Laporta ha tornat
Joan Laporta ha començat l'any com el va acabar: amb un altre atac d'optimisme agut. L'eslògan “hem tornat” té ganxo i queda fenomenal, això cal admetre-ho. És curt, contundent, atrevit, fàcil de recordar, amb la seva dosi extra de reforç positiu i als llimbs just perquè no se'l pugui acusar, encara, de mentida. Ara, que “el Barça continua sent una referència en el mercat”, en canvi, no hi ha qui s'ho empassi. Bé, corregeixo, no hi ha qui s'ho cregui, però als que sí, precisament a aquests, és a qui es dirigeix Laporta: els fans, els hooligans laportians, els seus entusiastes admiradors, els adoradors, els incondicionals. Com en qualsevol culte a la personalitat, els fanàtics eleven a una categoria gairebé mística el carismàtic líder el qual adulen impermeables completament al pensament crític. No obstant això, no els deixen indiferents els judicis i ataquen amb ferocitat a qui s'atreveixi a dubtar. Per això, si Laporta els diu que el Barça és una referència en el mercat la frase adquireix màgicament categoria de veritat immutable i pobre de qui s'atreveixi a portar-li la contrària.
De res servirà apuntar-los que per bo –que no barat– que sigui el fitxatge de Ferran Torres no és encara possible inscriure'l perquè el club excedeix el límit salarial, que l'adeu al futbol del Kun Agüero per problemes de salut és el que possibilita que ho puguin fer amb Alves, que el deute continua sent tan monstruós com quan Laporta va qualificar de dramàtica la situació financera poc després d'aterrar i que de moment ni tan sols ha aconseguit un patrocinador. Tot això són fets, no un atac injustificat a l'estimat líder que té per costum avançar esdeveniments sense ajustar-se a la realitat i que té més traça per improvisar que per traçar un pla i seguir-lo. Aquí tenim, sense anar més lluny, Xavi Hernández, el qual veia verd dues setmanes abans de fitxar-lo –i de ratificar Koeman– per testificar-ho o l'asadito amb el qual pensava aconseguir que Messi es quedés abans de reconèixer que no podia pagar-li. Aquí tenim també el rendiment d'aquells que va assenyalar com els seus jugadors clau: Umtiti i Riqui Puig.
Que ell ha tornat, per descomptat, no es pot negar. Que el Barça que presideix sigui una referència, sí. Fins i tot es pot debatre, però no ho intentin amb els seus feligresos perquè no escolten raons, i això també és un fet.
