Bàsquet

20 anys d'una resiliència inexplicable

L'Spar Girona celebra dues dècades de trajectòria en un bon moment esportiu

Celebració de l'Spar Girona a Fontajau.
17/01/2026
3 min

GironaVint anys després de la seva fundació, l’Uni Girona batega amb més força que mai. El club, que va ser el resultat de la improbable unió dels equips femenins del Santa Eugènia i els del Vedruna, viu una de les seves etapes més engrescadores. “L’essència es resumeix en dues coses. La primera és la generositat, perquè en el seu dia dues entitats que no es podien veure van arribar a un acord per treballar juntes. Hi ha molta gent al darrere d’aquests vint anys. Directius i patrocinadors que s’han mogut perquè creien en el projecte. I les institucions, esclar. Vam haver de barallar-nos, i no va ser fàcil. Aquesta és l’altra característica: la nostra lluita”. Pere Puig, director esportiu i una de les persones clau en la fundació de l’Uni Girona, resumeix les virtuts del club que la temporada 2005-06 es va estrenar a la Copa Catalunya.

El periodista Jordi Roura, cap de redacció d’Esports i Cultura del Diari de Girona, ha resumit en un llibre (Uni Girona: 20 anys de bàsquet i èxits) les dues dècades de vida de l’Uni Girona. “Quan el Jordi ens va comentar que tenia una idea per escriure la nostra cronologia, des del primer moment li vam dir que sí. És bonic tenir-la escrita, perquè hem sigut pioners en moltes coses”, diu Cayetano Pérez, president de l’Uni Girona. L’obra té 264 pàgines i inclou més de 200 fotografies.

Carol Guerrero tancant un rebot.

“Tenia la voluntat que quedés un llegat escrit del resum de l’Uni, i aprofitant els vint anys, amb la fusió sobre la taula del Bàsquet Girona, era un bon moment per tirar-ho endavant. Ens hem centrat en les diferents aventures de cada temporada. Amb la feina d’arxiu he recordat coses que havia oblidat. Hi ha hagut moments molt crítics. Cada estiu, als inicis, s’estudiava la viabilitat de si es podria continuar la temporada següent. La classificació més baixa és un cinquè lloc, l’Uni sempre ha sigut un equip punter. I quants bons moments ha viscut: sobretot la primera Lliga amb Roberto Íñiguez, el 23 d’abril del 2015. Fontajau va explotar aquell dia, amb més de 5.000 espectadors, fet que va obligar a tancar les portes del pavelló en un duel decretat d’entrada gratuïta”, explica Roura.

"Agosarat parlar de títols"

L’efemèride va acompanyada d’una progressió molt esperançadora de l’Spar Girona. L’absència de Mariam Coulibaly afegeix un punt extra de dificultat per a l’equip entrenat per Roberto Íñiguez. "És molt agosarat parlar de títols. El nostre títol és veure la resposta del pavelló, per exemple, els dies del València i Perfumerías Avenida. Comprovar l'entrega de la gent i veure com competim és el nostre títol. Si n'arribés un seria increïble, però ara és molt agosarat parlar-ne", adverteix Puig. La temporada de l’Spar Girona convida a somiar. "Nosaltres anem amb el fre de mà i no ens mourem del jornada a jornada, però és evident que va passant el temps i continuem a dalt. Seria molt històric classificar-nos per a la final a sis de l’Eurolliga", reconeix.

Aficionats a Fontajau.

L’evolució del club fa patxoca. "Primer vam guanyar un títol, després vam anar a l'Eurolliga, més tard vam viure uns quarts de final... Per això dic que ser a la final a sis seria una altra fita històrica. Però no ens posarem cap mena de pressió i no ens calen motivacions addicionals", assegura Puig, el gran arquitecte de l’Spar Girona. “Quan a l'estiu ens vam plantejar l'equip, teníem al cap que volíem competir per la Lliga. Vam construir un grup amb qualitat, però conscients que era curtet. Les jugadores tenien ambició i venien a créixer, i nosaltres estàvem convençuts que volien fer grup. Estem contents de com ha anat i esperançats. El rendiment a la Lliga i a l'Eurolliga, més el fet de guanyar la Lliga Catalana, ens il·lusiona. Però sé que el nivell d'exigència del cos tècnic és molt alt i que només mantenint aquesta línia podrem continuar competint", diu.

"Aquest equip ens engresca, perquè això és el que genera, i ens satisfà veure com s'han aconseguit els resultats. I ara què queda? Continuar gaudint i fent gaudir. Més enllà de si guanyem o no, el que desitgem és continuar competint, cosa que hem fet tot i les malalties i les lesions”, conclou.

stats