¿I si la banda esquerra no era el problema de Griezmann?

Alguna cosa ha canviat en Antoine Griezmann. El Barça de Ronald Koeman funciona. El tècnic neerlandès ha trobat un mig del camp que és i se sent protagonista i, si la sala de màquines rutlla, la resta de l'equip també està trobant els equilibris necessaris per convertir-se, precisament, en això: en un equip. La lesió d'Araujo, el central que més bons resultats estava donant des de la lesió de Piqué, és el contratemps principal en un equip en què fins i tot Griezmann s'assembla al davanter que, amb l'Atlètic de Madrid i la selecció de França, va demostrar que pot ser. El francès viu el seu moment més dolç des que va fitxar pel Barça, sent decisiu i, malgrat no incidir especialment en la producció coral del joc, aportant en els moments clau.

De la mateixa manera que Koeman va agafar el telèfon per comunicar a Luis Suárez que no hi comptava, el va agafar per trucar a Griezmann i dir-li que havia de ser un futbolista important per al Barça. L'entrenador ha sigut un dels seus principals defensors. Primer lloant-ne el seu "treball" i, últimament, desfent-se en elogis per la seva aportació ofensiva. Koeman, però, no va dubtar en fer-lo seure a la banqueta quan el seu rendiment travessava moments molt baixos: l'exmatalasser va sortir assenyalat de la derrota contra el Getafe (1-0) i els dos partits següents, contra el Ferencváros i el Reial Madrid, va ser suplent. Un episodi que, a més, va estar adobat per les declaracions de Griezmann respecte a la seva posició al camp quan va estar concentrat amb França. Unes afirmacions que l'atacant va desmentir que fossin una critica dirigida a Koeman, sinó que volia defensar el seleccionador francès Didier Deschamps, que l'havia fet jugar de mitjapunta.

Un Griezmann diferent sense Suárez

Això ha quedat enrere i, com tot l'equip en general, Griezmann és un dels futbolistes que més s'han beneficiat del canvi de sistema i l'abandonament del 4-2-3-1. Amb el sistema de tres migcampistes, encarnat sovint per Busquets com a migcentre i Pedri i De Jong com a interiors, el francès ha tornat la banda esquerra de l'atac, mentre que Dembélé ocupa l'extrem dret i Messi, amb llibertat de moviments, oscil·la entre la mitjapunta i la posició de davanter centre. Partint des de la banda esquerra, el mateix lloc en què Ernesto Valverde va intentar, sense èxit, incloure Griezmann en el joc blaugrana, és on més està contribuint ara en la parcel·la ofensiva. Llavors havia d’explorar la seva convivència futbolística amb Luis Suárez i Messi, mentre que ara, amb Dembélé obrint el camp per la banda dreta, Griezmann pot beneficiar-se dels espais que allibera Messi pel centre amb la seva mobilitat.

La connexió amb l'argentí ha millorat des que el futbolista nascut a Mâcon parteix des de l'esquerra. Des de la banda dreta, jugant a cama canviada, tenia més tendència a caure entre línies i això, molts cops, xocava amb l'hàbitat natural de Messi. En canvi, des de l'esquerra, Griezmann està seleccionant millor quan apareix a l'àrea, deixant la profunditat per a les pujades Jordi Alba, amb qui també sap trobar-se. En una síntesi ràpida: el francès s'ha allunyat més del joc entre línies –on Messi ha trobat en Pedri un dels seus principals socis– però és molt més productiu ofensivament.

Posant el focus exclusivament en les dades, les xifres avalen l'arrencada del 2021 de Griezmann. Sumant totes les competicions, l'atacant blaugrana suma aquest 2021 set gols i sis assistències. Messi, que es va perdre per lesió la semifinal de la Supercopa contra la Reial Societat i, per sanció, els partits de Copa contra el Cornellà i el de Lliga contra l'Elx, és qui el segueix de més a prop, amb els mateixos gols i una assistència. Completa el podi De Jong, amb cinc gols i dues assistències des que va començar aquest any. Com Griezmann, el migcampista neerlandès també està vivint el seu moment més dolç al club.

A l'espera de reptes majors a tocar –les semifinals de Copa contra el Sevilla i l'eliminatòria contra el PSG–, Koeman tindrà el repte de millorar l'entramat defensiu amb la baixa especialment sensible d'Araujo i d'aconseguir seguir tenint endollats els jugadors clau de l'equip.