El got abans i després del clàssic

És difícil preveure quina versió del Barça veurem al Bernabéu perquè l’equip de Xavi es mou entre dos mons: el del creixement futbolístic que il·lusiona i el d’una consistència massa tova que els fa ser menys segurs del que els agradaria. El cas és que els blaugranes viatjaran a Madrid després d’haver patit per classificar-se per als quarts de l’Europa League eliminant el Galatasaray, un rival inferior que està a més de 30 punts del líder de la lliga turca. Però també hi aniran després de remuntar a partir del talent d’un Pedri enlluernador que s’erigeix, amb només 19 anys, en la peça diferencial d’aquest nou Barça tan col·lectiu. El canari, amb el seu gol messiànic, confirma moviments de crac mundial. Ni el mateix Xavi ni el seu ídol Iniesta tenien aquest protagonisme a la seva edat. Paraules majors i pitet a punt. 

Al Barça actual, cada victòria, cada passa endavant, se celebra tant al vestidor com a la llotja com una petita gesta que els acosta més a la llum del final del túnel. Abraçades sentides se succeïen a les entranyes del Nef Stadyumu com si s’hagués guanyat una final. I no era una imatge nova: ja havia passat a Nàpols, amb saltirons inclosos del president i els seus col·laboradors més estrets. També van celebrar-se les incorporacions del mercat d’hivern com si fossin un títol. Es ve de tan avall i costa tant la reconstrucció, que l’ai al cor sempre dura fins a l’últim segon i tot s’acaba convertint en una gesta èpica. La rotunditat amb què es va escombrar l’Osasuna difícilment serà el pa de cada dia a curt termini, sinó més aviat una excepció. Aquesta és la realitat del Barça, i s’ha de triar, constantment, per quina lectura s’opta: la del got mig ple o la del got mig buit. 

Després de tanta sequera, sembla que al got cada cop hi ha més aigua, però el Madrid és el Madrid. Sense anar gaire lluny, els blancs van ser capaços de fer l’impossible davant del PSG exhuberant de Mbappé, Messi i companyia. Amb Benzema, Modric i Courtois continuen tenint bitllets de primera classe davant d’un Barça en plena transformació que encara vola en turista i lluita per ser a la Champions de la temporada que ve. El més normal és que guanyin els blancs, però recordem què va passar a la Supercopa de Riad: la reaparició de Pedri va ser per al Barça com beure’s la poció màgica de l’Astèrix. Qui sap si, aquesta vegada, i amb els reforços del gener rodats, els de Xavi seran capaços de passar de la victòria moral al triomf real. Guanyar el clàssic del Bernabéu potser fins i tot faria vessar el got d’eufòria.