Els pecats capitals de João Félix

BarcelonaMadrid, Londres i Barcelona. Tres capitals on la llum de João Félix s'ha anat apagant després que l'Atlètic de Madrid se'l va endur de Lisboa quan tenia 19 anys i una projecció d'estrella que, cinc anys després, continua sent només això, una projecció. El conjunt matalasser, que va viure a contracor que Antoine Griezmann fes les maletes cap a Barcelona, va buscar en aquell jovenet portuguès un nou pal de paller. Félix va despertar l'interès dels grans equips d'Europa després d'una gran segona meitat de campanya amb el Benfica el curs 2018-19. El conjunt de Lisboa es va proclamar campió de lliga encadenant 19 jornades seguides sense perdre (18 triomfs). L'atacant de Viseu va ser titular en els 19 partits, va marcar tretze gols i va repartir vuit assistències.

Això en va disparar el valor. El portal especialitzat Transfermarkt el va xifrar llavors en 100 milions d'euros: actualment és de 40. L'Atlètic va invertir 127,2 milions d'euros per fitxar-lo: 126 acordats amb el Benfica, amb comissions incloses, i 1,2 milions més que corresponien al Porto, amb relació als drets de formació. La seva primera temporada a Madrid va ser discreta, protegit pels arguments relacionats amb la seva joventut i un període d'adaptació. Les lesions al turmell el van llastar i, tot i que va ser titular en la majoria de partits en què va estar bé (28 de 36), només en va completar vuit de sencers (en dos va ser canviat a la pròrroga). Va marcar nou gols i va repartir tres assistències.

La seva revàlida personal arribaria la temporada següent, quan els matalassers es van proclamar campions de Lliga. Va mantenir durant bona part del curs l'estatus de titular. João Félix, a banda de ser el fitxatge més car de la història del club, també era la nineta dels ulls del propietari Miguel Ángel Gil Marín. Va jugar d'inici tots els partits de la fase de grups de la Champions (en tots va superar els 80 minuts) i els vuitens de final, on van caure eliminats pel Chelsea. El seu primer tram de la campanya 2020-21 és el millor període que ha viscut amb Simeone. Però les lesions al turmell el van tornar a llastar i va acabar sent suplent i sembrant dubtes. L'èxit del títol de Lliga ho va tapar tot. Va marcar deu dianes i va fer sis assistències, repartides en quaranta partits.

A finals de maig va declarar que era "feliç" a l'Atlètic. "Hi ha qui diu que he perdut talent per ser un jugador d'equip. No ho crec. El talent només tendeix a evolucionar i, com a jugador d'equip, també sento que evoluciono". Aquelles paraules se les va endur el vent, perquè a partir del curs següent Félix va començar a guanyar-se a pols l'etiqueta d'irregular. La temporada 2021-22 va ser titular en 22 de 35 partits, però va ser especialment assenyalat per Simeone en un dels trams més delicats: no va jugar ni un minut contra el Porto (un rival especial per a ell) en el darrer partit de la lligueta de la Champions i va entrar des de la banqueta en els dos partits següents: el derbi contra el Madrid i davant el Sevilla. A partir de llavors, només va superar els 80 minuts en cinc partits de Lliga dels catorze restants que va jugar abans de tornar-se a lesionar. Això sí, va ser titular a les eliminatòries de vuitens i de quarts a la Champions. Va acabar l'any reeditant les xifres del curs anterior (deu gols i sis assistències).

Les dades tampoc acompanyen João Félix al Barça

La temporada 2022-23 seria la de trencadissa definitiva amb Simeone. Malgrat començar com a titular, va anar perdent protagonisme fins a sortir cedit al Chelsea al gener. La seva sort no va ser gaire millor a Londres: es va estrenar a la Premier amb una targeta vermella que li va valdre tres partits de sanció i va tancar l'Erasmus amb quatre gols discrets en vint partits. Al Barça, el seu rendiment ha anat minvant fins a perdre la titularitat que s'havia guanyat al principi, quan va destacar en les golejades contra el Betis i l'Anvers. Fins i tot, se l'havia vist córrer rere la pilota en alguns partits, una contribució defensiva que sempre li ha costat. També va ser decisiu contra el Porto a casa i en el partit contra l'Atlètic de Madrid. Pinzellades.

Però en els darrers partits els seus pecats capitals han fet perdre la paciència a Xavi: canviat al descans contra l'Almeria, suplent contra el Las Palmas i assenyalat de nou contra el Barbastre, en què el tècnic va lamentar després del partit el córner "regalat" que havia suposat el primer gol aragonès. Jornades abans, ja havia quedat retratat en la primera diana del 2-4 del Girona a Montjuïc, quan es va desentendre del tot de la pressió. Els tics d'estrella i les seves caminades desvergonyides tampoc l'ajuden. A Barbastre va perdre 15 pilotes en 72 minuts.

A la Lliga és el davanter culer amb una mitjana més alta de pèrdues per partit (10,1), seguit de Lewandowski (9,8) i Raphinha (9,1). En el global de l'equip, és el cinquè que més en perd. El problema en la pressió alta no és només cosa de Félix que, curiosament, és el davanter que més pilotes recupera de mitjana (2,8), seguit de Raphinha (2,6), Ferran (1,6) i Lewandowski (1,3). En la faceta ofensiva, és el tercer blaugrana que més remata per partit (2,3), però només ha signat tres gols en el campionat i dues assistències.

El seu rendiment està donant la raó a Simeone i també a Xavi, que sempre es va mirar de reüll un fitxatge produït per Joan Laporta i Jorge Mendes. Potser el problema és João Félix i no l'equip on juga. A la Supercopa pot tenir una oportunitat per reivindicar-se, malgrat que no se l'espera com a titular. L'Osasuna és un dels seus rivals preferits: li ha marcat cinc gols en sis partits.