BARÇA

El mail que va canviar la relació de Qatar amb el Barça

Tots els detalls de les negociacions sobre el patrocini de la samarreta blaugrana

Qatar Airways / MANOLO GARCÍA

El 5 de juny de l’any passat, just el dia abans que el Barça guanyés la Champions a Berlín, es va redactar un document en el qual feia mesos que s’estava treballant. Després de més de "50 mails, amb còpia al president", entre Qatar i Barcelona, es veia la llum al final del túnel.

L’exvicepresident econòmic, Javier Faus; el vicepresident de màrqueting, Manel Arroyo; el director general, Ignacio Mestre, i l’exdirector comercial, Laurent Colette, van ser els encarregats de segellar l’escrit, que després de ser supervisat pels serveis jurídics del club va ser enviat cap a Doha. Faus havia liderat les negociacions amb Qatar per tancar un patrocini de 240 milions per quatre temporades, amb un avançament de 15 milions un cop signat l’acord, i que permetia alliberar les samarretes d’entrenament i una sèrie d’actius que Qatar Airways té en l’actual acord, que acaba el 30 de juny: per exemple, el dret de tempteig i la totalitat de la façana de l’estadi. Satisfets per la feina feta, tots quatre van marxar cap a Berlín per assistir a la final de la Lliga de Campions que havia de coronar el Barça per cinquena vegada com a campió d’Europa.

Aquell correu electrònic que va enviar el club als seus interlocutors qatarians va trigar gairebé tres mesos a ser respost. Va ser l’última setmana d’agost, quan Qatar Airways va donar senyals de vida. Entremig hi havia hagut un triplet, unes eleccions i l’inici difícil de la temporada amb la derrota a la Supercopa contra l’Athletic Club. Faus ja no era al club i el comandament de les negociacions l’assumia exclusivament Manel Arroyo. Quan el directiu va obrir el correu electrònic va tenir una amarga sorpresa. Les bases de l’acord que s’havien tancat uns mesos abans estaven canviades. Començava un llarg serial.

Quatre relats diferents

Aquesta temporada, les negociacions amb Qatar per part blaugrana les duu Arroyo i el nou responsable comercial, Francesco Calvo. Ningú més. Només ells saben fil per randa com està la negociació del patrocini. Fins i tot el president Bartomeu es manté en un segon pla, i és informat per Arroyo quan hi ha canvis substancials. Així va passar dilluns passat a la junta. Durant la trobada de tots els directius, el tema del patrocini no es va tractar, cansats de possibles filtracions. A la nit, Arroyo va posar al dia el president.

El relat sobre el que ha passat amb Qatar Airways des d’aquell 5 de juny té quatre versions, mirades que l’ARA intentarà explicar, especialment les tres que hi ha des de Barcelona. La primera, la qatariana, manté que el Barça va ser qui va trencar l’acord que havia tancat Faus al juny. La segona, la versió que expliquen executius i directius que no participen en les negociacions, i en la qual molts tenen un coneixement esbiaixat i parcial dels fets. La majoria cauen en el pessimisme. Els dos últims relats els intenten bastir els que han estat negociant amb Qatar, uns abans, els altres després.

Aquestes dues últimes versions coincideixen en la part inicial dels fets. Hassan Al Thawadi, el pont del Barça amb Qatar des del 2010, va ser l’interlocutor amb qui el club va tancar l’acord al mes de juny. Nasser Al-Khater i l’alemany Andreas Bleicher formaven part del nucli d’Al-Thawadi, persona de confiança de l’anterior emir, Hamad bin Khalifa al Thani, que va abdicar en el seu fill l’any 2013. La correlació de forces internes a Qatar va canviar arran del relleu. A més, quan l’acord que Al-Thawadi havia tancat amb el Barça va arribar a Qatar Airways, la resposta de l’aerolínia no va ser l’esperada ni per Al-Thawadi ni pel Barça. L’acord no es va assumir. El conseller delegat, Akbar Al Baker, va veure com se li duplicava el preu a pagar i li eliminaven actius que tenia. En la resposta que va retornar al Barça a finals d’agost, la companyia aèria va reclamar alguns dels actius que havia perdut en el nou acord. Per exemple, mantenir la presència a la part exterior del Camp Nou. Al Baker, una persona de "caràcter especial", com el defineixen des de Barcelona, es va sentir ofès perquè l’havien deixat al marge de les negociacions.

