La policia va recomanar interrogar Gaspart i Laporta pel cas Negreira

BarcelonaPrimer va ser l'Agència Tributària i després la Policia Nacional, però ni els inspectors d'Hisenda ni el cos armat han pogut donar resposta a les dues principals incògnites que encara planen sobre el cas Negreira: per què el Barça va pagar 7,5 milions d'euros a l'exdirigent arbitral José María Enríquez Negreira entre el 2001 i 2018 i on van anar a parar aquests diners, tenint en compte que el seu patrimoni gairebé no es va veure incrementat i que les extraccions en efectiu eren gairebé diàries. Per intentar donar resposta a aquestes dues qüestions, la Policia Nacional va recomanar a la Fiscalia interrogar Joan Gaspart, que era el president del Barça quan van començar els pagaments; Joan Laporta, pel seu manteniment durant la seva primera etapa com a president, i Sandro Rosell, ja denunciat pel ministeri públic. En el cas dels dos primers, la policia aconsella prendre'ls declaració com a testimonis tenint en compte que la seva responsabilitat penal en els fets "estaria prescrita", pel temps que ha passat.

Per seguir el rastre dels diners, el cos policial proposa investigar el patrimoni dels Negreira i el seu entorn, segons consta en el sumari del cas, al qual ha tingut accés l'ARA. De fet, aquesta és una de les proves que la Fiscalia ha demanat a la jutge del cas que ordeni, després de presentar la seva denúncia. La tesi del ministeri públic és que el Barça va tenir a sou Negreira perquè "afavorís" la institució en la designació d'àrbitres i en la seva manera de xiular. Una cosa que neguen tant el mateix Negreira com l'expresident Josep Maria Bartomeu, els dos únics que han prestat declaració en qualitat d'investigats. El primer va dir a l'Agència Tributària que les factures que girava al Barça eren per cobrar els assessoraments que els feia sobre els àrbitres que xiularien el pròxim partit del primer o el segon equip, perquè poguessin preparar-lo tècnicament o, quan el matx ja s'havia jugat, perquè decidissin quines decisions arbitrals podien recórrer. Bartomeu va assegurar a la policia que no sabia que el club pagava a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, però va trobar "absurd" pensar que fos perquè els beneficiés.

Bartomeu va admetre que el club pagava al fill de Negreira, Javier, per assessoraments arbitrals. "Era raonable per prendre decisions esportives", va justificar. L'any 2018 va decidir prescindir dels seus serveis, per "motius econòmics". L'expresident va voler deixar constància que, en tot cas, l'encàrrec venia de l'època de Gaspart i Laporta. En canvi, amb Negreira pare va negar haver-s'hi reunit. "L'he vist alguna vegada a la Federació i en algun partit de futbol", es va limitar a dir. La secretària de Negreira, però, el situa almenys una vegada al despatx de l'exdirigent arbitral. "Parlaven de futbol", va assegurar quan va declarar davant de la policia com a testimoni. Tenint en compte aquesta declaració i els múltiples pagaments que el club va fer a l'exdirigent arbitral mentre Bartomeu n'era president, els agents conclouen que la versió de l'exmandatari blaugrana "no és creïble".

Extraccions diàries de diners

El testimoni de la secretària de Negreira és un dels que més serveix als investigadors per reconstruir els moviments de diners de l'exdirigent arbitral des de l'empresa Dasnil 95, que es nodria gairebé exclusivament del Barça. Malgrat tot, ella va explicar que la mercantil també es dedicava a adquirir regals per catàleg per a altres empreses. Però, sobretot, del que dona testimoni Concepción Díaz és de les contínues entrades i sortides de diners en efectiu que Negreira feia des del seu despatx: encarregava a un dels seus homes de confiança, José Martínez, que anés a cobrar xecs a l'oficina bancària que tenien a 300 metres del despatx. Ell no li va preguntar mai per què, va explicar a la policia. Quan tornava, els diners en metàl·lic els donava a Negreira o els deixava a la taula de la secretària. Díaz explica que les quantitats mai es quedaven al despatx. "No les deixava mai a l'oficina". Abans de marxar a casa, Negreira se les emportava. Només entre el 2016 i 2019 (la relació amb el Barça s'acaba el 2018), Negreira va extreure més de 550.000 euros dels comptes bancaris de Dasnil.

L'Agència Tributària no troba cap explicació a aquests moviments i en el seu informe (que és el que serveix de base a la Fiscalia per investigar el cas i acabar portant-lo als jutjats) subratlla que, malgrat els elevats ingressos obtinguts per l'exdirigent arbitral, el seu patrimoni no va augmentar significativament. De fet, tot i els 7,5 milions cobrats (cada mes ingressava entre 30.000 i 40.000 euros del Barça), Negreira, que no ha tornat a declarar a la policia ni davant la Fiscalia perquè pateix Alzheimer, avui en dia "no té patrimoni" i viu en un pis que és una herència "de la seva parella", sosté l'Agència Tributària.