El vestidor que es gestiona tot sol

Silenci al Barça, tant sobre l’equip com sobre el futur de la directiva

Ernesto Valverde s’ha quedat gairebé sol com a portaveu del Barça. Els directius cada cop parlen menys en públic, més pendents de veure qui serà l’escollit per presentar-se a les eleccions de l’any 2021. Unes eleccions on ja no es podrà presentar, esgotats els seus dos mandats, el president Josep Maria Bartomeu, que no fa declaracions des de l’última assemblea. El president participa en actes, com el dels 40 anys de La Masia, però ha entès que de vegades és millor callar que no pas parlar. Als despatxos es considera que sortir a defensar el tècnic o els jugadors seria una forma d’evidenciar que la situació és complicada. I amb el liderat de la Lliga en mans del Barça, encara que sigui per la diferència de gols, el discurs públic és que la situació està sota control.

Els nervis, però, de mica en mica han anat allunyant la calma d’un club on tothom sap que en cas de tornar a fallar a Europa, aquesta temporada se sentirà soroll de sabres al Camp Nou. I els jugadors són els primers que ho saben. De fet, els futbolistes directament no han sortit a la zona mixta per parlar amb la premsa després dels últims partits, excepte amb les televisions amb drets, on solen aparèixer les mateixes cares: Ter Stegen, Sergio Busquets i de tant en tant un Piqué que sempre va contra corrent -quan el club calla, ell parla, encara que sigui per promocionar la Copa Davis-. Valverde, doncs, és el portaveu més visible, ja que parla dos cops per setmana amb el seu discurs pausat, calmat, amb el qual relativitza els mals resultats i els problemes amb la mateixa facilitat amb què para els peus als optimistes quan l’equip guanya jugant bé.

Malgrat haver punxat en els dos últims partits, Valverde va donar dos dies de festa als seus jugadors abans de rebre dissabte un Celta de Vigo en zona de descens que arribarà al Camp Nou amb nou tècnic, precisament el català Òscar Garcia Junyent, extècnic del filial i el juvenil blaugranes. Una ensopegada contra els gallecs afegiria pressió a un vestidor que portes enfora demana calma i paciència, conscient que els resultats són millors que el joc ofert. I des de la directiva es calla per no transmetre la sensació que no es confia en el projecte. Fonts del club expliquen que es dona per fet que serà el mateix equip que sortirà tot sol d’aquesta petita crisi de resultats. Com ha passat els últims anys, s’aposta per l’autogestió d’un vestidor que s’ha convertit en un terreny cada cop més desconnectat de la llotja. La directiva, però, sap que en cas de no aconseguir bons resultats aquest any caldrà prendre les mesures dràstiques que Bartomeu va decidir aturar a l’estiu, quan va defensar la continuïtat de Valverde, en primer lloc, i va evitar revolucionar encara més la plantilla, com més d’un directiu demanava.

Les últimes temporades les posicions de jugadors i directius s’han anat allunyant, tot i que els bons resultats han anat sempre a favor d’un vestidor acostumat a l’autogestió i que ha defensat els seus punts de vista també quan toca apostar per fitxatges, com ha passat amb Neymar. El club sempre ha assegurat que les decisions en matèria de fitxatges pertanyen a la direcció esportiva, però els futbolistes van exercir pressió per intentar aconseguir retrobar-se amb el brasiler, tal com ha admès en diferents ocasions Piqué, que fa pocs dies va explicar que la plantilla s’havia arribat a oferir a endarrerir cobraments per facilitar l’operació.

La directiva, però, sap que els primers interessats a no fallar aquesta temporada són els jugadors. Així que confien en una reacció, mentre Valverde, que aquest any està buscant més solucions tàctiques que abans, tornarà a apostar per Arthur dissabte per retrobar-se amb el triomf. L’àrea esportiva, després de la caiguda de Pep Segura i la marxa del directiu Jordi Mestre, treballa en noms per al futur, tant de jugadors com de tècnic -sonen Koeman i Gallardo-, i mentre al Barça públicament es calla, per dins tothom defensa la seva agenda. Els directius, per veure qui aspirarà a ser president, amb una lluita oberta després de la renúncia de Jordi Cardoner. I els jugadors, per seguir tenint llibertat. Per aconseguir-ho, però, els cal seguir guanyant.

Més continguts de