BARÇA
Esports Barça 05/09/2020

Una moció de censura que trenca amb esquemes del passat

L’han organitzat diferents grups d’aficionats amb el suport de tres precandidats

Toni Padilla / Laia Bonals
4 min
Una moció de censura que trenca amb esquemes del passat

BarcelonaEl 24 de maig, en ple confinament per culpa del covid-19, diferents grups d’aficionats van dur a terme un debat telemàtic sobre el futur del Barça. Per organitzar la trobada es va crear un grup de WhatsApp que, amb el temps, acabaria sent el canal de comunicació en què es va començar a articular la possibilitat d’iniciar una moció de censura contra Josep Maria Bartomeu. “Som grups amb diferents sensibilitats. Només tenim en comú que pensem que cal fer fora aquesta directiva. Aquell primer debat va fer que ens poguéssim conèixer entre nosaltres”, explica Ricard Faura, de Dignitat Blaugrana, un grup format per aficionats que tenien un canal de Telegram en què cada cop parlaven menys de futbol i més de la mala gestió del club. Per això van ser ells els que van presentar una denúncia contra la directiva arran “del Bartogate”, com en diuen ells, “no pas el Barçagate. “Hem creat una mena de comitè d’operacions amb un representant de cada grup i allà discutim el que s’ha de fer, xerrem, polim deficiències”, diu Marc Duch, de Manifest Blaugrana, un grup que va néixer “el 2014 per fiscalitzar la gestió que es fa al club, hi hagi qui hi hagi de president”. “Entenem que és necessari que hi hagi una entitat externa que posi en alerta els socis quan hi hagi alguna una cosa que no es faci bé”, explica.

Cada grup és diferent, però tots treballen per intentar que aquesta sigui la primera moció de la història a fer caure un president al Barça. La moció, que té el suport de tres precandidats a les eleccions del 2021 -Víctor Font, Jordi Farré i Lluís Fernández Alà-, la formen els grups Cor Blaugrana, Manifest Blaugrana, Compromissaris FCB, Dignitat Blaugrana, Seguiment FCB, La Resistència de Palau, #Noiestwitterbarça i El Senyor Ramon. Ahir, un altre precandidat, Joan Laporta, també va signar una moció que els seus responsables defineixen com “la primera de la història del Barça transversal i unitària”.

L’origen són grups d’aficionats que s’han organitzat els últims anys, en molts casos aprofitant les xarxes socials, per defensar la seva visió del Barça, com Seguiment FCB, que va arribar a presentar-se a les eleccions del 2015 per defensar un Camp Nou amb més animació i facilitar els desplaçaments fora de casa. El Senyor Ramon es defineix com el primer think tank barcelonista i organitza debats, mentre que La Resistència de Palau és un grup de socis i abonats preocupats per l’equip de bàsquet. #Noiestwitterbarça, per la seva banda, està format per diferents dones que utilitzen aquesta xarxa per parlar del club, però també han organitzat actes.

El grup d'aficionats Cor Blaugrana ja tenia abans del serial de Messi una pàgina web per iniciar una moció un cop acabés la pandèmia, on havien rebut més de 2.000 mostres de suport, però tot va canviar quan el precandidat Jordi Farré va ser el primer d’anar a buscar la documentació per iniciar-ne una. “Era el moment d’estar units”, explica Faura. “Els tres precandidats han fet un sacrifici, ja que si la moció triomfa, qui guanyi les eleccions hauria de tancar un exercici complicat i tindria un any menys de mandat. No era el que ells esperaven, però han entès que cal actuar ara”, afegeix. Farré va veure amb bons ulls que el seu pas endavant es convertís en un projecte col·lectiu. I la moció es va posar en marxa. “Els grups tenim dinàmiques de treball diferents de les dels precandidats, però a l’hora de treballar estem col·laborant tots”, explica Marc Duch, i afegeix que “ara és quan es començaran a recollir els fruits de tot aquesta feina que s’ha fet fins ara”. Els primers dies s’han buscat més de cent punts de recollida de signatures on tenir les paperetes i s’han buscat solucions a problemes logístics, ja que cada signatura s’ha d’entregar físicament. “Ens han demanat enviar paperetes a Lió, on hi ha uns socis, així que busquem algú que hi vagi per feina, ja que enviar-ho per correu és car”, admet Faura. La moció necessita abans del 17 de setembre 16.520 signatures de socis, el 15% del cens electoral, per aconseguir portar el procés a un referèndum. Ells, però, demanen tenir temps fins al dia 21, ja que consideren que els dissabtes no haurien de ser dies hàbils, tal com va dictaminar un jutge. El club, però, encara no els considera hàbils. “El departament jurídic encara no ens ha dit res”, es queixa Duch. “Potser ho faran quan ja hagi acabat el període de recollida de signatures”, diu Faura.

“La moció sorgeix de la necessitat que aquest mandat s’acabi. Així va començar una feinada per veure com podíem vehicular tot aquest desencant d’una manera unitària per no anar disparant trets per separat. Va costar, però hem aconseguit una fotografia històrica, tots units. És un moviment que ha nascut des de la base més elemental, des del soci. Si n’hi vols dir revolució, digue-n’hi revolució, jo prefereixo dir que el soci s’ha posat les piles i ha començat a treballar”, conclou Duch.

stats