Els exemples
Ara que s'acaba la Setmana de la Dona, ja podem deixar de dissimular i tornar a la normalitat de sempre. La de les dones a les webs dels diaris, amb poca roba i sexualitzades al màxim, que no tenen res a veure amb l'esport, per exemple. O la del fet que en les federacions, en les juntes directives, en les banquetes, en els equips tècnics i en les redaccions ells guanyen per golejada, per exemple.
Més exemples? El Barça femení es pot proclamar aquest diumenge campió de Lliga si guanya el Reial Madrid, i tornaran les anàlisis triomfals sobre com de molt ha evolucionat el futbol femení quan encara no és professional i hi ha equips, com el Rayo, que no tenen ni metge ni físio, però sí un entrenador, Carlos Santiso, a qui una violació en grup li sembla una bona idea per cohesionar el seu staff, per exemple. Així que deixem de dissimular, caretes fora, perquè d'exemples n'anem sobrats. La tossuderia a l'hora de disfressar la realitat és indignant i ens aboca, a sobre, a la frustració. Els llaços liles a les portades fan molt de goig, però són gestos buits. Un postureig insuportable.
Al Barça també li va quedar molt mona la imatge del símbol pintat al Camp Nou el 8-M per reivindicar la feminitat. Així que com que ja havien complert, van convocar un esmorzar amb els mitjans de comunicació, precisament aquell dia, al qual van assistir 26 homes. Si ho haguessin fet l'endemà tampoc hi hauria anat cap dona, i això és el que fan valer els que disculpen el club per programar la cita el dia en qüestió. Suposo que també fan valer que no hi ha cap dona que sigui directora, cap de secció o tingui un càrrec de pes per representar el seu mitjà. I així, entre tots, es renten les mans i s'allunya el focus d'allò que és tan evident perquè no els esclati als morros. Següent tema, que ja hem tingut el nostre dia, la nostra setmana i fins i tot un símbol pintat al camp.
Entre els 26 homes que van assistir a l'esmorzar, per exemple, la majoria han guardat silenci després que diverses periodistes denunciéssim la situació a les xarxes socials. Pocs van ser també els que es van sentir interpel·lats per la columna que va escriure a l'ARA Marta Ramon l'endemà. Els nostres caps, companys i col·legues no ens estan acompanyant en una reivindicació justa. I no hi ha cap llaç lila prou gran per tapar tanta obvietat i tant d'exemple.
