BARÇA
Esports 07/12/2020

Pjanic-Arthur: l’intercanvi que només convenç la tresoreria

Després de fer el camí invers l'un de l'altre entre Barcelona i Torí, ni el bosnià ni el brasiler són protagonistes

2 min
Miralem Pjanic

BarcelonaL’arribada d’Arthur Melo a Barcelona l’estiu del 2018 suposava, a priori, una alenada d’aire fresc per a un mig del camp que acollia l’aterratge d’un futbolista amb bon gust pel toc en un equip que plorava els comiats de Xavi, primer, i d’Iniesta, després. Aquella fotografia de l’exsecretari tècnic Robert Fernández amb Arthur amb una samarreta del Barça va ser la primera pedra del camí mediàtic d’un fitxatge que va arribar sense credencials a Europa però com a campió de la Copa Libertadores sent el metrònom del Grêmio de Porto Alegre. Aquell brasiler de 21 anys que presumia de tenir un joc que havia de quallar amb el maltractat ADN Barça va firmar un contracte de sis anys que, dues temporades i força decepcions després, va quedar en paper mullat per esdevenir una moneda de canvi en els malabars pressupostaris de la directiva de Josep Maria Bartomeu.

El fitxatge d’Arthur, que va rebre la benedicció de Leo Messi després de compartir plegats alguns entrenaments, va passar de ser una promesa il·lusionant a convertir-se en un futbolista que per a Valverde sovint era el primer canvi (si és que era titular), i que mai va tenir continuïtat, fruit de no saber-se guanyar la confiança dels tècnics o dels seus problemes amb les lesions. En dues temporades, van pesar més les actuacions pobres que no pas les grans nits de futbol, que va oferir en comptades ocasions, com en el triomf a la fase de grups de la Champions contra el Tottenham (2-4) l’octubre del 2018.

Arthur Melo

Tot i no haver destacat com a blaugrana, Arthur seguia sent un futbolista de futur quan la directiva va decidir traspassar-lo el juny passat. Malgrat que el brasiler va sortir al pas dels rumors que feia temps que l’ubicaven fora del Barça afirmant que el seu desig era seguir a Barcelona, el club es va fregar les mans amb la possibilitat d’incloure’l en un intercanvi econòmic amb el Juventus. Bartomeu i Andrea Agnelli, el president del conjunt italià, tenen bona sintonia després d’haver compartit postures similars a les reunions de l’Associació Europea de Clubs. El desenllaç final és conegut: la Juve va tancar el fitxatge d’Arthur, de 24 anys, per 72 milions, i el Barça, el de Pjanic, de 30 anys, per 60. Tot amb l’objectiu de treure un benefici de 12 milions, però rebent a canvi un futbolista sis anys més gran.

Pjanic diu que no entén la seva situació

Pocs mesos després cap dels dos futbolistes és protagonista al seu nou club. Pjanic, que ha expressat en una entrevista a 'La Gazzetta dello Sport' que no entén per què no està jugant més i que no està satisfet amb la seva situació, únicament ha disputat com a titular sis partits dels 15 que ha jugat el Barça, cinc dels quals a la Champions. Arthur, per la seva banda, només ha sigut titular en set dels 15 partits (cinc a la Serie A) que ha disputat la Juve fins ara.

stats