El taló d’Aquil·les de Flick

Hansi Flick va prometre a Stamford Bridge que aviat veuríem una millor versió del Barça i, malgrat les ensopegades, ha acabat al Top 8 de la Champions. Aquella derrota dura va posar l’equip davant del mirall de les expectatives a Europa. És irrefutable que sí, que hem vist un Barça en línia ascendent, però per competir seriosament a la cursa més preuada caldrà apujar el nivell força més. El primer que n’és conscient és l’entrenador, que després de la victòria contra el Copenhaguen admetia que per aspirar al títol “cal fer les coses molt, molt millor”. Se l’havia vist especialment emprenyat amb el gol encaixat tot just començar després d’haver-se passat les hores prèvies al partit repetint la importància d’aconseguir un “clean sheet”. Aquest és el gran taló d’Aquil·les del seu Barça i, probablement, l’escull més evident per imposar-se quan arribin els grans escenaris a caixa o faixa. 

El Barça no deixa la porteria a zero a la Champions des del 9 d’abril, a l’anada dels quarts de final contra el Dortmund, a casa. Aquell dia es va imposar per 4-0 i, des d’aleshores, ja no ho ha tornat a assolir. Són onze partits, vuit aquesta temporada i tres la passada, amb 24 gols encaixats. La calculadora diu que la mitjana surt a més de dos gols per partit. El dubte és recurrent: a Praga li van preguntar a Flick si es podia guanyar la Champions cometent tantes errades en defensa i va destacar el potencial de l’equip per pal·liar aquestes carències. Almenys ja ha tancat el debat insistent que, a l’inici del curs, s’havia establert al voltant dels riscos de jugar amb la línia defensiva tan avançada, amb veus d’experts com Thierry Henry que tant l’irritaven. Flick ja ha aplicat matisos per protegir més el seu sistema de joc sense renunciar a l’atreviment, apuntant que aquest ha de ser el camí. 

Potser l’equilibri passa per fer-se més fort amb la cura per la pilota i ser encara més implacable en la pressió després de perdre-la. Excel·lir en aquests apartats acostaria el Barça a demostrar que el romanticisme arrauxat del seu futbol pot arrasar-ho tot: fins i tot oponents farcits de superherois en els duels, o que tenen estratègies defensives teixides amb escaire i cartabó. Sortir-se de la ratlla, ser imaginatiu, somiar despert, enamorar-se bojament sense fre, gaudir sense por. Per què no? Arriba l’hora de la veritat per mesurar si el taló d’Aquil·les de Flick deixa de ser un obstacle per pujar l’esglaó que el Barça es mereix. Han passat massa anys des del 2015.