Johan Cruyff estaria tan content...: els apunts en calent del Betis-Barça

BarcelonaVictòria incontestable del Barça per continuar una setmana més líder de la lliga espanyola. Els blaugranes van remuntar amb ferocitat un gol inicial d'Antony amb un Ferran Torres colossal (3-5). Al final, els locals van maquillar el marcador. A continuació, uns apunts en calent.

Que content que estaria Cruyff. D'entrada, per la vistositat de la seva proposta blaugrana i la tranquil·litat davant de l'adversitat en forma de gol rival: vuit vegades ha remuntat l'equip ja després de començar perdent. El malaurat ídol neerlandès també aplaudiria apostes decidides com la de Gerard Martín a l'eix central de la defensa o la d'Eric Garcia al mig del camp –tremola, Frenkie–. Davant dels problemes, solucions valentes, com ara sorprendre amb Roony Bardghji a l'onze per compensar les molèsties de Raphinha. Flick podria haver tirat de manual i posar Lewandowski en el lloc del brasiler, però va decidir sacsejar l'arbre i la va encertar.

Tres de cinc. L'actuació de Roony mereix un punt i a part. Va reaparèixer en un duel oficial després d'algunes setmanes d'ostracisme i no només no va desentonar, sinó que també va tenir una participació decisiva en la remuntada exprés del Barça a la primera part. El suec d'origen sirià va patrocinar l'acció de l'1-1, va fer una centrada sensacional perquè Ferran marqués també l'1-2 i va posar la cirereta ell mateix amb l'1-3, que va arribar amb un xutàs amb la seva teòrica cama menys bona, la dreta. Semblava el clàssic futbolista d'una sola jugada, però resulta que el seu repertori era més ric. Si continua progressant, serà una enorme notícia tant si es consolida a l'equip –fantàstic suplent– com si no –plusvàlua i adeu.

Amb el pentinat de bon jan. Després de viure un sotrac important en la seva carrera, Ferran Torres va fer teràpia, va popularitzar allò de la "mentalitat tauró" i va endurir el seu aspecte amb cabells rapats i una mitja cresta. La recepta li va funcionar per aixecar el cap, però no per ser titular en un Barça que va pagar 50 milions per ell. Ara que ha deixat el degradat i es pentina com un cadell de l'upper Diagonal, en canvi, sembla que el valencià ha trobat la seva millor versió. Ja no necessita fer veure que és un dolentot. Acumula onze dianes a la Lliga –la seva millor marca com a culer quan només som al desembre– i s'ha picat amb Lewandowski, que en du vuit. Ferran és més útil que el polonès per al que Flick persegueix.

No es pot tallar la mà. El partit va acabar dat i beneït a la primera part amb l'1-4, un marcador insalvable per a un Betis massa anàrquic i sense intensitat per pressionar la sortida de pilota del Barça, que va jugar a plaer. Però a banda de ser clarament inferiors a un oponent que els va superar en tots els sentits, els andalusos van haver de lamentar que l'àrbitre els compliqués una mica més la tarda. Instat pel VAR, Hernández Maeso va xiular un penal desconcertant per una mà molt involuntària de Bartra, que en la mateixa jugada havia rebutjat el perill netament amb la cuixa. La pena màxima, que va significar l'1-5, senzillament no calia. Sobren les ajudes i també els reglaments contradictoris.