Cayetano Pérez: “Treballem per ser sostenibles en el temps”

GironaHa arribat el moment que tant desitjava viure l’Spar Citylift Girona. Aquest dimecres comença el seu camí a l’Eurolliga amb la visita al Fenerbahçe (18.30 h). Aquesta és la segona participació de les gironines en la màxima competició europea. Cayetano Pérez (Girona, 1969), el seu president, recorda l’esforç que suposa per a l’entitat poder gaudir de partits com el d’aquesta tarda.

Està impacient per l’estrena?

Tenim molta il·lusió per començar. Ens toca gaudir, aquest curs. La visibilitat que ens donarà una competició com l’Eurolliga és bestial. Recordo el dia del sorteig, a Munic, en què no ens coneixien ni com a Uni ni com a Spar Citylift. Senzillament ens deien Girona. Això és magnífic, tant a per la ciutat com per a la província, perquè passejarem el nom amb orgull per tot Europa.

Quadrar els números per poder inscriure-s’hi no ha estat fàcil.

Érem conscients que aquí tindríem un problema. Amb l’eufòria pel títol de Lliga sempre vols anar a totes, però s’han de tenir els peus a terra i saber fins on es pot arribar. Els requisits per jugar a l’Eurolliga són importants. Ja no parlo només dels viatges, que anar a Turquia o a Rússia té un preu elevat i nosaltres mobilitzem una vintena de persones. No podíem caure en el que ens va passar la primera vegada, en què disposàvem d’una plantilla molt reduïda i això va fer que patíssim. Ara volíem fer el pas, però fer-lo en condicions.

La resposta ha estat bona.

Necessitàvem l’ajuda de tothom per incrementar el pressupost, això és així. Les institucions s’han compromès a donar-nos un cop de mà, així com part de l’empresariat de Girona. Hem aconseguit nous patrocinadors, s’han bolcat amb el projecte. I hem demanat un petit esforç a l’afició amb els abonaments. Altres anys hi havia moltes invitacions, i s’ha d’acabar perquè ens calen diners si pretenem tirar endavant.

Cal més consciència social?

La gent no sap la realitat del bàsquet femení. No és com altres esports; aquí no hi ha ingressos ni per televisió. Si l’any passat haguéssim guanyat l’Eurocup, només hauríem aixecat una copa. Ni pel fet de passar eliminatòries, s’ingressen diners. Així que depens del que generis, sigui en entrades o en patrocinadors. Nosaltres hem creat la nostra línia de marxandatge, per tenir un afegit.

¿El que està fent l’Spar Citylift Girona és un miracle?

S’ha de fer servir la imaginació, perquè costa molt dissenyar una plantilla com la que tenim aquest any. Moltes de les jugadores que juguen fora cobren una barbaritat. Aquí no ho podem igualar. Però els fem veure que hi ha una qualitat de vida que no trobaran enlloc més. Intentem cuidar-les bé, que estiguin còmodes. No és casualitat que algunes de les que marxen després vulguin tornar, perquè han provat altres coses i no és el mateix. A Girona poden anar a tot arreu, és una ciutat petita on s’hi menja bé i tenen la platja i la muntanya molt a prop. I això té un valor.

El projecte batega amb força.

Sí, però encara tenim molta feina per fer. De mica en mica estem adquirint solidesa i s’està veient el canvi, però estem a anys llum de ser l’equip professional que hauríem de ser.

I per què hi ha tanta gent implicada?

Perquè veuen proximitat i transparència. Qualsevol pot venir a Fontajau i parlar amb qui vulgui, com si fos la cosa més normal del món. Però és que ho és! Al bàsquet femení no hi ha egos. És important tenir principis, i si tens aquesta filosofia i l’apliques en els teus projectes, segur que la gent ho percep.

S’han viscut nits màgiques a Fontajau.

I és bonic, perquè tothom s’ho sent seu. Crec que ens fa diferents, sincerament. Tu pots venir al pavelló perquè t’estimes els colors, però com un simple espectador: arribes, veus el partit i marxes sense implicar-te més del compte. Aquí, quan el partit s’acaba, comencen moltes coses: la mainada baixa, les jugadores passen una estona al seu costat...

Una identitat pròpia és un gran actiu.

No som un negoci, però tenir això té un cost. I si volem créixer i tenir millors jugadores cada any, el cost serà més elevat. Hem de donar-hi continuïtat, i em preocupa que això pugui acabar sent flor d’un dia. M’hi nego, no vull que passi. Treballem per ser sostenibles en el temps, però fent les coses ben fetes.

¿Pretén guanyar algun títol a Europa en un futur?

Per què no somiar-hi? Però sabem que és difícil, i ara no podem pensar en això. L’objectiu d’aquest any és competir tant bé com sigui possible i intentar passar la fase de grups. Això seria fantàstic.