Quan Ricky Rubio va odiar el bàsquet

BÀSQUET - NBA

Quan Ricky Rubio va odiar el bàsquet

El base recorda la temporada en què la mort de la seva mare el va fer caure en una depressió

Quan Ricky Rubio va odiar el bàsquet / CHRISTIAN PETERSEN / GETTY

“L’any 2015 em vaig traslladar a un apartament que em va agradar molt al centre de Minneapolis, no gaire lluny d’on jugaven els Timberwolves. Al matí, quan la boira s’esvaïa, si mirava avall veia el Mississipí”. Així comença l’ article que Ricky Rubio ha escrit per a The Players’ Tribune, una peça plena de sensibilitat en què el base dels Phoenix Suns explica com va viure la mort de la seva mare. La pèrdua de la Tona va ser un sotrac per a ell. “La primera temporada que vaig començar sense ella no podia fer el ritual de trucar-li per FaceTime, però la tenia al cap. No podia ni esborrar el seu número del meu mòbil. Fins i tot li enviava missatges. Vaig passar per una depressió, estava furiós i ho odiava tot, fins i tot el bàsquet”, confessa. Cru i directe.

El relat comença quan Ricky va acompanyar els seus pares a una clínica de Rochester. “El metge va arribar i no va dir res, però nosaltres ho sabíem, l’hi vèiem a la cara, als ulls. Era la mateixa sensació que ens va fer el doctor el 2012 quan la meva mare va ser diagnosticada per primera vegada. Finalment el doctor ens va dir que el càncer havia tornat i es desenvolupava ràpid. Era maligne. Jo vaig estrènyer fort la mà de la meva mare i ens vam abraçar”, explica en una peça que porta per títol “ For you, mama ”.

El base del Masnou confirma el que va explicar fa dos anys i mig en una entrevista a l’ARA, quan va reconèixer que el neguit es va veure traslladat a la pista i al seu joc. “La temporada va ser un infern ple de moments bons i dolents, però més de dolents. Trucava al meu pare cada dia per si havia novetats. De vegades m’havia de penjar perquè la meva mare es trobava malament o necessitava alguna cosa. Em sentia molt malament, tan lluny, i pensava «què hi faig en aquest hotel lluny de casa quan hauria d’estar amb ella?»”, es pregunta en veu alta. El director de joc català va aprofitar l’aturada de l’All-Star per visitar la seva mare durant unes hores. “Aquell any estava enfadat, culpava a tothom que tenia al voltant, culpava el bàsquet, ho culpava tot. Em vaig deprimir. Vaig començar a veure la vida de manera diferent, el bàsquet de manera diferent. No era capaç de tirar endavant, no ho sé explicar. No era capaç d’arreglar-ho sol i vaig demanar ajuda. Tot va millorar quan vaig acudir a un terapeuta. Malgrat que la meva mare se n’havia anat, hi havia una manera que fos a prop nostre”, diu.

Tot i que durant molt de temps Ricky no veia amb bons ulls ser traspassat pels Minnesota Timberwolves, quan la franquícia de Minneapolis el va enviar als Utah Jazz el canvi d’aires va inspirar-lo. “Els Jazz van posar un cartell de publicitat de 5 for the Fight, una organització benèfica a favor de la investigació contra el càncer. Tot passa per un motiu”, analitza el base, que es va implicar en diferents projectes d’aquesta organització abans d’impulsar el seu projecte personal en memòria de la seva mare. “Volia crear una fundació que ajudés a tothom i tenia el poder de ser un jugador de la NBA que aconsegueix fer somriure la gent i que pot recaptar diners per a aquest tipus de causes. No menteixo si dic que els somriures dels nens als hospitals m’ajuden a tirar endavant. Em fan sentir orgullós. Sé que és el que la meva mare hauria volgut i que ella és aquí amb mi”, resumeix amb tota la sinceritat del món.

Els Suns, una sorpresa inesperada

Els Phoenix Suns de Ricky Rubio, que acumulen cinc victòries en set partits, s’han convertit en la gran sorpresa d’aquest inici de temporada a la NBA. La nit de dilluns a dimarts van acabar amb la condició d’invictes dels Philadelphia 76ers (114-109). El base català va acabar el partit amb 21 punts i 10 assistències.

Més continguts de