La nit dels horrors, entre la defensa i el VAR: els apunts en calent de l'Atlètic-Barça

BarcelonaQuina primera part. Quin desastre. Just quan el Barça semblava que estava en ratxa, una derrota de les que fan mal. Potser si el gol de Cubarsí no hagués estat anul·lat, encara es podria confiar en la remuntada, però cal creure que existia fora de joc. Costa creure-ho, però. En canvi, cal seguir creient en aquest equip tot i el naufragi. No és el moment de cremar-ho tot, encara que costi després de veure un partit per oblidar.

Un equip despullat

És difícil mantenir el cap fred quan el Barça perd així. Quan gairebé res surt. Quan la defensa blaugrana s’assembla als actors d’aquell film de fa anys, Full Monty, on un grup de persones a l’atur intentaven coordinar els moviments per fer un espectacle on es treien la roba. En alguna cosa s’hi va assemblar, el Barça: va quedar despullat. És el risc de ser atrevit i valent. De jugar amb aquesta defensa avançada: quan les coses no es fan bé, la trencadissa és de les que fan mal. Però això vol dir que cal canviar de tàctica? Cal criticar-ho tot, ara? No pas.

La gent que vol cremar-ho tot

És el moment de malfiar-se de qui vulgui cobrar factures ara i digui que ell ja sabia que alguns jugadors no podrien jugar ni a la Rapitenca. Una derrota com aquesta fa mal i els aficionats són lliures de no sopar, maleir i estirar-se els cabells. Però atenció a qui aprofiti per voler enfonsar l’equip, atacar Hansi Flick o proclamar que Joan Garcia, tot i una errada ben greu, no mereix ser al Barça. O ser cruel amb Olmo, Ferran o Casadó, que no van tenir el dia. Tampoc Lamine va aparèixer. Pot passar. Coneixent aquest equip, una derrota així els pot esperonar per recuperar el millor nivell, quan tornin els lesionats. Cal confiar en un equip que portava 17 victòries en els darrers 18 partits. Les notes, a finals de temporada, sempre.

Quina vergonya, el VAR

No és el moment de cremar res. I si cal cremar metafòricament alguna cosa, que sigui el VAR. És una vergonya que el joc quedés aturat set minuts per analitzar si era fora de joc o no, el gol de Cubarsí. Cal agilitzar les coses, no és normal tenir els jugadors refredant-se mentre Simeone demanava ajudava divina, perquè era conscient que potser era gol. Al final van dir que era fora de joc per... un centímetre? Per la punta d’una bota? T’has de creure que era fora de joc. I costa creure-ho perquè en jugades de fora de joc d’aquesta mena, que els gols no es validin és una presa de pèl. Costa creure en aquest VAR, veient com va actuar també en la jugada de la vermella a Eric, on semblava que Araujo podia arribar. Una jugada on es pot ensenyar vermella, cert. Però si ho sumes a la primera acció, et treu de polleguera.

Calma, queda temporada

I ni les mil faltes rebudes per Fermín ni el gol que li van pispar a Cubarsí poden justificar res. El Barça va merèixer perdre, no hi ha res més. L’Atlètic va saber trencar la defensa catalana, va mossegar i va trobar en Lookman un nou heroi. Que ho celebrin. Van merèixer guanyar en un partit on el pobre Raya Yuste va escollir el pitjor dia per debutar com a president interí, si es permet una mica d'humor. Ens quedarem amb una segona part on el Barça va millorar una mica. Queda la ràbia d'imaginar què hauria passat si el gol de Cubarsí no s'hagués anul·lat, tant en la segona part com en el partit de tornada. Potser la Copa s’ha perdut, però la temporada no.