Potser no caldria dependre sempre de Lamine: els apunts en calent del Barça-Copenhaguen

BarcelonaFeina feta. Durant tota la fase de grups el Barça ha rebut molts gols, ha patit ensopegades... però s'ha classificat dins del Top 8, com calia. Lluny queda la derrota amb el PSG o la vermella d'Araujo a Londres. Calia acabar entre els vuit primers i s'ha aconseguit amb un partit que és un bon resum de la Champions de l'equip: cedir gols, patir, però solucionar-ho al final amb talent.

Laminedependència. Sense Pedri, el Barça pateix Laminedependència. Tot passa pel geni de Rocafonda en partits com aquest. Dependre d’un jugador com Lamine en el fons no és una bona notícia, però si s’ha de confiar en una sola persona ja va bé que sigui ell. Se’l veu amb ganes. Si vol ser un dels millors jugadors de tots el temps, ha de poder guanyar partits com aquest. I ho fa. Engresca els aficionats, els demana complicitat, treu de polleguera els rivals i no s’amaga mai. En dies complicats, és una bona notícia veure com Lamine Yamal pot evitar la derrota.

Enyorem Pedri. Però també hi ha una part dolenta. Durant bona part del partit es jugava al ritme de Lamine Yamal. És a dir, a una gran velocitat. I l’equip no pot jugar al ritme de Lamine Yamal. El jugador de Rocafonda sí que pot fer-ho, però els seus companys no. El Barça molts cops enyora el ritme de Pedri. El canari s'hi entén quan toca posar una marxa més i quan toca frenar. Amb ell, es mou la pilota amb criteri i no es cau en totes les precipitacions que va caure l’equip de Flick. El Barça té un tros d’equip que pot guanyar partits, però siguem sincers: la vida sense Pedri és una mica més trista.

Els minuts de Marc Bernal. Quin valor té jugar 45 minuts d’un partit de Champions amb el Barça? És el somni de molts joves. I Marc Bernal ho va fer. Cert, en part perquè Eric Garcia havia quedat marejat per un cop, però Flick ha demostrat que no li cauen els anells quan toca donar minuts als joves que treballen. Tots saben que difícilment seran titulars en un clàssic, però han entrat en la dinàmica i gaudiran de minuts. A la vida tothom decideix què fa, però mentre Bernal jugava una gran segona part, Dro era a París pendent de què voldrà d’ell Luis Enrique. Potser li surt bé, qui sap. Però si no hagués marxat, Flick l’hauria seguit cuidant.

Una defensa massa fluixa. L’equip de Flick ha acceptat que sempre li faran un gol. Per tant, toca fer-ne més. Ja ho deia Cruyff. Si et fan dos gols però en marques quatre, no cal patir. Durant bona part del matx, els danesos van trobar molts espais. Danesos per dir alguna cosa, perquè van sortir sense cap danès a l’equip titular. Fos com fos, Joan Garcia va tenir prou feina. I per un cop, va cometre una errada, en el segon gol dels danesos que per sort no va pujar al marcador. Si jugar amb aquest estil ja és arriscat, no es poden fer regals, com aquell de Kounde en el 0-1. Partits com aquest es poden guanyar, però per arribar a la final cal apujar el nivell.