça amb el suport dels jugadors. El salvador va ser el fundador, Hans Gamper, que feia anys es mantenia al marge. “El Barcelona no pot ni ha de morir. Si no hi ha ningú que ho intenti, jo sol assumiré la responsabilitat d'encarregar-me'n d'ara endavant”, va dir abans d'agafar la presidència per primera vegada (ho faria un total de cinc cops). Per tirar endavant el club, Gamper va convèncer els seus contactes, molts dels quals membres de les classes benestants i prohoms de la Lliga Regionalista, partit al qual se sentia proper, perquè es fessin socis del club i col·laboressin econòmicament per mantenir-lo. Per fer això necessitava dotar la institució d’elements identitaris propis (el catalanisme), i modernitzar alguns dels seus símbols nou anys després de la seva fundació. A finals d'aquell 1908, en menys d'un mes, el Barça gairebé duplicaria el nombre de socis.

Tres mesos i mig després de l’assemblea, el 14 de març del 1909, el club blaugrana inaugurava el primer camp que es pot considerar com a propi, el del carrer Indústria. La burgesia de la ciutat ja tenia un lloc, sense necessitat de compartir-lo amb ningú, on podia anar a lluir-se i fer tertúlies i negocis. Però calien més canvis. Tèxtils, per ser exactes.

Evolució oficial de l’escut del Barça

I és que les camises de franel·la partides en dos colors es veien antiquades quan venien equips de França o Suïssa a jugar partits amistosos, una pràctica que els nombrosos contactes de Gamper a l’estranger va facilitar fins a convertir-la en habitual. Els conjunts suïssos i francesos jugaven amb samarretes ratllades –verticals o horitzontals– i no amb camises botonades. El Barça no va trigar a adaptar-se a la moda i el 16 de gener del 1910, en un partit contra el FC Central, va sortir al camp amb una samarreta de franges per primer cop. Wallace era un dels integrants de l’equip. 

Després de la indumentària arribarien, per inspiració del que passava als clubs de futbol britànics, l'himne i l'escut propis. Si el 17 de març es va anunciar quina seria la insígnia –la de les quinze franges blaugranes–, quatre mesos després es reproduiria per primer cop l'himne del Barça durant la festa de celebració del triplet aconseguit aquella temporada (Copa de Catalunya, Campionat d'Espanya i Copa dels Pirineus). A finals del 1910, només dos anys després d'estar a punt de desaparèixer, el Barça ja tenia 367 socis.

stats