De Malcom a Aubameyang
Malcom va irrompre a les nostres vides enmig de la gira que el Barça feia als Estats Units a finals de juliol del 2018. Quan vam preguntar-li a Ernesto Valverde què li semblava la nova incorporació a canvi de 41 milions d’euros, el tècnic va aixecar les celles i va deixar clar que allò era “un fitxatge de club”. Ni l’havia demanat ni entenia per què Òscar Grau i Pep Segura havien treballat a correcuita per prendre-l'hi a la Roma. El contracte d’intermediació de 10 milions per fitxar-lo ara està en mans de la Fiscalia i, segons va avançar la Cadena SER, hi havia un milió i mig d’aquesta comissió que es feia efectiu si s’impedia que el davanter signés per un altre club que no fos el Barça, com així va ser. Aquest és només un exemple de la política de fitxatges que va portar el club a la ruïna, amb culpables fàcilment assenyalables.
Fins fa quatre dies, al Barça hi havia individus que es permetien el luxe de malbaratar els recursos del club amb jugadors que l’entrenador no necessitava, sense tenir en compte una massa salarial monstruosa. A la fotografia del Barça actual hi surt Joan Laporta la mitjanit del tancament del mercat d’hivern alçant el puny victoriós per haver pogut resoldre in extremis l’arribada d’Aubameyang, com si encara fos un crac mundial. La incorporació de l’internacional gabonès, que no era la primera opció de Xavi ni està en el millor moment de la seva carrera, serveix de resum metafòric de la decadència del club. Josep Maria Bartomeu ha condemnat l’entitat a sobreviure a base d’actors secundaris i antiherois low cost. Mentrestant, l’expresident té la barra de defensar la seva gestió i amenaçar Laporta amb una demanda per dret a l’honor i la dignitat, com si sabés què són.
El dubte és fins quan el projecte esportiu del Barça es limitarà a ser una pel·lícula èpica de lluita contra l’herència rebuda, de pedaços i jocs malabars amb el fluctuant fair-play. Més enllà del que pugui fer Xavi amb els obstacles que té havent aterrat tan tard –això ja és cosa de Laporta–, quan podrà haver-hi un pla estructuralment sòlid? És evident que tot serà molt més difícil si no comencen a arribar resultats a la Lliga d’una manera constant. La classificació per la Champions és prioritària pel nivell d’ingressos que suposa, per no afeblir més una imatge de marca en estat crític i, sobretot també, per poder aspirar a atraure el talent diferencial dels Haalands. Des d’ara i fins al maig, el Barça es juga poder sortir del pou o fer el forat encara més profund.
