No és amb Xavi que t'has d'enfadar, Frenkie: els apunts en calent del Barça-Rayo

BarcelonaTrista derrota del Barça contra el Rayo Vallecano al Camp Nou. Un gol d'Álvaro García va despullar els blaugranes, que van ser incapaços ni tan sols d'igualar el duel. A continuació, quatre apunts en calent.

Homenatge a les pitjors nits amb Koeman. Que la cèlebre Xavineta no rutlla ho sabem des que l'Eintracht la va sabotejar com va voler. Ara bé, el barcelonisme està assistint a una acumulació de despropòsits que no entrava en els plans ni tan sols dels aficionats més pessimistes. Amb la desfeta de dilluns contra el Cadis i la immerescuda victòria contra la Reial Societat de dijous, ara el Barça es veu fent un homenatge a les pitjors nits amb Ronald Koeman, aquelles en què l'equip no jugava a res i la tasca dels tècnics no arreglava massa. Xavi va reclamar paciència amb la reconstrucció, sí, però ell també haurà de ser valent a l'hora de prendre decisions si no vol acabar cremant-se.

Si Ten Hag paga... Un dels que millor resumeix el mal moment del Barça és Frenkie de Jong. El seu partit contra el Rayo és preocupant. Mal col·locat i incòmode amb la marca d'Óscar Valentín, es va fer un tip de perdre pilotes i va instal·lar-se en una d'aquelles dinàmiques negatives de les quals sortiria més fàcilment si fos més fort mentalment. Xavi confia en el neerlandès, l'ha format en el joc de posició i l'elogia sempre que pot, però a canvi no està recollint la regularitat que necessita d'un migcampista tan dotat com ell. Al contrari: rep males cares i no és just. Frenkie s'ha desdibuixat quan, sense Pedri, el que calia era que fes un pas endavant. Si no millora abans d'acabar el curs, al Barça li costarà no acceptar que marxi al United amb el seu valedor, Erik ten Hag.

Així, Guardiola no el trobarà a faltar. Un altre dels assenyalats de la tercera derrota seguida al Camp Nou és Ferran Torres. És innegable que el valencià s'aplica en la pressió, que fa moviments interessants i que entén bé la gestió dels espais, però no es pot oblidar que juga d'extrem i, per tant, de davanter. Per això costa d'empassar que tingui tants problemes per driblar amb èxit i per amenaçar la porteria rival, dues especialitats que hauria de dominar més. Fa basarda veure que no ha rematat a porteria en tres partits, que no marca un gol des de mitjans de març i que, en canvi, ha tingut el premi de la titularitat perenne. ¿Guardiola troba a faltar un atacant tan poc concloent? ¿O celebra haver ingressat un mínim de 55 milions per ell i així poder finançar Haaland?

Una ganga... per als rivals. Dos dies després de batre un nou rècord amb el femení, el Camp Nou va tornar a registrar mitja entrada amb el Barça masculí. I aquesta vegada no era ni Setmana Santa ni dilluns d'operació tornada. El partit contra el Rayo queia en diumenge i l'equip l'havia de guanyar per assegurar el bitllet per a la pròxima Lliga de Campions. No hi ha excuses que tapin el problema de desafecció que hi ha entre la culerada, com tampoc hi ha qui entengui que des de la junta es continuï amb la política de posar les entrades a partir dels 50 euros per al públic general. Cal intervenir amb urgència i prioritzar que l'estadi s'ompli. El Barça necessita la gent i la gent necessita alegries.