La pissarra de l'Athletic-Barça

BarcelonaAnar a San Mamés és patiment. És pressió asfixiant. Són nervis, és tensió. Són molts minuts d'anar a remolc, de no poder fer gaire més que reaccionar. És agonia fins al final. Aquesta nit de Reis, com ja va sent habitual quan el Barça arrenca el nou any lluny de Barcelona, i malgrat que el Barça ha acabat el partit amb dos jugadors més, l'esforç blaugrana s'ha quedat sense recompensa. El 2-1 favorable als locals obliga a no fallar al Camp Nou en la tornada la setmana que ve.

Luis Enrique n'era conscient. Ja sabia quin partit es trobaria a San Mamés i Ernesto Valverde no ha intentat sorprendre amb cap pas enrere imprevist. Com s'esperava, ha anat a dalt a pressionar el Barça en cada acció que iniciava Ter Stegen. Williams s'ha situat com a segon punta amb Aduriz i San José ha saltat sobre Busquets per deixar sense passades clares al porter alemany. Era difícil no cometre errades en aquest panorama de risc.

L'Athletic ha mirat d'asfixar el Barça a cops de pèrdues de pilota. El tècnic asturià, de fet, ja havia alertat d'això en la prèvia, recordant que en la victòria en Lliga ja s'havien generat ensurts a tenir en compte.

Però, tot i saber-ho, ha sigut això el que ha marcat el partit. D'una errada d'Iniesta ha vingut el primer gol i després d'un mal refús de Jordi Alba en un servei de banda que també ha pressionat l'Athletic, ha nascut el 2-0.

El marcador ha sigut una llosa massa difícil d'aixecar en la segona meitat, tot i la millora catalana, quan el pas per vestidors ha calmat els ànims blaugranes, massa enfadats amb l'àrbitre Fernández Borbalán. Una agressió d'Aduriz a Umtiti i un penal sobre Neymar no xiulat abans del descans, havien impedit que els blaugranes trobessin un fil per reconnectar-se al partit.

I el matx se'ls escapava. Era un fet.

L'Athletic portava el pes, portava el ritme. Tenia poca possessió, però imposava la localització del joc. L'equip de Valverde s'ha esforçat a mantenir el bloc ben amunt en tot moment, guanyant metres sempre que el Barça frenava la seva progressió. I el Barça tenia clar que havia de mesurar molt bé cada moviment i ha intentat conservar la calma per trobar l'estructura més adient per superar la teranyina local.

No hi havia espais per combinar, per molt que el Barça intentés desfer el 4-4-2 local amb les aparicions per dins de Messi. Però no era fàcil trobar la superioritat numèrica, ni al mig del camp (on es buscava un 4 contra 3) ni en Sergi Roberto, quan la persecució de Balenziaga a Messi alliberava al de Reus.

Tot i així, quan encara hi havia un 0-0 al marcador, el Barça ha trobat alguns minuts de pau a camp rival. Messi i Iniesta han buscat connexions que permetessin Neymar i Suárez fixar la línia defensiva per habilitat Jordi Alba.

Les intencions blaugranes eren, també, les de mantenir el bloc alt, amb els laterals el més profunds possible.

L'altre camí ofensiu per al Barça es generava quan es podia superar la pressió basca amb relativa agilitat..

Cada recepció baixa d'Iniesta obria esquerdes que Neymar ha pogut aprofitar. Però perdre la versió més avançada d'Iniesta era un peatge que tampoc interessava el Barça.

De fet, a la segona meitat s'ha intentat repetir el patró per l'altra banda, fent baixar més la posició de Rakitic perquè fos Sergi Roberto qui actués d'home lliure quan el lateral piqués en el parany. A Neymar i a Iniesta convenia trobar-los en un altre context.

La dinàmica de joc ha anat canviant amb el pas dels minuts, a mesura que el Barça ha vist com podia treure's de sobre la pressió basca. L'Athletic, a més, s'ha posat nerviós amb el 2-1 i ha perdut la consistència defensiva que havia mostrat al començament. Ha començat a arribar tard a les ajudes, a fer més faltes, i més agressives, del que era convenient i ho ha pagat amb dues expulsions que han acabat d'aplanar el camí de la remuntada.

A l'Athletic no li ha quedat cap més alternativa que defensar-se amb l'orgull que el caracteritza, amb coratge, amb esforç, multiplicant-se per fer veure que en lloc d'un onze contra nou era una situació d'igualtat numèrica, si més a la frontal de l'àrea.

L'atac-i-gol final, més evident encara amb l'entrada de Paco Alcácer per Umtiti per anar a la desesperada a pel 2-2, no ha pogut derivar en l'empat desitjat. Caldrà remuntar al Camp Nou (o una victòria per la mínima) per ser a quarts.