Les hòsties que sempre va bé rebre: els apunts en calent del Borussia Dortmund - Barça

BarcelonaEl Barça va caure merescudament al camp del Borussia Dortmund en la tornada dels quarts de final de la Champions. Els alemanys van tenir moments de moltíssima superioritat, però es van quedar a dos gols de forçar la pròrroga. A continuació, uns apunts en calent.

Una hòstia estratègica a temps. Per sort, la bufetada no va tenir efectes tràgics. Tanmateix, no s'ha de perdre de vista que el Barça de Flick va ser una ombra en comparació amb el que ha exhibit aquest exercici. ¿A qui no se li van aparèixer per un momentet els fantasmes de Dzeko o Origi a cada gol, a cada pessigada de Guirassy? La deixadesa que, fruit d'un marcador favorable, va condemnar els culers a Dortmund va ser la mateixa que va precedir els bloquejos i consegüents eliminacions a Roma (2018) i Liverpool (2019). Cal aprendre la lliçó ara que el marge torna a zero en les primeres semifinals de Champions en sis anys i que el Madrid voldrà lluitar per la Lliga i la Copa.

L'imprescindible número 1. Pedri és tan bo que per si sol es mereix denominar una era. És el futbolista més diferencial dels que l'actual plantilla, dissenyada per Laporta, Alemany i Deco, va heretar del govern de Bartomeu. Molt per davant de Ter Stegen, De Jong i Araujo, els altres supervivents. Amb relació al migcampista canari, ha sigut imprescindible per a tots els entrenadors que ha tingut a Barcelona. El problema? La seva fragilitat física. Enguany sembla que ha resolt aquest defecte i Flick l'està gaudint com Xavi mai va poder. Amb tot, és bo que de tant en tant descansi, encara que se'l trobi a faltar a cada minut. La seva absència mai és reparable ni substituïble.

L'imprescindible número 2. La capacitat de Pedri per atraure rivals, negar-los la pilota i amenaçar-los amb caramels enverinats a la seva esquena és l'arma que converteix el vertiginós Barça de Flick en un equip menys previsible. Iñigo Martínez, també suplent d'entrada a Dortmund, és una altra de les peces que marquen la diferència en el llibret de l'entrenador alemany. Ningú com el basc per defensar amb la línia avançada i ordenar la passa endavant per deixar en fora de joc els atacants contraris. Pocs com ell –només Cubarsí i Kounde estan a l'altura– a l'hora de jugar-se pilotes per trencar línies des de posicions endarrerides, però cap amb l'ascendent per liderar sense braçal un grup tan jove, per fotre dos crits a temps. Amb Iñigo a la gespa, el Barça hauria sigut més intens.

Sap greu, però és que hi ha. Perquè Iñigo descansés, Flick va haver de posar Araujo a l'eix. Sap greu tornar a assenyalar l'uruguaià com a responsable de certs desgavells, però és que senzillament no encaixa amb el pla d'aquest Barça. El floten en la sortida des del darrere, és una moneda a l'aire en els fores de joc i, amb la confiança tocada, és capaç de regalar pilotes que hauria d'enviar a la grada perquè els contrincants afusellin el porter. Això últim és que el va portar Guirassy a completar un hat-trick que no va valer una classificació, però per moments va posar la por al cos dels barcelonistes quan encara faltaven 15 minuts per al final. Fa pena perquè ha sentit els colors i s'hi ha deixat la pell, però potser el millor que pot passar amb Araujo és que algú se l'emporti pagant una milionada.