El de Jaume Giró no és ni un adeu, perquè no ha arribat ni a ser directiu. La notícia que avançava ahir aquest diari té diverses lectures. En primer lloc, és greu que el directiu més important dels que acompanyaven Joan Laporta no acabi formant part de la junta. Era la figura amb més renom, amb molts contactes dins l’àmbit econòmic, ben connectat amb l’elit barcelonina i madrilenya. Laporta, en una astuta estratègia per no desgastar-se, va saber donar protagonisme a Giró -i saciar la seva quota d’ego- durant la llarga campanya, i l’ex director general de la Fundació La Caixa va ser, juntament amb Maria Elena Fort i Rafa Yuste, un dels pocs noms que van tenir presència mediàtica. “Tardarà sis mesos a topar amb Laporta”, deia un bon amic que els coneix bé a tots dos. Al final, ni sis dies han passat abans que els seus camins se separin, segons asseguraven ahir en un comunicat de la candidatura, “per motius professionals”.
Davant de la situació delicada que té el Barça a nivell financer, s’esperava que la figura d’aquest llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Navarra fos destacada. La partida que ha de jugar el Barça en el tauler econòmic és gairebé tan important com la que es jugarà sobre la gespa i, tot d’una, abans de prendre possessió i just mentre es tancaven els famosos avals, l’home cridat a convertir-se en vicepresident econòmic baixa del vaixell abans de salpar. Per anar a Londres, diuen.
Ara bé, dit això, a dia d’avui, molt més important que els directius són els executius. El futbol modern tendeix cap aquí i el Barça ha de tenir els millors executius i que la junta marqui el full de ruta, limitant-se a supervisar l’engranatge, oferint al club contactes i coneixement. El directiu d’avui no té res a veure amb el de fa 20 anys i, si segons apunten diverses fonts Giró volia tenir un paper actiu a l’hora de prendre decisions, el millor que podia passar-li a Laporta és que això succeeixi ara i no d’aquí sis mesos, com vaticinava l’amic.
Dit això, un últim apunt, i no menys important. Giró potser ambicionava un rol que no li pertocava perquè, en cas d’haver-l’hi concedit, hauria entrat en conflicte amb el nou CEO i les figures que formaran part del comitè de direcció; però, vist el perfil de la nova junta, la seva figura podia ser rellevant per fer contrapès a Laporta quan arribin els mals moments. Tenir algú amb caràcter i trajectòria per portar la contrària al president és imprescindible. Si no és Giró, que sigui algú altre, però Laporta necessitarà una junta que, més que prendre decisions, sàpiga fer-lo tocar de peus a terra quan vinguin mal dades, perquè, tal com està el país, aquest moment arribarà. Ja se n’encarregaran que arribi.
