Barça
Esports  /  Barça 08/01/2022

Un Barça a mig fer acaba amb un pam de nas a Granada (1-1)

Puertas empata un partit que el Barça tenia al sac gràcies al gol de Luuk de Jong

4 min
Luuk De Jong, celebrant el seu gol a Granada

BarcelonaEl Granada va deixar amb un pam de nas el Barça just quan l’equip de Xavi s’enlairava a la classificació. Assetjat després de perdre Gavi, expulsat, l’equip blaugrana es va quedar a un pas d’endur-se els tres punts a Granada. Ho va fregar amb la punta dels dits, després d’un partit dur, incòmode. Un punt amb regust de poca cosa, quan tenies a la mà endur-te’n tres i seguir enfilant-te a la classificació. El Barça encara és a meitat de camí. Les primeres parts domina, les segones es fan molt llargues.  

Fa un any el Barça guanyava a Granada amb Messi i Griezmann. Ara gairebé ho va fer amb Luuk de Jong i Dani Alves, dos jugadors que poc s’haurien esperat ser blaugranes, ara fa un any. El destí és així d’entremaliat i sorprenent en un club on passa de tot. La primera assistència en aquest segon periple d’un Alves que no ha perdut la capacitat d’acaronar la pilota li va servir a Luuk de Jong per convertir-se en l’heroi accidental d’un Barça que encara té els peus de fang. Cada alegria, de fet, té el regust amarg d’una lesió, últimament. A Granada, la cara va ser Alves, i la creu, perdre Eric Garcia.

Després de remoure l’equip a Linares, a Granada tocava un 4-3-3 més fàcil de reconèixer. Un equip que comença a executar les idees de Xavi amb més bagatge. Però tot canvia amb Luuk de Jong en atac. Segurament Xavi hauria preferit tenir un altre davanter al terreny de joc, però, ja que tens el neerlandès, toca aprofitar les seves característiques. I, tal com va passar a Mallorca, el Barça es va fer un fart de centrar. I cada centrada semblava fer créixer l’autoestima del neerlandès, que en pocs minuts va marcar un preciós gol de cap, tot i que el VAR va descobrir un fora de joc de Gavi abans de la centrada. Pocs minuts després, intentava rematar una centrada de Jutglà amb l’esperó. Aquell jugador que fa poc xutava fora amb la porteria buida s’ha transformat en un home que s’atreveix amb tot.

Gavi va acabar expulsat al camp del Granada.

Ja recuperat, Gavi assegurava la possessió al mig del camp acompanyat de la poesia de Nico. Gavi, en canvi, és tot cor. Tant, que no sempre sap controlar-se i va acabar expulsat a la segona part. Pecats de joventut. A la dreta, Dembélé feia de Dembélé. Mai saps què en pots esperar, del francès. Si a Linares va ser l’heroi, a Granada es dedicava a perdre gairebé cada duel individual. Jugar amb Dembélé és com mirar hores i hores el cel esperant a veure si passa un estel. La major part dels cops no passa res, però de tant en tant el francès il·lumina l’escenari. No va ser el cas, al Nuevo Los Cármenes. Era un partit de guió clar, com sol passar-li a Xavi. Ja li passava com a jugador, de fet, tenir davant rivals tancats que et busquen les pessigolles a la contra. Robert Moreno va renunciar a l’estil que va treballar quan era membre del cos tècnic de Luis Enrique al Barça. 

Ter Stegen, en forma

El domini del Barça, amb un Jutglà gaudint del partit amb la mateixa passió que un jove que rep permís per tornar tard a casa per primer cop, acabava estavellant-se contra un Granada molt sòlid. Res de nou en un Barça que camina en la direcció correcta però que molts cops té més joc que efectivitat. Normal, amb tantes traves. I, malgrat tot, l’inici va ser bo, amb les ocasions de Luuk de Jong despertant un Granada que va entendre que també li tocava estirar-se una mica en atac. Ho va fer atacant la banda d’Alves. I Darwin Machis, un d’aquells jugadors que sembla prioritzar divertir-se, fent sempre trucs amb la pilota, va estar a punt de batre Ter Stegen. Com a Mallorca, el braç del porter alemany va resistir, ferm. La reacció local va embussar el partit. De Jong va quedar aïllat. I el Barça es va trobar atrapat en aquest fangar per on ha passat tants cops, amb molta possessió però pocs espais per trencar la defensa rival. Si el Granada resistia, el Barça es frustrava. I les curses de Dembélé mai acabaven a port.

Avançar quan tens el vent de cara sempre costa. Els primers mesos de Xavi a la banqueta semblen afectats per una plaga bíblica, amb tantes baixes i lesions. A Granada, qui va caure va ser Eric Garcia: lesió muscular que potser el deixa també sense poder jugar la Supercopa. Xavi va fer entrar Lenglet en una defensa que s’aguanta amb pinces, després de perdre també Araujo en pocs dies. Però el Barça de Xavi té cor. Té fam. I quan pitjor ho passava va deixar el Granada bocabadat amb una recepta clàssica. Alves va posar la pilota al cap de Luuk de Jong i l’holandès volador va batre Luis Maximiano. Si tens un dels millors centradors de la història i un jugador que domina el joc aeri, la recepta surt sola. I el que era un partit complicat es començava a convertir en un nou pas endavant d’un equip que, amb més espais, va enviar De Jong a la banqueta per recuperar Memphis Depay i Ez Abde. Abde va intentar-ho. Memphis en canvi, va empitjorar l’equip.

El gol del neerlandès va ser defensat per un equip liderat per un Piqué imperial. Un equip que va acabar patint de valent quan Gavi va veure la segona groga a falta de 10 minuts. Jugant amb foc, l’equip es va acabar cremant quan, en un córner, la pilota va acabar a les botes d’Antonio Puertas, que va batre Ter Stegen en el minut 89. Un gol dels que fa mal. Dels que et fereix. Bon senyal. Si fa mal, vol dir que el projecte està ben viu. Però encara és un projecte en creixement. Les llavors s’han posat, però les arrels encara no han acabat d’arrelar. S’han de regar amb gols, amb cares noves. Amb Ferran Torres, amb Ansu o Pedri. 

stats