El canvi d’escenari que va suposar la contraproposta qatariana va implicar un primer viatge de Bartomeu a Doha per refer ponts. El Barça, amb el triplet sota el braç, va canviar també les seves pretensions i va apujar les exigències econòmiques. A partir d'aquí, els relats comencen a diferir. Una part xifra aquest augment fins pràcticament els 100 milions, mentre l'altra defensa que la quantitat que es va demanar va ser lleugerament superior als 60 milions pactats per Faus. Sigui quina sigui la petició blaugrana, les diferències entre Doha i Barcelona es van fer evidents. Hi va haver un distanciament que no va poder ni salvar el segon viatge, aquest cop d’urgència, de Bartomeu a Doha, just abans de l’assemblea del mes d’octubre, quan teòricament s’havia de ratificar l’acord.

"Si volguéssim tancar un patrocini de 35 milions ja el tindríem, tenim cua, però demanem 65 milions mínim"

Bartomeu –segueix un dels relats– va abaixar la xifra fins als 70 milions, però la trobada no va donar els fruits esperats i l’acord es va haver de posposar. El punt del dia de l'assemblea va caure. Amb aquest nou escenari, el Barça va fer saber a Qatar Airways que s’obria a negociar amb altres companyies. Des de llavors, han arribat algunes propostes, hi ha hagut reunions, algunes, a través de l’oficina de Hong Kong, ja que la majoria són asiàtiques –l'ARA en té constància de dues, tot i que no les pot revelar–. Ara com ara, però, cap és ferma, i la majoria són propostes per col·laboracions més petites, a nivell regional. "Si volguéssim tancar un patrocini de 35 milions ja el tindríem, tenim cua, però demanem 65 milions mínim", expliquen a les oficines del Camp Nou, on es diu obertament que Faus va tancar "un bon acord".

Malgrat que la relació amb Qatar Airways es va refredar durant la tardor passada, el Barça ha mantingut sempre contacte amb Al-Thawadi. Setmanalment hi ha trucades, asseguren al club. Sense anar gaire lluny, a Tòquio, durant el Mundial de Clubs, hi va haver una nova cita per acostar posicions. Fins i tot es va filtrar que els Reis d'Orient podrien portar l'anunci del nou patrocini i el club va fer una reserva del Palau de Congressos de Catalunya per l'últim cap de setmana de gener per fer una assemblea extraordinària. No hi va haver acord i es va cancel·lar la reserva, tot i que ara s'ha bloquejat novament el Palau per a finals de febrer

Un mes després d'aquella trobada al Japó, el vicepresident Arroyo i Francesco Calvo són a Doha per tornar a donar un impuls a les negociacions. La visita fa dies que està programada i no és una resposta a l'acord que l'aeroport de Hamad, del grup Qatar Airways, va tancar amb el Bayern Munic dimecres. Això sí, aquest cop, per sortir al pas dels hegemònics relats externs que donaven per tancada la porta de Qatar, el club ha fet pública la trobada.

Quan s'estan a punt de complir 100 dies de l'assemblea on s'havia de ratificar l'acord amb Qatar Airways, al Barça es plantegen tots els escenaris possibles. Fins i tot, el club s'assumeix que es podria començar la temporada que ve sense patrocinador. " Nike? Som nosaltres els que venem les samarretes", argumenten al club per respondre a les exigències de la companyia americana per conèixer el patrocinador i així iniciar la fabricació de les equipacions, prevista per al març.

Després de sis anys de lligam, el Barça i Qatar intentar salvar una relació que ha passat per moments difícils, tot i que mai s'ha acabat de trencar. "Haurien de trucar a Rosell, en un dia ho arregla", fins i tot asseguren alguns dels actors d’aquest llarg serial que, per exemple, ha privat el Barça de fitxar Nolito. El club blaugrana, lligat de mans i peus per les exigències de l'equilibri patrimonial que inclouen els estatuts, comptava amb els 15 milions que Qatar avançava un cop es firmés l’acord per portar el davanter del Celta, però el gir inesperat de les negociacions ho va impossibilitar.

Més continguts de