Flick també nota el desgast de la banqueta del Barça
El tècnic alemany fa esforços per no perdre el somriure a la sala de premsa malgrat la pressió del càrrec en un club en ebullició
BarcelonaQuan el cap de comunicació del Barça deia que quedaven tres torns de preguntes a la roda de premsa, Hansi Flick va girar el cap estranyat per llegir el paper i comprovar-ho. El gest inicial va derivar en una ganyota divertida i una broma posterior. Podria ser una simple anècdota, però el que passava ahir a la Ciutat Esportiva s'afegeix al to de l'anterior compareixença, en el postpartit contra el Getafe. L'entrenador alemany del Barça va admetre que se li feia feixuc. "Després d'un partit, per als entrenadors tampoc és fàcil. Juguem cada tres o quatre dies. Ha estat un partit dur i jo també necessito relaxar-me", apuntava diumenge al Johan Cruyff. Aquell duel contra el Getafe va ser tens, amb accions al límit dels madrilenys i certa polèmica arbitral per la gestió de les faltes i de les targetes. A l'acabar la compareixença de premsa, conscient que el to no havia estat tan positiu com de costum, va acomiadar-se amb una broma cap als periodistes. "Ei, que hem guanyat per 3 a 0, eh?!" Tothom va somriure a l'ocurrència.
Des del club treuen ferro a la situació i ho consideren una simple anècdota. Sostenen que l'entrenador està "bé" i expliquen que no s'ha detectat cap canvi ni res que convidi al pessimisme. Però les fonts consultades, properes a la junta, admeten que l'inici de curs no ha estat fàcil per a Flick. Des de la pretemporada ha estat envoltat d'incerteses, començant pels fitxatges, seguint amb la gira, continuant amb les inscripcions i acabant amb la reobertura frustrada del Camp Nou. Entremig, la gestió dels egos del vestidor, que intenta portar a ratlla malgrat les dificultats de reactivar un equip que la temporada passada ho va guanyar gairebé tot. Aquest curs ja ha castigat dos jugadors, Rashford i Raphinha, per haver arribat tard.
Des que va arribar al Barça, el maig del 2024, tant des de la directiva com des de l'equip de comunicació van intentar protegir-lo. Va estar dos mesos abans de fer la primera roda de premsa, temps que van aprofitar per explicar-li què era el Barça a tots els nivells: esportiu, social i mediàtic. Flick, asseguren, ha estat molt receptiu des del primer moment i s'ha involucrat en molts actes que organitzava l'entitat, també els de la Fundació, on ha fet acte de presència acompanyat d'un intèrpret. Això sí, no feia declaracions, ja que les seves paraules es reservaven per a les nombroses rodes de premsa –en porta al voltant de 120– i flash interview dels partits.
"No és un nouvingut. Parla millor el castellà, entén els periodistes tot i que faci servir la traducció, sap perfectament com és l'entorn i que moltes vegades li preguntaran coses que ell no hauria de contestar perquè corresponen a la directiva", explica una veu autoritzada del club, on admeten que li van recomanar que continués parlant en anglès per evitar crear conflictes innecessaris si algun dia no s'expressava bé. Des del primer dia, Flick ha intentat ser respectuós en el to i en les formes, fins i tot quan hi havia preguntes que no li agradaven gens. Mai s'ha sortit del guió, per més que el burxessin en el partit contra el Getafe, on va transmetre cansament i poques ganes de comparèixer en públic, tot i que sense esquivar cap resposta i procurant ser el màxim de comprensiu amb tothom.
La responsabilitat i l'exigència de Flick en el seu segon any a la banqueta del Barça
L'arribada de Flick va ser una benedicció per a un Barça que va trobar en el tècnic alemany algú capaç d'apedaçar el vestidor i liderar un projecte esportiu que molts pensaven que estaria condemnat al fracàs. Després de guanyar-ho gairebé tot i de quedar-se a tres minuts de jugar la final de la Champions, molts esperen que torni a repetir la mateixa temporada. Una responsabilitat que nota i que accentua el seu desgast a la banqueta.
En públic, Flick s'ha mostrat sempre com un home de club, tot i que internament aixeca la veu quan ho considera necessari. Per exemple a la gira de Corea i el Japó, que va estar a punt de saltar pels aires, on va protestar per la logística del viatge i les dificultats per entrenar en condicions. També ha arrufat el nas amb algunes actituds d'estrelles com Lamine Yamal fora de la Ciutat Esportiva, tot i que de moment –asseguren al Barça– el jove futbolista no ha travessat cap línia vermella. Pel que fa als fitxatges, el tècnic ja sabia de bon començament que hi havia problemes amb el fair play, però no s'esperava el serial de Nico Williams ni que, per segon estiu consecutiu, comencés la temporada sense tenir tota la plantilla inscrita.
Al nucli dur de la directiva s'imposa la tesi que Flick, com a bon professional, té capacitat per adaptar-se a tots aquests entrebancs, com el fet d'anar canviant d'estadi a l'espera que el Camp Nou hagi pogut reobrir les portes. Però al vestidor empatitzen amb el tècnic i sostenen que la seva tasca, ja de per si complicada, seria una mica més fàcil si només tingués una cosa al cap: entrenar.
